Tres anys després de la pandèmia, només les investigacions sobre la gestió de la covid de tres residències de gent gran, on hi va haver desenes de morts, han tirat endavant. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, els dies 3, 6 i 20 de novembre estan citats com a investigats el director i dos metges de Residencial Palau, al Vallès Occidental, on hi va haver 55 defuncions. Al centre Ca n'Amell, de Premià de Mar, al Maresme, on van morir una vuitantena d'avis, encara no s'han fixat les dates de les compareixences, com passa amb la residència Fiella de Tremp, al Pallars Jussà, on es van comptabilitzar 64 defuncions. Una gestió "caòtica" Els familiars denunciants del Residencial Palau afirmen que la gestió de la pandèmia va ser un caos, que a alguns residents no se'ls proporcionava ni aigua i que no se'ls informava que havien mort. Gloria Ariño va perdre la seva tieta. No la van deixar entrar mai a la residència, ni tan sols abans de la covid. Tampoc va poder recuperar els seus efectes personals. "Quan la meva tieta va morir portava un anell. Jo l'he demanat i demanat i demanat i ningú hi ha respost, ningú ha donat la cara, res de res." El centre, durant la pandèmia, es va negar a fer trasllats a l'hospital, com explica Elena Catllar, que hi tenia el pare ingressat. "Sabíem que la informació que ens donaven era falsa. El meu pare estava refredat, va estar més de tres setmanes refredat. Ens deien que no hi havia cap cas [de covid], quan sabíem que sí per amics que perdien els seus familiars de dins de la residència. Vaig trucar a l'Ajuntament, a la Generalitat, a molts altres llocs, vaig enviar molts correus, vaig demanar molta ajuda i era desesperant perquè ningú no ens ajudava." La residència no ha estat intervinguda per la Generalitat. Dos procediments judicials oberts El judici als responsables de la residència Fiella de Tremp encara no té data Encara no tenen data per declarar davant del jutge els responsables de la residència Fiella de Tremp, al Pallars Jussà, on es van comptabilitzar 64 defuncions. Xavier Prats, advocat que representa algunes de les famílies perjudicades: "Ara el procediment està en espera que s'indiquin els dies perquè declarin les dues principals investigades. Nosaltres estem segurs que aquestes persones van incomplir totes les normatives que hi havia en aquell moment. Van incomplir el pla de contingència i no van fer la separació de malalts per plantes per evitar un contagi massiu, que és el que va acabar passant." En aquest cas hi ha dos procediments judicials en marxa. "El procediment té un delicte contra els treballadors, perquè no tenien els EPIs necessaris per protegir-se i protegir els padrins. I per un altre costat hi ha la causa pels homicidis imprudents per incompliment de les mesures, cosa que va causar la mort d'aquests padrins." Una residència intervinguda La Generalitat va intervenir la residència Ca n'Amell quan ja hi havia 64 morts A Premià de Mar, la justícia investiga Ca n'Amell, on es van comptabilitzar 87 morts. La residència es va arribar a expropiar i ara està gestionada per L'Onada Serveis, empresa que forma part de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). Víctor Echaniz, portaveu de l'Associació Estels, que defensa els drets de la gent gran a les residències, posa alguns exemples del que va passar: "[Hi havia residents que voltaven pels passadissos sense cap tipus de control, d'altres a qui trobaven en una altra habitació que no els corresponia, i a un grup els tenien en una mena de sala gimnàs abandonats a la seva sort sense cap tipus d'assistència ni calefacció ni menjar." Però la majoria de casos que inicialment va començar a investigar la Fiscalia s'han arxivat, fins i tot el del centre Matacàs, a Sant Adrià de Besòs, on es calcula que van morir una norantena d'avis.