Refranys que han caducat pel canvi climàtic

"Pel maig, cada dia un raig" i "a l'abril, aigües mil", diu el refranyer. Però sembla que aquest any no serà així. Ja fa dos anys que no plou de debò i l'estiu s'ha avançat gairebé dos mesos, amb temperatures que, ja a finals d'abril, han superat els 35 graus. Catalunya registra les pitjors dades de pluja des del 1905, una situació que ens recorda la gran sequera del 2008, amb l'estat de les reserves dels pantans per sota del 30%. Tot plegat, a banda dels efectes evidents sobre el paisatge i en activitats com la pagesia, té també un impacte en la llengua. El refranyer és ple de dites relacionades amb la pluja, l'estat del cel i els cicles de la terra que ara ja no ens encaixen. Dites sobre la pluja Durant els mesos d'abril i maig el refranyer està ple de referències a la pluja, perquè tradicionalment han estat els mesos més plujosos de l'any (a banda de la tardor). Però amb aquest temps tan sec, moltes estan en perill d'extinció. "A l'abril, aigües mil" "A l'abril, totes les gotes caben en un barril" "Pel maig, cada dia un raig" La pluja és un dels fenòmens meteorològics més presents al refranyer L'observació del cel i de la repetició dels fenòmens meteorològics al llarg dels segles ha nodrit el refranyer d'un bon grapat d'expressions que pronostiquen "pluja segura". Fins a 37 estan recollides a la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), però moltes ja han quedat desfasades. "Cel de panxa de burra, pluja segura" "Gelada (o gebrada) que dura, pluja segura" "Gelada sense sol, plourà molt" "Llamp de llevant, pluja segura" "Mar molt plana, plourà prest" "Mar serè i muntanya obscura, pluja segura" "Núvols a la muntanya, pluja segura" "Núvols en creu, aigua tindreu" "Ocells de pas, pluja segura" "Quan se sent roncar el mar, pluja aviat" "Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una" "Si la boira pastura, aigua segura" "Si la garbinada bufa i el cerç amolla, pluja segura" "Sol que pica, aigua segura" "Vent abans de pluja, pluja segura; pluja abans de vent, temps serè" Cada territori ha adaptat aquestes expressions relacionades amb l'observació de boires i núvols en muntanyes properes: "Boira a la Muga, pluja segura" (Alt Empordà) "Boireta al Cadinell, pluja segura" (Alt Urgell) "Llampecs a Vidrà, pluja demà" (Osona) "Llampecs al cantó de Rof o de la Valldan, pluja segura" (Berguedà) "Per les Festes del Tura, pluja segura" (Garrotxa) "Quan la processó va de Tossa a Romanyà, pluja segura avui o demà" (La Selva) Dites sobre la sequera Al refranyer hi ha moltes referències a la pluja, però encara poques referències a la sequera: "Si el pagès pensés en la sequera, mai no hauria sembrat" "Si la secada és tanta, tota butxaca s'espanta" "A gran secada, gran remullada" Dites relacionades amb el santoral Hi ha dites relacionades amb sants i festivitats que també han quedat caducades. Per exemple: "Entre Sant Jordi i Sant Marc, un dia d'hivern hi cap". Hi ha dos sants coneguts popularment com els cavallers del fred, Sant Jordi (23 d'abril) i Sant Marc (25 d'abril). Històricament, l'hivern meteorològic acabava a finals d'abril, perquè fins llavors hi podia haver fredorades i gelades, cosa poc probable actualment. Passa el mateix amb aquesta altra dita: "Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu". Sant Andreu se celebra el 30 de novembre, un mes que aquest últim any també ha batut rècord de temperatures: ha estat el més càlid registrat mai a punts com Barcelona, amb pics de fins a 15,2 graus. Un altre dels sants presents en el refranyer és Sant Miquel, el 29 de setembre, identificat com un dels punts òptims de la verema ("Per Sant Miquel, el raïm té gust de mel"), però són expressions que han quedat fora de lloc. La verema s'ha avançat. El refranyer és ple de referències a la relació de les pluges i la vinya Dites sobre els cultius De fet, els refranys amb referències a l'horta i la pagesia, i en especial a la vinya, són molt habituals. "Pluja de maig, collita segura" "Pluja i lluna, oliva segura" "Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà" "Diu la vinya: l'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dona vida - Diu la vinya: tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res" Els registres fenològics, és a dir, aquells que es fixen en els canvis en el comportament de plantes i animals que es donen amb els canvis d'estació, posen en evidència com els temps de maduració d'alguns fruiters han canviat arran del canvi climàtic. Abans es deia, per exemple, que "pel juny, l'albercoc en vuit dies és groc", però, segons els registres, ara maduren unes quatre setmanes abans. Dites relacionades amb els animals També són bastant freqüents les referències als ocells i els insectes, sovint, associats a fenòmens meteorològics com la pluja. "Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara" "Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja" "Vol de mosquit, pluja tot seguit" "Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut" "El cant del mussol assenyala pluja" "Junta d'ocells, pluja a gibrells" "Orenell terrer? Pedra o aigua ve" "Orenetes vora l'aigua, pluja a la platja" "Quan canta el pigot, la pluja és a prop" "Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen" "Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu - Si la formiga posa el blat al sol, el bon temps vindrà tot sol" "Quan el caragol es posa a llaurar, senyal que plourà" "Quan canta el gripau, mal temps, adeu-siau. Quan canta el gripau, senyal de pluja" Caldrà, doncs, parar atenció a mosquits, gallines, gats, orenetes, cargols i gripaus per veure si la pluja arriba aviat, que falta fa!

Refranys que han caducat pel canvi climàtic

La sequera i la calor prematura estan fent que moltes dites populars sobre el temps, les estacions, la vinya, l'horta, els ocells o els insectes ja no siguin vàlides