Durada: 51 min

Ens retrobem amb els lletraferits Canosa, Jofre, Rodríguez i Cabré-Verdiell.

Durada: 56 min

Amb "Adeu" acomiadem la primera temporada del "Tenim paraula", i la Maria ens recorda com cada dia encomanem molta gent a anar amb Déu. Per Pons Alorda, la paraula del dia és 'arruix' i en Canosa prefereix una expressió: "a pastar fang". Al carrer la gent ens parla de com afronten l'hora dels adeus i la Perla té l'última paraula.

Durada: 52 min

Amb "Xiuxiuejar", al "Tenim paraula" no existeix la divisió que hi ha arreu del país, en Pons Alorda es queda sol. La Roser en detesta la sonoritat i en Jaume, per fer-la enfadar, reivindica la paraula "xeixa". La Climent directament ni la diu, però com que no hi ha lingüistes en aquest capítol, tot s'hi val. Al carrer, i també a l'estudi, la relació amb el català dels qui no han nascut a Catalunya. I a "La perla", les paraules preferides dels catalans.

Durada: 49 min

Amb "Rauxa" parlem, segons en Canosa, d'una paraula segrestada, bessona, Dr. Jekyll i Mr. Hyde... La Roser diu que d'allà on ve ella de la rauxa en poden dir "futris" i en Pau aprofita el benentès per parlar de rebel·lió. Al carrer toca perdre els papers mentre la Perla ens parla d'escriptors que van renegar de la seva obra.

Durada: 55 min

Amb "Querella" tornem a ser a la Llibreria Ona per parlar de 'queri', que no és una abreviatura de Queralt, segons diu la Maria, que també denuncia la situació del català a la justícia. En Pons Alorda ens explicarà que "ets pur" a Mallorca no té pas un bon significat i la Roser avisa que si la vols insultar ho facis de la següent manera: pregadeu de rostoll. Toca resoldre al carrer si som gent de pau o no, i a la Perla, Jacint Verdaguer queixant-se.

Durada: 49 min

Amb "Badar" la Maria Rodríguez parlarà de badabadoc i de l'efecte que patiu quan hi ha un accident al carril contrari de l'AP-7. En Canosa recorda la infància, "nen, no t'encantis", i en Pons Alorda ens descobreix la base de la seva inspiració: les piscines. Al carrer, baden els catalans? I a la Perla, la porta de Santa Eulàlia, Ramon Berenguer IV i la Boqueria.

Durada: 59 min

Amb "Bajoca" la Climent ens condueix per les terres del sud: coqueret, aireta, embustero¿ En Pons Alorda aprofita la bajoca per parlar dels millors insults mallorquins i la Roser ho porta tot cap a l'etnopoètica i els retrucs. Al carrer posem a prova els barcelonins amb la gastronomia catalana i les seves varietats dialectals, i la Perla aprofita per parlar d'un llibre de cuina de l'any 1324.

Durada: 48 min

Amb "Socarrat" tornem a visitar la llibreria Ona. La Maria Rodríguez ja us avisa que no la busqueu al diccionari o acabareu parlant de rajoles, la Roser avui ve amb el verb soflimar i en Pons Alorda declara que és un bon dia per "acabar fet carbonissó". Al carrer descobrim què "socarra" el personal i a la Perla és un dia per a cançons críptiques.

Durada: 46 min

Capítol 39. Amb "Escarràs" Maria Rodríguez, la persona que més treballa del programa, explica l'origen d'una paraula amb vuit cognoms catalans. En Canosa ens apropa a la nostra natura i a la seva obsessió amb el país fracturat "Catalunya s'acaba a la Panadella" i, en canvi, en Pons Alorda destaca "maldar", una paraula que enganya. A la Perla toca recuperar un clàssic, l'Scrabble.

Durada: 1 h 2 min

Capítol 38. Amb "Sarsuela" tenim un programa especial des d'Ona Llibres, on coneixem la mare de la Roser i en Pons Alorda canta en directe. Però evidentment parlem de llengua, agraïm a un palau una de les poques coses bones que ens ha donat, la Maria Rodríguez s'atreveix a diferenciar graus de castellanisme entre "bueno" i "vale" i també desvela el significat de gadagang o mújol (viuen al mar). Amb la Martina tenim l'oportunitat d'escoltar una de les protagonistes de l'última edició d'"Eufòria".

Durada: 56 min

Capítol 37. Amb "Anarquia" renunciem a la presència de lingüistes perquè pugui fluir sense entrebancs. La Climent ens apropa tot un argot fantàstic de les Terres de l'Ebre: "apo", "ec"... En Pons Alorda es manté absolutament fidel a l'"idò" i al ja convertit en un clàssic "uep". I la Roser acaba tan amunt que per poc no organitza una revolució tot llegint Carles Hac Mor. Al carrer és dia de "rotòndoles", "buenos" i "planazos", i a la Perla, d'esperanto.

Durada: 52 min

Capítol 36. Amb "Fressa" Maria Rodríguez desgrana les divisions que provoca el significat i l'ús de la paraula, però nosaltres sortim a preguntar per Sitges i descobrim que no és senzill. Per en Pons Alorda, passa de fer-la servir, però per un bon motiu: té una altra paraula tant o més bonica. A en Canosa la contaminació l'ha desvinculat de bona part del llenguatge i, a la Perla no tenim paraula, intentem arribar al silenci absolut.

Durada: 50 min

Capítol 35. Amb "Malastruc" parlem de l'enterramorts de la infància de la Roser, en canvi, en Canosa, mira cap al passat, però també cap al futur: com no tenim destí, l'hem de crear. I en el cas concret els catalans "de les pedres en fem pans". En Pau: ni cap endavant, ni cap endarrere, a dalt de tot, per explicar-nos d'on ve la paraula d'avui. A la Perla, un mirall trencat: al carrer identifiquem persones carregades de malastrugança i la Martina entrevista la Julieta.

Durada: 52 min

Capítol 34. Amb "Becaina" la Maria Rodríguez ha vingut a parlar de les parts dels ocells. En canvi, en Canosa avui fa de sociòleg: desgrana la becaina al poble vers la ciutat. I en Pons Alorda us ajudarà a tot el contrari: no dormiu i aneu a la Casa Usher. Al carrer parlem de com dorm la gent de Sitges i a la Perla agafem una màquina del temps.

Durada: 53 min

Capítol 33. Amb "Petó", la Climent torna a portar la contrària, per poc no es posa a parlar de peces de roba. En Pau dona lliçons d'intervocàliques i en Canosa parla del Pallars, de Casablanca i dels 90. Al carrer descobrim si els joves barcelonins sabrien estimar correctament altres parts del territori i a l'estudi ens visita Marcel Farinelli, un historiador de l'Alguer que ens acosta una realitat que, per desgràcia, ens queda lluny.

Durada: 1 h 1 min

Capítol 32. Amb "Diacrític" ens endinsem en una crisi de país: la reforma dels accents diacrítics. A en Canosa, fins i tot, aquest canvi ha arribat a fracturar-lo a ell mateix. La Maria ens farà una radiografia de la seva història i de com han sobreviscut els que han sobreviscut. En Pons Alorda, per la seva banda, parlarà d'emocions i sentiments lingüístics. I tornem a França per visitar Ràdio Arrels, on des de Perpinyà mantenen una ferma lluita per la llengua. A la Perla, anem al principi del principi: el grec.