Entrevistes

S'han trobat 2210 resultats.

  • Jaume Asens: "El que fem amb els migrants d'Open Arms no és solidaritat, és una obligació"
    Veure vídeo

    Jaume Asens: "El que fem amb els migrants d'Open Arms no és solidaritat, és una obligació"

    Aquest matí arriben a Barcelona els 60 migrants rescatats pel vaixell d'Open Arms davant la costa de Líbia. Per saber quin futur els espera, aquest matí Lídia Heredia ha entrevistat Jaume Asens, tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona: "El que fem no és solidaritat, és complir amb les nostres obligacions, hem d'atendre el crit de tanta gent que va sortir al carrer reclamant que Barcelona acollís", afirma. Tal com va passar amb València, l'arribada al port de Barcelona ha estat possible gràcies a un acord entre el consistori, la Generalitat i l'Estat: "Ens hem coordinat molt bé, esperem que sigui una bona pauta per al futur." L'arribada està prevista per poc abans del migdia i des d'allà "el grup d'homes anirà a un centre esportiu d'Esplugues i les dones, una família i els menors no acompanyats es distribuiran entre Barcelona i Manresa", ha explicat. Malauradement, diu, "passats els 30 dies (15 menys que en el cas dels migrants arribats a València, segons ha decretat l'Estat) passaran a situació irregular. Per això reclamem permisos per a aquestes persones." Asens també ha remarcat el tracte de convidats que rebran per part de la ciutat, a diferència del que passa a la frontera sud, "on quan arriben reben una mínima atenció mèdica, se'ls pregunta 'Barça o Madrid' i se'ls fica en autocars". Sobre la promesa electoral del seu grup de tancar els Centres d'Internament d'Estrangers, denuncia que "no ha estat possible encara perquè el PP va fer política amb el CIE. Ara està en mans del jutge. Si ens dona la raó, el tancarem." El tinent d'alcalde ha celebrat també el trasllat de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forcadell i Bassa a presons catalanes: "El trasllat dels presos a Catalunya és un dret, l'anomalia és la situació que vivien abans", i ha denunciat els incident d'ahir, on va acabar ferit un membre d'un CDR: "Tenim desenes d'incidents amb l'extrema dreta, que contrasten amb el pacifisme del moviment independentista."

  • Damià Calvet: "Calculem que recuperar ATLL ens costarà uns 300 milions, ho ha de decidir una comissió"
    Veure vídeo

    Damià Calvet: "Calculem que recuperar ATLL ens costarà uns 300 milions, ho ha de decidir una comissió"

    Després d'una llarga batalla legal, el govern ha anul·lat la concessió d'Aigües Ter Llobregat a Acciona i la gestió passarà a ser totalment pública l'1 de gener. "Ara entrem en fase de liquidació, calculem que recuperar ATLL ens costarà uns 300 milions de compensació a Acciona, però ho ha de decidir una comissió", ha explicat el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a "Els matins". El conseller afirma que la intenció és que amb la nova gestió "la factura de l'aigua i l'energia sigui raonable" i ha justificat la privatització que en va fer la Generalitat "perquè ara ningú se'n recorda, però el 2011-2012 vivíem els anys més durs de la crisi i aquests diners eren necessaris per pagar els sous, els concerts escolars, sanitaris..." El nou conseller té també per endavant resoldre l'etern problema amb Rodalies -"volem gestionar la xarxa i exigirem les inversions perquè sovint les promeses del Ministeri de Foment són només un anunci", ha dit- i la recuperació de la Llei del Canvi Climàtic, que va ser suspesa pel TC. "Iniciarem el procés jurídic per fer-ho i poder-la aplicar, perquè és una llei del Parlament aprovada amb un ampli consens." Les obres de la Línia 9 de metro, pendents d'un crèdit europeu, i les de la línia 10, que s'enllestiran a l'estiu amb quatre parades, i el macrocomplex turístic de Tarragona són altres de les inversions que li tocarà gestionar.

  • Elisenda Paluzie (ANC): "L'objectiu de la repressió de l'Estat és paralitzar-nos"
    Veure vídeo

    Elisenda Paluzie (ANC): "L'objectiu de la repressió de l'Estat és paralitzar-nos"

    Per fer balanç de la manifestació d'ahir a Barcelona convocada per l'Espai Democràcia i Convivència en defensa de l'alliberament dels presos polítics, Lídia Heredia ha entrevistat aquest matí els representants de dues de les entitats convocants, Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, i Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya. Tots dos han assenyalat la importància de la imatge d'unitat i transversalitat de la manifestació -convocada per una desena d'entitats- en resposta a "una repressió de l'Estat que té com a objectiu paralitzar-nos", ha assegurat Paluzie. La nova presidenta de l'ANC ha puntualitzat, però, que a diferència d'altres entitats que hi van participar,"l'objectiu polític de l'Assemblea Nacional Catalana és la independència i organitzarem altres manifestacions pel nostre compte amb aquest objectiu, en què s'ha avançat però que encara no s'ha aconseguit". Sobre les declaracions de Carles Puigdemont, ahir a TV3, on deia que "calia buscar les fórmules perquè no hi hagi eleccions" i aclaria que ni ell ni Comín no renunciarien a l'acta de diputat, Paluzie considera que "Puigdemont no va descartar la seva investidura, que és el que hem defensat des de l'ANC". Per la seva banda, el secretari general de CCOO ha matisat que els sindicats no es van sumar a la manifestació, "sinó que formen part dels organitzadors", i ha assegurat que això no ha comportat cap mena de tensió amb la seva federació a Madrid "perquè fa mesos que treballem per establir ponts d'entesa en la qüestió catalana".

  • Jorge Dezcallar, exdirector del CNI: "Anys enrere intervenir en política interna estava fora dels límits dels serveis secrets""
    Veure vídeo

    Jorge Dezcallar, exdirector del CNI: "Anys enrere intervenir en política interna estava fora dels límits dels serveis secrets""

    Jorge Dezcallar, exdirector del CNI i diplomàtic jubilat, va estar al capdavant del servei d'intel·ligència espanyol entre el 2001 i el 2004. Després d'escriure les seves memòries, publica ara "El anticuario de Teheran", on recull les seves vivències com a diplomàtic. Amb ell hem parlat sobre l'activitat dels serveis secrets en el procés català, sobre la lluita contra el terrorisme i sobre la tasca que desenvolupen a nivell internacional.

  • Domínguez Ventura, advocat penalista: "A la detinguda del CDR se la pot acusar d'amenaces o delictes menors,  no de terrorisme"
    Veure vídeo

    Domínguez Ventura, advocat penalista: "A la detinguda del CDR se la pot acusar d'amenaces o delictes menors, no de terrorisme"

    La detenció d'una membre del CDR ahir a Viladecans a qui l'Audiència acusa de rebel·lió i terrorisme ha obert un debat jurídic. Per a Juan Miguel Domínguez Ventura, advocat penalista, "segons els àudios filtrats de la noia del CDR detinguda es pot parlar d'amenaces o delictes menors, però no de terrorisme". Domínguez Ventura considera que l'acusació de terrorisme a Carrasco respon al context polític que es viu a Catalunya els últims anys. "S'ha deixat la solució en mans del poder judicial i s'ha d'esperar que el poder judicial es pronunciï d'una forma definitiva i hi hagi sentències fermes. Ho faran amb el Codi Penal, que és la via que tenen. Seria preferible una solució política". També opina que per la intenció de paralitzar el Port i Mercabarna que manifesta als àudios l'aplicació de la presó preventiva és excessiva i que hauria d'haver estat posada en llibertat. "La presó preventiva no és una pena anticipada, s'ha de produir per risc de reiteració, amenaces a testimonis, ocultació de proves... i ha de ser prèvia al judici, quan les parts ja han presentat les seves al·legacions".

  • Joan Herrera: "Actualment, s'ha cremat la via del referèndum pactat"
    Veure vídeo

    Joan Herrera: "Actualment, s'ha cremat la via del referèndum pactat"

    Lídia Heredia ha entrevistat, avui, Joan Herrera, excoordinador nacional d'Iniciativa per Catalunya-Verds, actualment allunyat de l'activitat política. Herrera diu que viu i veu el procés amb una certa distància, però es declara colpit "pels empresonaments" i pels erros de la unilateralitat, "que s'ha demostrat que no funciona. Cal abandonar les trinxeres i recosir-nos entre nosaltres." Herrera pensa que, "amb un 47% de gent del país que dona suport a l'independentisme, no hi ha prou suport per fer la independència i ha reiterat la seva defensa d'un estat plurinacional amb una estructura federal, lluita per la qual ha criticat la postura del socialista Pedro Sánchez al Congrés. Herrera opina que, a hores d'ara, a Catalunya, "s'ha cremat la via del refèrendum pactat. No hi haurà sortida sense el referèndum de ciutadania" i pensa que ha arribat el moment de "reconstruir un determinat clima com un sol poble, que els catalans no ens dividim entre els que pengen l'estelada o la 'rojigualda'." De la investidura de Jordi Sànchez o la formació de govern, no s'ha atrevit a fer-ne pronòstics.

  • Andreu Mas-Colell, Albert Carreras i Ivan Planas parlen del llibre "Turbulències i tribulacions"
    Veure vídeo

    Andreu Mas-Colell, Albert Carreras i Ivan Planas parlen del llibre "Turbulències i tribulacions"

    Amb motiu de la publicació del llibre "Turbulències i tribulacions", una crònica sobre la gestió econòmica a Catalunya en el període 2011-2015, el programa ha entrevistat els seus autors: Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement en aquell període, i Albert Carreras i Ivan Planas, membres del seu equip.

  • Inés Arrimadas: "Vull que Torrent doni la cara i expliqui als catalans el que està passant"
    Veure vídeo

    Inés Arrimadas: "Vull que Torrent doni la cara i expliqui als catalans el que està passant"

    Ciutadans ha acusat el president del Parlament, Roger Torrent, de no haver volgut donar la cara davant del Ple. Inés Arrimadas, presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, ho ha explicat a l'entrevista. També ha parlat de la situació de bloqueig al Parlament, de les propostes de la seva formació per millorar les pensions, de la sentència de la crema de fotografies del rei o de com millorar la igualtat entre homes i dones.

  • Ernest Maragall: "Segurament hem de desobeir, però hem de decidir amb quina intensitat i amb quina tàctica"
    Veure vídeo

    Ernest Maragall: "Segurament hem de desobeir, però hem de decidir amb quina intensitat i amb quina tàctica"

    El diputat d'ERC, Ernest Maragall, ha parlat de la situació de bloqueig en què es troba la sessió d'investidura. Maragall ha volgut deixar clar que, de fet, l'Estat és el gran bloquejador, i ha reconegut que "són legítimes la inquietud i l'exigència del país". Segons ell, l'acord entre les dues grans formacions està molt a prop. "Ho tenim a tocar", ha dit. Ernest Maragall ha afirmat que "qualsevol govern arrencarà com un govern autonòmic que ha d'anar forçant". "Cal ser conscients d'on som i mirar lluny. Hem de forçar contínuament els límits". Ha afirmat que "segurament hem de desobeir, però hem de decidir amb quina intensitat i amb quina tàctica".

  • Eduard Pujol (JxCat): "El document que hem lliurat a la CUP no permet esmenes capritxoses, però sí matisos"
    Veure vídeo

    Eduard Pujol (JxCat): "El document que hem lliurat a la CUP no permet esmenes capritxoses, però sí matisos"

    Amb la incertesa de si Sánchez podrà assistir o no al ple d'investidura convocat per president Roger Torrent per dilluns, JXCAT i ERC treballen a contrarellotge per sumar els anticapitalistes a un acord que els permeti formar govern. Eduard Pujol, portaveu de JxCat, ha confirmat a "Els matins" que ahir a la nit van tancar un nou document amb ERC i que ja li han fet arribar a la CUP. "Aquest document és fruït de moltes hores de decisions, de pressa de decisions. Al darrere de cada frase hi ha una reflexió prèvia, no és un document per esmenar de manera capritxosa, però que permet incorporar matisos, perquè la política implica una negociació constant". Pujol ha demanat també disculpes a la CUP pel retard en el lliurament, després que Carles Riera els reclamés les noves propostes a través del seu Twitter, i ha deixat clar que no pretenen obrir una nova etapa autonomista. "Estem disposats a fer república. Hem de fer un govern amb la gent i cal que la ciutadania s'impliqui en tot aquest gran debat". També ha especificat que l'acord inclou la redacció de la Constitució catalana i, tot i que sense noms, l'estructura del nou govern. Sobre la investidura de Sànchez, ha recordat que "vivim en una situació d'excepcionalitat. És un anomalia democràtica plantejar-nos si el candidat hi serà o no" i ha incidit que aquesta anomalia afecta directament la llibertat d'expressió. "Segons que digui o com ho digui puc tenir problemes. Hem de trobar espais on poder actuar sense límits".

  • Carles Riera: "Ens abstindrem a la investidura de Sànchez, perquè discrepem del programa de govern"
    Veure vídeo

    Carles Riera: "Ens abstindrem a la investidura de Sànchez, perquè discrepem del programa de govern"

    Després de l'anunci d'aquest cap de setmana que la CUP no donaria suport a la candidatura de Sànchez per a la investidura, el diputat Carles Riera ha matisat a "Els matins" que la seva formació no ha parlat de noms ."No hem dit 'no' a Sànchez, encara estem debatent el programa de govern". Ha afirmat que en aquest àmbit tenen fortes discrepàncies amb JuntsxCat i ERC, a qui ha acusat de voler allargar l'autonomisme. Per la CUP, "la constitució republicana s'ha de votar dins d'aquesta legislatura". Riera també s'ha queixat de falta de claredat en les negociacions entre les formacions independentistes. "Si la línia a seguir és la que proposen la senyora Pascal o el senyor Tardà -que en un article a "El Periódico" proposa obrir diàleg amb els Comuns i el PSC- segur que no ens posarem d'acord. No se'ns pot demanar que ens convertim en una força autonomista." Per Riera, la República es farà "sobretot, amb les mobilitzacions al carrer, com s'ha fet sempre. Quan les institucions es posen al davant ens bloquegem". Ha assegurat també que l'objectiu de la CUP no és anar a eleccions, "si no hi ha més remei hi haurem d'anar, no ens fa por, però no és el nostre objectiu. El que volem és fer república, però per fer procés constituent ara, de debò, haurem de pressionar i haurem de pressionar molt". Al seu parer, sobre el procés constituent, " Brussel·les pot intervenir, però s'ha de fer aquí, no a Waterloo".

  • Artur Mas: "Perquè l'estat català pugui ser una realitat, cal un canvi d'estratègia"
    Veure vídeo

    Artur Mas: "Perquè l'estat català pugui ser una realitat, cal un canvi d'estratègia"

    "S'ha de fer un acord sí o sí", ha dit l'expresident de la Generalitat Artur Mas, en relació amb l'anunci fet per ERC que abans d'acabar la setmana hi podria haver data per a la investidura. Artur Mas ha insistit, però, que s'ha de ser conscient que el nou govern viurà una situació del tot anòmala. "Ja veurem si el govern espanyol aixeca el 155, perquè ja n'hi ha alguns que diuen que si el president és Jordi Sànchez, aleshores no ho farem." Sobre la possibilitat que Carles Puigdemont proposi Jordi Sànchez com a president, Artur Mas creu que caldrà veure "si finalment pren la decisió de proposar algú. Si és Sànchez, em sembla una persona amb les idees molt clares, amb experiència i que, a més a més, té caràcter". Ha puntualitzat, però, que si ell fos el candidat, "que no ho soc, tindria el deure moral i fins i tot polític de preservar la figura del president que no ho ha pogut ser", i pensa que el nou govern haurà de viure entre aquestes dues legitimitats. Sobre la vigència del projecte independentista, avalada per la majoria parlamentària sorgida de les eleccions del desembre, Mas opina que "s'ha de mantenir i alhora saber que té un recorregut més llarg perquè ara no té prou força per convertir-se en una cosa real amb tots els efectes". Ell recomana "un canvi d'estratègia, perquè una vegada has intentat un camí i has vist que allò no funciona, cal canviar". Sobre el judici del cas Palau, ha defensat el paper de Daniel Osàcar. "La justícia, quan va per la via penal, va a buscar persones que tenen responsabilitat en aquell moment. És molt fàcil donar la culpa a Osàcar , però això no ve d'Osàcar, ve dels 90."

  • Antoni Castells: "Espanya difícilment modificarà el finançament perquè les reformes les ha liderat sempre Catalunya"
    Veure vídeo

    Antoni Castells: "Espanya difícilment modificarà el finançament perquè les reformes les ha liderat sempre Catalunya"

    Per parlar del sistema de finançament hem entrevistat avui Antoni Castells, exconseller d'Economia i Finances en les etapes Maragall i Montilla. "Crec que no cal canviar el model de finançament cada cinc anys, però sí reformar-lo, ajustar-lo a la despesa que tens, que és el que fan països com a Alemanya." Segons Castells, el model que es va aprovar el juliol del 2009 tenia una lògica molt clara, "amb un 25% dels impostos per a les comunitats i un 75% per a un fons comú que es distribueix entre totes les comunitats amb un criteri d'anivellament. El problema és que després es van anar afegint un conjunt de fons addicionals per mantenir l'statu quo de tothom que van entorpir les coses, això s'hauria d'anar polint, s'hauria de modificar." Castells creu que aquestes modificacions són ara per ara difícils: "A Espanya sempre ha estat Catalunya qui encapçalava aquestes reformes i ara Catalunya està absent de les negociacions." També ha recordat que l'objectiu del FLA mai va ser controlar les finances de les comunitats i que s'hauria de tornar ja a la normalitat. "Catalunya té una solidesa financera més que acreditada i ara que tornem a créixer aquell sistema de finançament que alguns van criticar tant demostra que ens dona molts recursos." Sobre si la quitança seria una solució per resoldre el deute d'algunes comunitats, Castells creu que "potser en alguns casos caldria posar el comptador no sé si a zero però sí a nivells d'igualtat perquè és inevitable o de justícia. En aquesta línia, Montoro ha fet una proposta de reestructurar el deute a llarg termini pràcticament sense tipus d'interès. El resultat podria ser semblant, però en el concepte no, per evitar que es consagri la idea de quitança."

  • Luca de Meo presenta les novetats del Mobile World Congress 2018
    Veure vídeo

    Luca de Meo presenta les novetats del Mobile World Congress 2018

    Avui s'inaugura el Mobile World Congres 2018. Moltes són les novetats que s'hi presenten. Les empreses del sector de l'automoció treballen dia rere dia per presentar-nos el cotxe del futur, un cotxe amb un munt de prestacions encara desconegudes per a nosaltres. Luca de Meo, president de la Seat, ens acompanya per explicar-nos quines són les novetats de la mobilitat del futur.

  • Jordi Puigneró: "Catalunya té una de les indústries de drons més importants del món"
    Veure vídeo

    Jordi Puigneró: "Catalunya té una de les indústries de drons més importants del món"

    A les portes de l'inici, dilluns, del Mobile World Congress, el programa entrevista Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. Dimarts passat va anunciar que diumenge no assistirà a la inauguració per no coincidir amb el rei. "No he rebut cap reacció de La Zarzuela, en aquest país tenim la llibertat per assistir als sopars que vulguem". Puigneró ha incidit, però, en la importància del MWC per a Catalunya, com a "oportunitat de posicionar-se en un àmbit tecnològic de referència" i ha destacat que Catalunya té una de les indústries d'empreses de drons de les més importants del món. "Des de fa dos anys des de la secretaria impulsem un clúster de drons. Hi ha un teixit de petites empreses que es dediquen a la fabricació de drons i també a la prestació de serveis smart amb drons. Volem que aquests serveis puguin ser utilitzats per diferents departaments de la Generalitat com Mossos o Agricultura o en l'àmbit de les emergències." L'expert en telecomunicacions de la Generalitat Jordi Puigneró ha parlat també de la possible investidura a distància de Puigdemont. "En etapa la Montilla es va preveure per llei que el govern utilitzés mitjans telemàtics per governar-se i que quan un no hi era pogués utilitzar aquests mitjans per prendre decisions, per tant el que dic és que la llei ho permet". Sobre les investigacions de la Guàrdia Civil al CTTI, ha recordat que estan sota secret de sumari i ha expressat "la solidaritat amb els treballadors pel que tots plegats hem hagut de patir aquests mesos, amb entrades constants, cosa que no ajuda a treballar amb normalitat". També ha manifestat la importància de la formació digital en els més petits i en el reciclatge dels treballadors per afrontar el futur tecnològic.