Aquesta setmana, a "(S)avis, Josep Puigbó ha conversat  amb un dels ginecòlegs més reconeguts d'una nissaga de la qual és l'únic supervivent. Santiago Dexeus (1935) s'ha passat la vida fent possible la vida i ha estat pioner de les tècniques de reproducció assistida. No s'està de declarar-se feminista i està convençut que la pastilla anticonceptiva va ser la revolució del segle XX per a les dones. Elegant, educat i amable, considera que, com li va ensenyar el seu pare, un bon metge ha d'aprendre coses noves cada dia. Va començar a treballar com a resident a l'Institut de Maternitat Provincial de Barcelona i durant els anys 60 va iniciar un periple d'aprenentatge en hospitals de Manchester, Ginebra, París i Florència. L'any 1973, amb el seu germà, Josep Maria Dexeus i Trias de Bes -també ginecòleg-, va fundar l'Institut Universitari Dexeus i va passar de l'àmbit públic al privat. L'any 2008 va haver d'abandonar l'institut que porta el seu nom, però des de llavors no ha deixat de treballar ni de lluitar per recuperar-ne el llegat. Li agrada parlar d'ètica i de principis i es mostra decebut perquè creu que es van perdent. A l'entrevista amb Josep Puigbó, critica que es cometin abusos en el camp de la reproducció assistida i reflexiona sobre consciència i maternitat. Explica, també, quina és la nova fase revolucionària de la ginecologia, el que anomena "salut vaginal", i per què actualment centra els seus esforços a millorar la vida de les dones que han arribat a la menopausa. Algunes de les seves millors frases: "El meu pare em va dir: 'Un bon metge ha d'estudiar cada dia 15 minuts. Si no estudia 15 minuts, no serà un bon metge.'" "El meu pare era terriblement humil, una meravella. El seu exemple era tan impressionant que no hi havia cap mena de dubte que em faria ginecòleg." "La medicina pública espanyola és una meravella. La Seguretat Social només s'aguanta per l'esforç dels meus companys." "Els col·legis de metges haurien d'estar molt preparats i vigilar molt que tota la medicina sigui ètica. Actualment, hi ha coses que són una vergonya." "Els anticonceptius estaven prohibits pel Codi Penal i també qualsevol informació anticonceptiva. Jo vaig introduir l'anticoncepció a Espanya i encara hi ha moltes dones que em diuen que el meu llibre "Anticonceptivos y control de natalidad" va ser un enorme alliberament per a elles." "La píndola anticonceptiva va ser la revolució del segle XX per a la dona. Ho crec sincerament, perquè va poder escollir el número de fills i no estava sotmesa al terror d'un marit que volgués un altre fill." "La dona aporta al sexe una qualitat que de vegades l'home només valora per la seva erecció. I el sexe femení és molt més sensible; jo diria que és molt més sofisticat." "S'han comès abusos en el camp de la reproducció assistida i és una vergonya. Si una parella de 32 i 35 anys volen tenir fills i no poden, no dir-los la veritat és un engany." "La maternitat es podria tenir, amb els tractaments actuals de protecció del part, a qualsevol edat. Ara, si la pregunta és a partir de quin moment la dona comença a perdre possibilitats de quedar-se embarassada, jo diria a partir dels 37 o 38 anys." "Les dones veuen el món amb una dedicació sempre. Sempre estan dedicades a alguna cosa. Fixeu-vos qui agafa la mà d'una persona discapacitada; en el 90% dels casos hi ha una mà femenina, que treballa, que és pluriocupada i, malgrat tot, està ajudant el més dèbil de la família. Això és un exemple que hem de seguir els homes."