Viure al poble i convertir-se a l'islam: "Notes com la gent es gira i murmura"

Catalunya és cada cop més laica. Segons dades del 2020 del Centre d'Estudis d'Opinió, més de la meitat dels catalans es declara ateu, agnòstic o indiferent envers la religió. Però hi ha gent que troba un camí en la fe, i a vegades això implica un canvi de confessió. És el cas de l'Anna Masnou, de 32 anys, veïna de tota la vida d'Arbúcies, un poble de poc més de 6.000 habitants de la Selva. De petita era catòlica: va fer la catequesi, la comunió, es va batejar per voluntat pròpia i va fer d'escolana. La seva família és creient, però no són practicants i anaven a missa per ella. Però durant l'adolescència va perdre la fe. Després d'una relació tortuosa, un amic li va recomanar escoltar l'Alcorà i, segons l'Anna, hi va trobar la pau: "No entenia res del que deien els cants. Però com que em feien sentir bé, vaig interessar-me a fer-ho. Vaig llegir l'Alcorà, i vaig trobar l'Islam." A poc a poc va deixar de fumar, de beure alcohol, de menjar porc, va començar a resar, i des del setembre ja porta el hijab, el vel al cap. Diu que els canvis van ser poc sobtats, i per aquest motiu la seva família i les seves amistats més properes ho van viure amb normalitat. Però l'Anna assegura que portar el mocador en públic també ha provocat que alguns veïns reaccionin de manera diferent quan la veuen: "Sabia que seria difícil, però al carrer veus la gent com es gira, et miren, murmuren. Ho entenc, soc la filla de la Victòria i em coneix tothom perquè he fet vida sempre aquí. No em fa res, però notes com parlen a la teva esquena." Quan Anna Masnou passeja per Arbúcies, a vegades es troba amb gent comentant a la seva esquena (Catalunya Ràdio/Roger Santaló) Però més enllà dels comentaris, també ha viscut situacions pitjors que no s'esperava des que duu el mocador, com gent que no vol seure al seu costat a l'autobús per anar a Girona o altres que no s'aturen als passos de vianants. La resposta de la comunitat islàmica També la va sorprendre la reacció de la comunitat islàmica arbucienca. Creu que es troba enmig de dues comunitats que es relacionen poc: "Hi ha dones musulmanes que em paren pel carrer, i em diuen 'Inshallah!', és com una cosa impactant per la comunitat musulmana d'aquí." Ella assegura que és lliure de posar-se el hijab, i que ho fa segons la seva pròpia interpretació de l'Alcorà. Que ningú l'hi obliga ni tampoc ella demana a cap altra dona a fer-ho -de fet, arran de la polèmica sobre la situació a l'Iran, afirma estar en contra de la imposició del vel. Però molts veïns la jutgen i li fan comentaris sobre aquesta qüestió. Està convençuda que en una ciutat passaria més desapercebuda. El motiu que veu al darrere de la incomprensió és la por a allò que s'escapa del que estan acostumats: "Costa molt d'entendre. La gent diu que és molt oberta i que ho accepta tot, però no és veritat. No veuen amb bons ulls res que sigui diferent del que estan acostumats." La relació d'Anna Masnou amb els seus amics i família és bona, malgrat practicar una altra confessió (Catalunya Ràdio/Roger Santaló) Tot i això, l'Anna Masnou agraeix el suport que ha tingut de la família i dels amics en el seu camí cap a l'Islam. I que, tot i els gestos i comentaris negatius, és feliç.

Viure al poble i convertir-se a l'islam: "Notes com la gent es gira i murmura"

L'Anna Masnou, d'Arbúcies, va canviar de religió i admet que ara hi ha coneguts que s'hi relacionen de manera diferent perquè porta un mocador al cap