Vint-i-cinc anys aproximadament separen les dues imatges del Telenotícies que s'ofereixen en aquesta peça del "Toc de llum", però la manera de fer-ho, salvant les distàncies tecnològiques, és la mateixa. Igual dedicació a l'hora de recollir la informació, semblant professionalitat i coneixements, idèntic interès per oferir el punt de vista més complet i crític, similar passió per la innovació i la modernitat. Ningú pot negar que el Telenotícies de TV3 ha creat, en 25 anys, un estil propi que marca una exigència en el món de la informació audiovisual i que ha estat model i pauta per a les noves televisions.
Vint-i-cinc anys aproximadament separen les dues imatges del Telenotícies que s'ofereixen en aquesta peça del "Toc de llum", però la manera de fer-ho, salvant les distàncies tecnològiques, és la mateixa. Igual dedicació a l'hora de recollir la informació, semblant professionalitat i coneixements, idèntic interès per oferir el punt de vista més complet i crític, similar passió per la innovació i la modernitat. Ningú pot negar que el Telenotícies de TV3 ha creat, en 25 anys, un estil propi que marca una exigència en el món de la informació audiovisual i que ha estat model i pauta per a les noves televisions.
Jaume Bartrolí, periodista de TV3 i col·leccionista d'atles, ens explica les claus de l'Europa de les fronteres movedisses. El 1989 va començar l'última sotragada fronterera amb la caiguda del mur de Berlín que separava una ciutat i dos països. L'últim capítol d'aquesta sotragada ha tingut lloc aquest mateix l'any, el febrer del 2008, amb la creació de la república de Kosovo com a estat independent. Serà aquesta l'última frontera que es mourà a Europa? La història ho dirà i els atles, planisferis i esferes terrestres veuran, eventualment, noves edicions.
Ha traspassat la fotografia una barrera infranquejable convertint el dolor de milers d'éssers humans en una una imatge bella per a uns quants escollits? Gervasio Sánchez, fotoperiodista, explica per a "Toc de llum" el moment en què les coordenades del dolor coincideixen amb les de la bellesa, quan l'instint de supervivència i l'optimisme se sobreposen a la guerra i la destrucció. Gervasio ha recorregut desenes de països tot buscant resposta a preguntes universals: per què en ple segle XXI encara hi ha guerres al món? Quan s'acabarà la fam? Per què els infants han de ser les víctimes de la cobdícia dels adults?
La borsa ha perdut color en els últims anys, justament des que els agents han deixat de muntar el circ de crits i batusses dialèctiques a què ens tenien acostumats. Ara, però, com abans, els diners passen de mà en mà i en l'actualitat en quantitats més que considerables. El volum de contractació que passava per la borsa abans en tot un any hi passa ara en 20 minuts un matí qualsevol. Ens ho explica Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, que ha vist passar els anys i ha seguit les transformacions dels últims temps.
Quan a Sort, al Pallars Sobirà, es va fer una crida per donar a conèixer el poble i perquè dones de diferents punts hi anessin a buscar marit, es van aixecar no poques crítiques per part dels homes més reservats que d'una manera o altra se sentien violentats amb aquesta joiosa pràctica. De parelles se'n van fer algunes, però el Pallars Sobirà continua buscant, com aleshores, el model de desenvolupament que li permeti no només donar-se a conèixer sinó que la vida al poble sigui prou atractiva per a les parelles joves i que no hagin de marxar fora.
L'any 1983 TV3 posava en marxa els primers cursets per formar reporters o ENG, com sempre se'ls ha anomenat. L'ENG, Electronic News Gathering, era una figura professional importada dels Estats Units capaç d'atendre sempre en les millors condicions tant la forma con el contingut de la notícia televisiva, és a dir, aconseguir la informació, fer anar la càmera, escriure el text i llegir-lo, muntar les imatges i lliurar una notícia completa per a la seva difusió. Tot això es feia, igual que ara, en equips de dues persones que llavors substituïen els 4 o 5 perfils professionals que fins aleshores calien per fer una notícia de televisió. Tota una revolució. Els ENG, figura indispensable en els informatius d'avui dia, han estat model per a les noves televisions nascudes després de TV3.
La vida puja una barbaritat, no és broma. Al "Toc de llum" comparem com, quan i en què ens gastem els diners els catalans, ara i fa 25 anys. A tots ens agradarà saber que el que paguem per un préssec ara és, si fa no fa, el que pagàvem fa 25 anys més la inflació anual. Ara bé, si el préssec el prenem de postres en un restaurant, la cosa canvia, el preu del servei ha pujat molt més que el que en diem "el cost de la vida". No ens agradarà tant saber que ara recorrem la meitat de la distància que recorríem abans per 1.000 pessetes, o sigui, 6 euros. I ens pot agafar un atac de feridura quan descobrim que el preu d'un pis s'ha multiplicat per 25 en 25 anys.
Els constipats, les dents i el creixement, preocupacions paternes majoritàries respecte als infants ja no són les úniques patologies que veuen els pediatres en les consultes. Ara es veuen malalties importades que fa temps havien desaparegut de la llista de malalties infantils al nostre país. La medicina, per bé o per mal, també s'ha globalitzat, fins al punt que han sorgit noves especialitats com la de la Victòria Fumadó, pediatra de Sant Joan de Déu, especialitzada en patologies importades. La tuberculosi, la sarna o certs tipus de retard per falta de vitamines en l'alimentació bàsica dels nadons són, desgraciadament, malalties actuals.
La Carla Giudici és una llicenciada en Educació Física que estudia Magisteri i que a l'estiu fa de monitora d'estades esportives per a nens. Tot i la seva joventut, la Carla ja sap què és lluitar per fer-se un lloc en una societat que encara arrossega trets masclistes. Quan tenia 9 anys va protagonitzar involuntàriament una polèmica en ser l'única nena que jugava a hoquei en l'equip mixt del Club Patí de Vic. La Federació Catalana li va prohibir jugar la competició de benjamí d'hoquei al costat dels seus companys d'equip. Han passat els anys i la Carla ha desenvolupat un gran sentit de la igualtat entre sexes.
El 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics s'estrenava la primera càmera paisatgística de TV3. Era al capdamunt de la Torre de Collserola i oferia una perspectiva fins aleshores desconeguda de la ciutat de Barcelona i els seus voltants. Poc després s'habilitaven tres càmeres més, les de les capitals de província on TV3 ja tenia delegació: Tarragona, Lleida i Girona. A raó de 3 o 4 cada any, el parc de càmeres paisatgístiques de TV3 ha crescut fins a les 48 actuals i cobreixen tot el territori català. Al nord, Perpinyà marca el límit; al sud, Benicàssim; a l'est, la càmera situada a les Balears i a ponent, la de Lleida. Se les anomena "beauties", boniques, metonímia d'"imatge bonica" o "imatge de postal".
Res com el vinil o la cinta magnètica per evocar temps passats en els quals els discjòqueis només eren els punxadiscos de les discoteques. Avui en dia la música s'emmagatzema d'una altra manera i els punxadiscos s'han convertit en DJ, artistes amb caixet. Tot gràcies i a conseqüència de la digitalització de la música que ja no viatja en la maleta del discjòquei, sinó en format d'arxius digitals d'un ordinador a un altre. Entremig, una desena de sistemes: el DAT, el minidisc, el làser disc, el "wave", s'han mesurat les forces entre ells a les discoteques.
El dia de Sant Esteve del 1983 s'emetia un programa especial sobre el pintor Joan Miró, que acabava de morir. Va ser la primera biografia d'un personatge destacat que ha emès TV3 dels centenars que se n'han fet des d'aquella data. La Dolors Genovés ho recorda perfectament ja que ella va ser la persona contractada per omplir els arxius de la incipient televisió de material sobre diferents personatges de la cultura o la política en edat avançada. Anys després la Dolors seguiria dia a dia l'agonia i mort d'un dels personatges més singulars que ha donat la cultura catalana, Salvador Dalí.
Una màquina d'escriure antiga, uns adhesius emblemàtics, uns clauers, gorres, rellotges, llapis o gots... "gadgets" i andròmines de tota mena cobejats pels col·leccionistes i pels amants dels records. És el tresor que guarda gelosament en Xavier Terrades, l'interventor del Departament d'Informatius, amb la secreta esperança que un dia la història de TV3 i també la de Catalunya s'explicarà a través d'aquests petits objectes. Un record també per a un company col·leccionista dels 33 rellotges que porten l'emblema de TV3, un testimoni més de la vida d'Antoni Álvarez, company que va treballar durant més de 20 anys a TV3.
Les emissions del "TN Migdia" acabaven de començar, les del "TN Vespre" feia 4 mesos que estaven en antena. TV3 havia creat un model d'informatiu diferent del que es coneixia fins aleshores, amb un disseny agosarat, més àgil i competitiu. I en aquest context arribava el primer viatge dels reis a la Unió Soviètica. Parlem del maig del 1984, quan TV3 lluitava per fer-se un lloc com a televisió d'àmbit estatal. Un dels primers reporters, en Guillem Roig, ens obre la carpeta dels records i rememora la polèmica amb TVE que aquest viatge va provocar.
Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Loquillo, Els Pets, Antònia Font o Roger Mas, podria ser l'encapçalament del cartell d'un gran concert per a aquest estiu. Però no, són alguns dels noms més importants de la música catalana dels últims 25 anys. A "Toc de llum" fem un breu repàs dels últims èxits de la Nova Cançó, de l'eclosió del rock català o de les noves tendències de la música electrònica que triomfen en l'actualitat: 25 anys de música a Catalunya.
"En la mirada hi ha la diferència", l'aforisme escau perfectament per parlar de la feina dels operadors d'imatge, els professionals que s'encarreguen d'enregistrar i, eventualment, muntar les imatges que són la base de la informació. Ells són els encarregats de retallar la realitat, de mirar i dirigir l'objectiu de la càmera en la direcció correcta, i acostar així la realitat a l'espectador. Una feina que, segons l'Enric Miró, un experimentat operador d'imatge de TV3, només s'aconsegueix harmonitzant-te amb la realitat, formant-ne part.
A Víctor Prats, un cuidador del zoo de Barcelona, li van encarregar quan era jovenet fer-se amic de Floquet de Neu. Allò va ser el principi d'un gran amistat que duraria fins a la mort de Floquet de Neu el tal del tal de 19999. Floquet de Neu, el goril·la albí, no ha estat només un símbol de la ciutat de Barcelona, sinó una font inesgotable de notícies per a TV3 i la resta de mitjans de comunicació.
L'any 2004 "Balseros", una pel·lícula documental produïda per TV3 i basada en un reportatge del 30 minuts era nominada als Òscar. L'experiència dels autors de "Balseros", que durant uns dies es van moure a Hollywood al costat d'alguns dels grans de la pantalla, ha donat lloc a un "Toc de llum" de records, sentiments i emocions a flor de pell. La nominació als Òscar ha estat una de les distincions que TV3 atresora. A la vitrina col·lectiva n'hi ha, però, centenars més, totes iguals d'importants per als guardonats.
La medicina lligada a la reproducció assistida és un dels camps que han experimentat un avenç més important en l'últim quart de segle. Des del naixement de Victòria Anna, la primera "nena proveta", l'any 84, al de dos bessons fills d'una mare de 67 anys, ha passat un temps que resulta curt si es compta la quantitat d'avenços que s'han produït en aquesta branca de la ginecologia i l'obstetrícia.