Entrevistes

S'han trobat 2174 resultats.

  • Inés Arrimadas: "Tothom sap que una persona que està fugida de la justícia no pot ser president de la Generalitat"
    Veure vídeo

    Inés Arrimadas: "Tothom sap que una persona que està fugida de la justícia no pot ser president de la Generalitat"

    La presidenta de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha fet una valoració de la jornada d'ahir, en què va arrencar la dotzena legislatura al parlament català. D'entrada, Arrimadas ha dit que no va començar amb bon peu perquè "vam assistir tots a un míting d'Esquerra del senyor Ernest Maragall, que no tenia lloc en un moment com aquest". Pel que fa al discurs del nou president del Parlament, Roger Torrent, la líder de Ciutadans pensa que va ser força "moderat", si bé creu que "Torrent és una persona que està compromesa a seguir el camí de la independència". Per a Arrimadas, el que importa "són els fets" i "sembla que no hi haurà gaires canvis". Inés Arrimadas ha recordat que "hem guanyat les eleccions; el que passa és que no podem governar". I d'això en culpa la llei electoral i la negativa d'En Comú Podem a pactar. Ara bé, hi ha afegit que "m'hauria encantat poder governar per aturar el procés", que, segons ella, "sembla que el patirem una mica més". Sobre els resultats dels populars a Catalunya, Arrimadas ha respost: "Pobrets, han tret quatre escons; han tingut el pitjor resultat electoral que es podien imaginar." En referència a investir Puigdemont com a president, sosté que "tothom sap que una persona que està fugida de la justícia, que està vivint en un altre país, no pot ser president de la Generalitat". I ha assenyalat que "Puigdemont s'ha presentat en una coalició electoral amb Convergència". D'altra banda, Arrimadas planteja que "una de les reformes més importants que té al davant Espanya és la reforma del finançament" i defensa que aquest finançament "ha de ser més transparent, més just i destinat a pagar els serveis públics". Preguntada per la seva relació professional amb Albert Rivera, Inés Arrimadas ha explicat que "nosaltres som companys, no som rivals". I ha conclòs dient que "el que m'encantaria és que jo pogués ser presidenta de Catalunya i que el president de tot Espanya fos Albert Rivera".

  • Carme Forcadell: "Estem en una situació excepcional, de judicialització de la política. Qualsevol persona pot ser encausada".
    Veure vídeo

    Carme Forcadell: "Estem en una situació excepcional, de judicialització de la política. Qualsevol persona pot ser encausada".

    Carme Forcadell deixa avui la presidència de la mesa del Parlament. Diu que ja ha parlat amb el nou candidat a ocupar el seu lloc, Roger Torrent, d'ERC. Per a Forcadell, Torrent "serà un gran president de la cambra" perquè "és una persona molt preparada" amb "moltíssima experiència". També creu que "donarà força i vitalitat a la institució" i que "la joventut la suplirà amb l'experiència". L'encara presidenta de la mesa ha apuntat que "cal ser una persona valenta per agafar responsabilitats i accedir a càrrecs" i que "en Roger ha demostrat moltes vegades que és molt valent". Pel que fa a si els diputats electes a la presó i a Brussel·les podran exercir el dret a vot, Forcadell apunta que ho haurà de decidir la mesa d'edat, si bé ha assenyalat que sovint "la mesa d'edat moltes vegades és una mesa de tràmit". Avui, però, ha insistit que "no em pertoca a mi dir què ha de decidir la mesa d'edat; estic convençuda que prendran la decisió més encertada". En relació als informes dels lletrats del Parlament, Carme Forcadell valora que "els informes dels lletrats són jurídics i no vinculants" i que "és la mesa del Parlament qui pren les decisions polítiques". De cara a quin rol jugarà com a diputada en la pròxima legislatura, tot i que encara no s'han creat els grups parlamentaris, Forcadell ha manifestat que està "disposada a fer el que sigui, el més convenient per a la institució i per al país."

  • Joan Llinares, sobre la sentència del cas Palau: "M'ha sorprès l'absolució de la part corruptora, que és la constructora"
    Veure vídeo

    Joan Llinares, sobre la sentència del cas Palau: "M'ha sorprès l'absolució de la part corruptora, que és la constructora"

    Ahir coneixíem la sentència de l'Audiència de Barcelona sobre el cas Palau i avui parlem amb Joan Llinares, l'actual director de l'Oficina Antifrau valenciana, qui l'any 2009, quan es va destapar el cas, es va posar al capdavant del Palau de la Música. Ell va ser l'encarregat de documentar i recollir proves de l'espoli a la institució. El primer que ha dit Llinares és que "els fets provats queden fixats amb la primera sentència". I com a responsable de l'auditoria se sent "satisfet perquè durant el judici, que el vaig viure, la defensa dels encausats es dirigia fonamentalment a posar en dubte el meu treball". Ara bé, admet que l'ha sorprès "l'absolució de la part corruptora, que és la constructora" (per la prescripció dels delictes). També explica que "a la documentació que jo vaig trobar apareixien els tresorers com els que venien al Palau i agafaven les bosses amb diners, o eren els que parlaven de com articular amb convenis falsos la forma de derivar els diners de Ferrovial cap a les entitats dependents de Convergència". Ara bé, afegeix, "que avui es digui que només ho sabia el tresorer i ningú més no hi ha qui s'ho cregui". Per Llinares, però, ja no es pot fer res, perquè "el fet ja està jutjat". Pel que fa a 9 milions d'euros retirats en metàl·lic de diferents entitats bancàries i dels que no s'ha trobat documentació, l'ex-director general del Palau diu que no s'ha pogut saber "quins eren els destinataris i els beneficiaris". Segons Llinares no s'ha sabut "qui va retirar les quantitats" perquè a les entitats bancàries no se'l va reclamar que donessin la informació. Llinares ha conclòs reiterant que "sempre m'he sentit un servidor públic i la meva obligació era fer el que vaig fer; això a mi ja em compensava".

  • Jordi Turull: "De base jurídica per investir president Puigdemont (a distància) n'hi ha molta, moltíssima"
    Veure vídeo

    Jordi Turull: "De base jurídica per investir president Puigdemont (a distància) n'hi ha molta, moltíssima"

    Hem entrevistat Jordi Turull, diputat electe per Junts per Catalunya, a dos dies de la constitució del Parlament. La seva formació continua defensant la investidura de Puigdemont a distància. De fet, Turull va ser el primer que va parlar de la possibilitat que Puigdemont fos investit president de manera telemàtica. Preguntat per la sentència imminent pel cas Palau, Jordi Turull ha dit que "ha durat moltíssim", que ara cal esperar la sentència quan tothom "ja ha dit el que havia de dir" i que "segur que serà una sentència justa". Per Turull, aquesta sentència no està vinculada al nou pas al costat d'Artur Mar al capdavant del PDeCAT. Turull diu que aquesta setmana serà "transcendent" i que l'objectiu és "restituir" el govern anterior al 155. "Des de l'Estat no es dirà qui ha de ser i qui no ha de ser president; ho diran les institucions catalanes a través dels seus representants, que representen els ciutadans de Catalunya", assenyala Turull. També ha explicat que avui es reuniran amb ERC i la CUP per decidir quina fórmula pot traslladar la majoria absoluta independentista de l'hemicicle a la mesa del Parlament. Turull ha avançat: "JxCat prioritzarà que hi hagi majoria absoluta independentista a la mesa del Parlament" i demana que tothom estigui tranquil: "Ens posarem d'acord; no hi haurà problema". I deixa a criteri d'ERC qui ha de ser el president d'aquesta mesa. Turull sosté: "Hi ha base jurídica per investir Puigdemont president" a distància. A més, demana coherència als que no els agradi "el que ha sortit de les eleccions del 21D", tot considerant que "per un tema de convicció democràtica, que com a mínim ho respectin". També assenyala: "Si volen anar al TC hi tenen tot el dret; intentaran per aquesta via el que no han aconseguit a les urnes".

  • Joan Tardà: "Hi haurà Parlament i govern independentista la setmana vinent"
    Veure vídeo

    Joan Tardà: "Hi haurà Parlament i govern independentista la setmana vinent"

    Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés, ha començat lloant la tasca de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament de Catalunya dient que "per a nosaltres la Carme, companya republicana, és una joia; ha estat un exemple, la seva trajectòria, d'abnegació i d'intel·ligència". Tardà ha afegit que Forcadell "al Parlament ha tingut un comportament molt digne" i que "ha intentat ser la presidenta de tots els diputats". Per al líder d'ERC "el temps farà justícia a Carme Forcadell". En relació a un possible substitut, Tardà apunta que "es parla d'Ernest Maragall (com a president del Parlament)". Per a Joan Tardà, a títol personal, "seria una persona adient i magnífica", entre d'altres raons perquè "prové del socialisme catalanista" amb la voluntat de sumar forces. De fet, Tardà està convençut "que Ernest Maragall té tota la confiança d'ERC". Segons el líder republicà "ara ens urgeix constituir el Parlament i després tenir un govern independentista de progrés" per "recuperar les institucions de govern i fer polítiques socials progressistes". Tardà ha insistit que "el més prioritari és que hi hagi un govern independentista que ens permeti, d'entrada, rescatar el govern de Catalunya, que ara està en mans del senyor Rajoy". Joan Tardà, a més, ha augurat "que hi haurà Parlament i govern independentista la setmana vinent" perquè "si no n'hi hagués la gent no ens ho perdonaria". Tardà ha reiterat que està convençut que calia "no arriscar-nos a provocar un escenari de major repressió; el procés de construcció de la república només pot ser cívic, pacífic i democràtic". I ha assenyalat que "nosaltres, la independència ja l'hem declarada (al Parlament), i només la vam declarar" i que "de declaracions ja no en farem més". De cara al futur defensa "reconquerir un escenari de diàleg" perquè "el diàleg és previ a la negociació". "El que no farem -diu Tardà- és trair el mandat democràtic: la majoria dels ciutadans ens va donar la confiança el 21D per construir la república"

  • Riera: "No van confiar prou en la força del moviment republicà, que estava disposat a defensar la república no violentament"
    Veure vídeo

    Riera: "No van confiar prou en la força del moviment republicà, que estava disposat a defensar la república no violentament"

    Carles Riera, diputat electe de la CUP, ha dit que la seva formació valora "positivament que s'avanci cap a la investidura d'un govern republicà", tot i que encara ningú d'ERC i JxCat no els ha explicat els detalls del seu acord i que només saben el que en diuen els mitjans de comunicació. Ara bé, ha apuntat Riera que "continua sent inquietant que JxCat i ERC sostinguin versions diferents". Per al diputat electe de la CUP "el que toca és que siguin ells els qui prenguin la iniciativa de reprendre el diàleg, que fins aquests moments hem tingut amb tota normalitat". El líder de la CUP ha assenyalat que "no hem negociat encara res", i recorda que "la presa de posició de la CUP en aquesta conjuntura es prendrà en el nostre consell polític", un consell que es reunirà dissabte vinent. D'altra banda, Carles Riera ha confirmat que "JxCat ens ha proposat que la CUP formi part de la mesa de majoria republicana del Parlament, i ERC ens ha proposat que, si volem, formem grup parlamentari propi". Tot i així, ha assenyalat que "per nosaltres, això no és prioritari". Riera ha afegit que "el que és important és el programa polític" i "quina serà l'acció de govern". A més, ha alertat que "la política del peix al cove seria una traïció a l'electorat i a l'1-O". Per Riera, en el seu moment, el govern de Puigdemont "va parar màquines" i "no van confiar prou en les forces del moviment republicà, que estava disposat a defensar la república de forma no violenta". Riera ha conclòs dient que "l'única manera de construir una república és fent polítiques públiques socialment molt avançades" i que "el que ha votat la gent el 21D és una voluntat de resposta al 155, una resposta antirepressiva, però, sobre tot, independentista i republicana".

  • Mas-Colell: "El sobiranisme té una nova oportunitat i convé que no la malgasti amb jocs tàctics de curta volada"
    Veure vídeo

    Mas-Colell: "El sobiranisme té una nova oportunitat i convé que no la malgasti amb jocs tàctics de curta volada"

    Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia durant el govern d'Artur Mas, ha valorat l'acord entre ERC i JxCat (perquè Puigdemont sigui president) com a "lògic i predictible". Ara bé, ha apuntat que "el tema de veure si el govern central permet la investidura telemàtica ja es resoldrà". En aquest sentit, Mas-Colell té la hipòtesi que el govern central "es tancarà en banda" tot i que "PP i Cs saben que el sobiranisme, per vèncer-lo, s'ha de derrotar a les urnes". Per l'exconseller, "al govern central se la van jugar (el 21D) i van perdre: que esperin 4 anys". Mas-Colell defensa la proposta de formar un govern tècnic. Segons l'exconseller, "els lideratges polítics a Catalunya no poden estar condicionats per si el govern central posa gent a la presó o impulsa gent a l'exili". I -afegeix- en aquests moments no se sap si Puigdemont o Junqueras podran exercir aquest lideratge polític. Mas-Colell pensa que "l'ideal seria una fase (per a les dues bandes) en què es facin gestos i no es provoqui". També creu que "tot s'està judicialitzant massa; no hi podrà haver normalitat amb gent a la presó ni gent a l'exili". Per l'exconseller d'Economia, "el sobiranisme té una nova oportunitat i convé que no la malgasti amb jocs tàctics de curta volada". En referència a les conseqüències per a l'economia del procés i de la pèrdua d'un 1% del PIB català anunciada per De Guindos, Mas-Colell es pregunta "quant hem perdut per tot el cost de la crisi, i si el PP és innocent de la profunditat de la crisi". I en relació amb els efectes del trasllat d'empreses fora de Catalunya, Colell recorda que "hi ha una tendència estructural (...) un efecte permanent de xuclar, des de Madrid, que ens erosiona (econòmicament)".

  • A debat l'informe del Consell d'Europa sobre el poder judicial espanyol: és independent del poder polític?
    Veure vídeo

    A debat l'informe del Consell d'Europa sobre el poder judicial espanyol: és independent del poder polític?

    Parlem de l'informe del Consell d'Europa que ha qüestionat la independència del poder judicial espanyol. I ho fem amb dos representants d'associacions de magistrats. En concret, amb Carme Guil, coordinadora a Catalunya de l'organització Jutges per la Democràcia i magistrada de l'Audiència de Barcelona, i amb Luis Rodríguez, president de l'Associació Professional de la Magistratura a Catalunya. Tots dos han matisat un informe que, d'una banda, és un document de consulta que dona un toc d'atenció a l'estat espanyol pel que fa a les mesures anticorrupció, i de l'altra, reclama a Espanya que reguli millor els nomenaments judicials i que reformi el sistema d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial. En aquest sentit, Luis Rodríguez assenyala que l'informe centra la seva anàlisi en els òrgans rectors i de govern del poder judicial, si bé valora positivament la feina individual dels magistrats. Ara bé, pel que fa al sistema d'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, Carme Guil reconeix que hi ha "aspectes positius i negatius". Per Guil, és un problema "com els partits polítics utilitzen la potestat de nomenar membres del Consell General del Poder Judicial basant-se en les seves preferències i no tenint en compte la qualitat dels professionals que han d'integrar el consell". Per Rodríguez, caldria reformar aquest sistema d'elecció i haurien de ser els mateixos jutges qui triessin els seus representants (sense caure en corporativismes). La reforma, ha afegit el president de l'Associació Professional de la Magistratura a Catalunya, s'ha de fer des del Congrés dels Diputats. Guil ha coincidit a dir que "Jutges per la Democràcia (com altres associacions de magistrats) hem estat reivindicant reiteradament la necessitat de canvi en el sistema de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial".

  • "Oriol Junqueras assumirà la credencial de diputat", afirma el seu advocat
    Veure vídeo

    "Oriol Junqueras assumirà la credencial de diputat", afirma el seu advocat

    Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, explica que el líder d'ERC ha rebut "amb fermesa" la darrera interlocutòria del Tribunal Suprem, que continua denegant-li la sortida de la presó. Segons el lletrat, "Junqueras té molt clar que està en una situació molt complexa" i "assumeix que ha de resistir en aquesta situació". L'advocat s'ha mostrat sorprès que la mesura no hagi entrat a discutir les mesures cautelars i que s'hagi centrat en el fons de les acusacions contra Junqueras. Van den Eynde ha explicat que volien "discutir sobre si un ciutadà havia d'estar en llibertat o a la presó", i que ho volien fer "independentment del que hagi passat". Ara bé, creu que això té un costat bo per a les defenses "perquè és bastant útil per saber per on aniran els trets". Per l'advocat, el que pugui dir Junqueras davant els jutges "no és determinant; el factor determinant per a ells (els jutges) és el fet que Junqueras opti a responsabilitats de govern", i que el que estan fent "és esperar a veure quina serà l'actuació política de Junqueras". A més, Andreu Van den Eynde, creu que la resolució judicial conté uns prejudicis previs i uns recursos formals "que no poden amagar que hi ha una decisió de fons bastant sòlida". És a dir, que hi ha uns fets que els jutges del T.S. consideren "delictius". Van den Eynde apunta que en aquesta situació "la presumpció d'innocència és molt retòrica, perquè hi ha una anàlisi molt de fons". A més, recorda que "mentre l'Oriol Junqueras sigui a la presó les circumstàncies perquè pugui desenvolupar una defensa efectiva són molt limitades", i que "és molt difícil treballar en aquestes circumstàncies". En relació amb el que té previst fer el líder d'ERC de cara a la formació del proper govern, el seu advocat sosté que "Junqueras assumirà la credencial de diputat", i que la defensa treballarà per "garantir que els drets que no tingui restringits els pugui exercir", com el dret a la participació política.

  • Marina Garcés: "Són unes eleccions imposades. Anem a votar, d'alguna manera, a punta de pistola"
    Veure vídeo

    Marina Garcés: "Són unes eleccions imposades. Anem a votar, d'alguna manera, a punta de pistola"

    En plena jornada de reflexió, entrevistem la filòsofa Marina Garcés, que ens ha donat algunes claus sobre com integrar individualment i col·lectivament el moment social i polític que vivim. D'entrada, Garcés aconsella que, en aquesta situació "especialment saturada", "hauríem de reflexionar més i, en canvi, el que fem és reaccionar constantment". Per això proposa que ens plantegem "com poder interrompre el soroll", per poder tornar a mirar les coses i repensar-les. Per a la filòsofa "és una exigència que ens hem d'imposar cada dia". Garcés creu que "la por domina els nostres temps", que "ens fa viure replegats en situacions defensives en què no sabem imaginar com viure en els pròxims temps". Quan li han preguntat per la convocatòria de demà, que es preveu massiva, Garcés ha afirmat que "són unes eleccions imposades; anem a votar, d'alguna manera, a punta de pistola". I ha afegit que "no crec que aquestes eleccions siguin una festa de la democràcia". En relació a la importància del vot i de les accions individuals, Marina Garcés considera important tenir present que "som, cadascú, la peça mínima i el tot". I pel que fa a l'impacte en la població de veure líders polítics empresonats o a l'exili, Garcés creu que "estàvem poc acostumats a veure aquesta dimensió tan personal de les decisions polítiques (...) Ens fa molta impressió i és interessant que les haguem d'assumir". Finalment, ha reiterat que "una situació política ha de poder ser pensada, analitzada i discutida", que és bo tenir les eines per tractar "l'enquistament de la vida política catalana" i "treure els fantasmes dels armaris". Ara bé, lamenta que "una de les coses que ha destapat tota aquesta crisi és el dèficit cultural que tenim a l'hora de saber-nos confrontar", i que "no tenim els instruments adequats per al debat i la discussió".

  • Bel Olid (CUP): "La nostra posició és, clarament, implementació de la República"
    Veure vídeo

    Bel Olid (CUP): "La nostra posició és, clarament, implementació de la República"

    La candidata de la CUP i número sis per Barcelona com a independent, Bel Olid, explica que en aquests moments estem vivint "una socialització de la política" i que s'ha afegit a les llistes de la CUP perquè ara "és un moment molt difícil", en què "tots hem de fer el que puguem per anar endavant". Per Olid, "no hi ha cap més opció" que la CUP: "Té les idees amb què jo m'identifico més i no m'imagino en cap altre partit." De la seva tasca política, la candidata de la CUP en destaca "el treball en equip (...) la socialització dels coneixements", i posa èmfasi en el fet que està vivint l'eslògan "Entre totes ho farem tot'". Preguntada per la immersió lingüística a Catalunya, defensa la seva experiència escolar. Bel Olid, de família castellanoparlant, explica: "A l'escola se'ns va oferir la immersió lingüística com una eina més per afegir a les identitats múltiples que teníem." Això la va fer sentir, afegeix, "part del projecte d'aquest país sense renunciar mai a cap de les altres identitats". En referència a quins són els objectius de la CUP, Bel Olid reitera: "Volem tibar", i recorda que "si hi ha la CUP, passen coses". Segons Olid: "Tenim molt clar cap on anem, no hem estat ambigus en cap moment, volem continuar amb la implementació de la República i volem canvis socials importants." Per aplicar el seu programa, la candidata de la CUP també compta amb la força de la gent, i ha vaticinat que "els CDR, molt mobilitzats, seran una peça clau, també, en la lluita per la República". Olid ha insistit: "La nostra posició és, clarament, la implementació de la República; ni un pas enrere." "Tenim un mandat popular", argumenta, i, "si reforcem aquest mandat, l'única cosa que podem fer és caminar cap aquí."

  • Alejandro Fernández (PPC): "Mai no podran dir que no estaven avisats del que significa incomplir la llei"
    Veure vídeo

    Alejandro Fernández (PPC): "Mai no podran dir que no estaven avisats del que significa incomplir la llei"

    El candidat del PPC i cap de llista d'aquesta formació per Tarragona, Alejandro Fernández, ha començat l'entrevista dient que –després de 14 anys en política– té comprovat que "som un partit al qual se'ns donen molt malament les enquestes, però les eleccions se'ns donen bastant millor". Per Fernández, el que auguren les enquestes "no és una variable nova". En relació a com els pot afectar el vot ocult, el candidat del PPC confia que els pugui afavorir, ja que hi ha "corrents d'opinió" que les enquestes no perceben, "sobretot en escenaris convulsos com aquest". A més, Fernández ha expressat la voluntat de "sumar una alternativa constitucionalista" perquè "és una bona oportunitat per canviar les coses". Preguntat sobre les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría relatives a la "liquidació de l'independentisme" des del PP, Fernández ha respost que "totes les democràcies del món reconeixen Espanya com una gran democràcia" i que "a Espanya hi ha una clara separació de poders". Alejandro Fernández lamenta l'empresonament d'amics seus independentistes. Ara bé, pensa que sabien perfectament les conseqüències que comportaven les seves actuacions: "ells sabien perfectament el que passava; mai no podran dir que no estaven avisats del que significa incomplir la llei". Interpel·lat sobre la inacció de Mariano Rajoy a l'hora de desencallar el conflicte català, Fernández sosté que "no és pot dir que no hi hagi una oferta política damunt de la taula per parlar de coses que interessen a la gent; però un referèndum, tal com es plantejava, no es podia negociar, perquè el marc legal no ho permet". Finalment, Alejandro Fernández ha avançat que "respectarem els resultats electorals" i també "la força més votada". A més, ha afegit que els governants "siguin del signe que siguin" hauran de respectar la llei.

  • Elisenda Alamany (CatComú-Podem): "No podem abocar el país a unes noves eleccions"
    Veure vídeo

    Elisenda Alamany (CatComú-Podem): "No podem abocar el país a unes noves eleccions"

    D'entrada, Elisenda Alamany, candidata de Catalunya en Comú-Podem, ha confirmat que no facilitaran una presidència d'Inés Arrimadas "en cap cas". Alamany raona que no comparteixen les polítiques socials de la líder de Ciutadans ni del seu "projecte de país". Ara bé, Elisenda Alamany defensa arribar a un acord entre els partits polítics "per no abocar el país a unes noves eleccions". Per la candidata de CatComú-Podem, "ERC ha fet ball de discursos darrerament; nosaltres creiem que cal renunciar a la via unilateral": Per això ha demanat explícitament a ERC que renunciï a la unilateralitat. Al PSC, els demana que deixin de donar suport al 155. De fet, Alamany ha recordat que a nivell municipal "el pacte de Barcelona el dinamita el partit socialista". I ha reiterat que "la fórmula Aznar no suma" i que per això, al seu partit, "estem per construir una alternativa de govern" i "per sortir del bloqueig en què ens trobem". Malgrat les enquestes, Alamany s'ha mostrat optimista en la consolidació de la proposta del seu partit de construir una alternativa de govern. En aquest sentit ha dit que "nosaltres, de la diversitat, en fem fortalesa" i que "això fa avançar un país que també és divers i que també és plural". Pel que fa a la celebració d'un referèndum, Elisenda Alamany diu que "treballarem incansablement perquè arribi aquest referèndum que es mereixen els catalans i les catalanes". Entre les seves propostes ha destacat que "cal un sistema fiscal més just (...) i també una hisenda pròpia".

  • Eva Granados (PSC): "Cap vot socialista servirà per fer president a un líder independentista"
    Veure vídeo

    Eva Granados (PSC): "Cap vot socialista servirà per fer president a un líder independentista"

    Hem entrevistat Eva Granados, la número dos de la llista per Barcelona del PSC i també portaveu de la campanya dels socialistes catalans en aquestes eleccions. Preguntada per com valora els vaticinis de les enquestes de cara al 21D, Granados es mostra optimista i confia a superar el quart lloc que els atorguen la majoria de les enquestes. De fet, diu, "hi ha enquestes que estan donant un quàdruple empat; està tot molt obert". També augura que Miquel Iceta tindrà la capacitat de crear complicitats, sempre tenint present que "ser president de la Generalitat no és qui té més vots o escons; és qui té més suports en el debat d'investidura". La candidata del PSC, en aquest sentit, explica que "el PSC presentarà Miquel Iceta com a candidat a la presidència perquè el que volem és passar pàgina; volem una reconciliació". Ara bé, Granados assegura que "cap vot socialista servirà per fer president un líder independentista; fem un balanç molt negatiu de la legislatura que acabem de passar". Granados ha argumentat que "en cap democràcia occidental s'ha trobat que hi hagués una majoria parlamentària, que no era una majoria social, que decidís saltar-se, triturar, l'Estatut d'Autonomia, la seva màxima norma. Això és el que ha passat al Parlament de Catalunya". En aquest sentit, Eva Granados espera "que les urnes, i la voluntat popular també, passin factura i dirimeixin responsabilitats". D'altra banda, Granados destaca que el PSC aposta per parlar amb el govern espanyol "d'un pacte d'estat per a Catalunya" i "d'un model de finançament, perquè necessitem millorar els nostres ingressos". Finalment, interpel·lada per l'empresonament d'Oriol Junqueras, Granados creu "que la presó provisional era desproporcionada; volem trobar-los als debats".

  • Jorge Soler (Cs): "Nosaltres sortim per posar fi a l'independentisme"
    Veure vídeo

    Jorge Soler (Cs): "Nosaltres sortim per posar fi a l'independentisme"

    Jorge Soler, candidat de Ciutadans i cap de llista per Lleida, s'ha mostrat prudent a l'hora de valorar les enquestes que els apropen a una victòria electoral. Ara bé, apunta que "tenim una gran líder, un gran projecte i un gran equip" i que "les enquestes venen del fruit de tot això". També pensa que la ciutadania ara està coneixent la gent "senzilla i normal" de fora del món de la política (Soler és metge) que s'ha sumat al projecte de Cs. Pel que fa a quins pactes proposarà la seva formació si guanyen les eleccions, el cap de llista de Cs per Lleida sosté que "ningú no ens perdonaria que els del bloc constitucionalista no paréssim d'una vegada el 'monotema' del referèndum i no ens dediquéssim a parlar del que necessita Catalunya". I això, afegeix, ho farien impulsant un "projecte transversal", i dialogant amb el PSOE i el PP. Jorge Soler, a més, ha deixat clar que el seu programa té com a objectiu "posar fi a l'independentisme" perquè "aquests darrers 4 anys no han aportat res de bo a Catalunya". Per a Jorge Soler s'ha arribat a un punt en què "l'expresident Puigdemont està demanant sortir d'Europa". Soler considera que "hem perdut el nord, totalment" i que "hem de reconduir aquesta situació". El candidat de Ciutadans també ha explicat el contingut del seu programa electoral i l'ha il·lustrat amb un exemple: "Jo prefereixo veure que la meva consellera d'Educació està ocupada intentant aconseguir llibres de text gratuïts que no creant estructures d'estat que no serveixin per res".