Marc Marginedas: "Em sento en deute permanent amb les persones que em van salvar la vida"

Un article de Marc Marginedas, excorresponsal a Moscou i enviat especial d'El Periódico Aquest segrest que fa deu anys va fer la volta al món ens ha canviat la vida a tots els que el vam patir. Per a les famílies dels companys assassinats, va ser una tragèdia, per la pèrdua d'un ésser estimat davant de tots els ulls del món, de la qual s'han intentat recuperar creant fundacions en la seva memòria, amb tasques molt determinades. La família de James Foley lluita perquè el govern dels Estats Units tingui com a prioritat el retorn dels ostatges i ciutadans nord-americans il·legalment detinguts en altres països; els Sotloff es dediquen a entrenar periodistes que van a zones de conflicte... "Tant de bo el meu fill hagués tingut aquest entrenament", em confessava recentment Art Sotloff, el pare de Steven, el segon ostatge assassinat fa 10 anys i el meu millor amic al captiveri. La mare de James Foley, segrestat i degollat per Estat Islàmic, s'ha reunit amb el terrorista que va ajudar a assassinar el seu fill Per al Ricard Garcia Vilanova, l'experiència ha estat una empenta no només per continuar la seva carrera de fotoperiodista, sinó també per convertir-se en un dels professionals del sector més famosos del nostre país, fins i tot amb reconeixement internacional més enllà de les nostres fronteres. Javier Espinosa es va voler apropar a un dels nostres captors per intentar comprendre les raons del que van fer, i va escriure per al seu mitjà, El Mundo, una excepcional crònica de la trobada amb el seu segrestador. Va seguir els passos de Diane Foley, la mare de Jim, que es va arribar a trobar diverses vegades a la presó amb el torturador del seu fill, mostrant una misericòrdia i una capacitat de perdonar que no són d'aquest món. Javier Espinosa, periodista d'El Mundo, va compartir captiveri amb Marginedas (Minimal films i 3Cat) Jo em sento en deute permanent, primer, amb les persones que van col·laborar a salvar-me la vida. Sempre dic que em sento molt orgullós de ser ciutadà d'un país o un estat, com la gent li vulgui dir, que es diu Espanya i que no deixa enrere els seus ciutadans. Però també amb els companys que no van sobreviure. Crec que és el meu deure com a periodista destacar les forces, estats o individus, que van col·laborar a fer que una monstruositat com Estat Islàmic, tota una aberració dels principis de l'islam, que parlen de clemència i perdó, arribés a tenir la força que va tenir. James, Steven, David, Peter, John, Alan, Serguei, Kayla: aquest documental va per vosaltres.