En Jaume Centelles ens presenta a "L'ofici d'educar" "Cesc i Alabert", de Chris Naylor Ballesteros, de l'Editorial Cruïlla. És un llibre molt divertit sobre l'amistat. En Cesc i l'Alabert són una guineu i un os que són molts amics. S'ho passen d'allò més bé jugant, però l'Alabert no és massa bo i en Cesc sempre guanya. En aquesta ocasió, però, es deixa guanyar, per amistat. És una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys. I la pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: "A què juguen en Cesc i l'Alabert?". Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I l'últim concurs l'ha guanyat la família de la Joana. Felicitats!
Les bessones del Sergi Vives de vegades es desperten de nit amb malsons. Li ha passat el que ell no volia: han heretat les seves pors infantils. Por a la foscor, als fantasmes i la por número 1 per excel·lència: la por a la mort. Ell la tenia i elles, després d'observar el cicle de vida d'un cuc de seda a l'escola, arriben a casa amb mil i una preguntes sobre la vida, i sobre la mort. En clau d'humor en Sergi explica a "L'ofici d'educar" tota la llista de pors de les seves filles, que podrien ser, segur, les pors dels nostres fills i filles.
Transmetem models d'excessiva serietat i, en general, a la vida, hauríem d'estar més relaxats. La psicòloga Lara Terradas diu a l'"Ofici d'educar" que quan ens fem grans perdem el joc i el plaer, que no deixa de ser el que més ens connecta amb els nostres fills i filles. I l'hem de recuperar, deixant de banda la vergonya que ens pugui provocar en algun moment. Diu que potser ens hem equivocat amb el significat de què vol dir ser persones adultes i de la mateixa manera que els demanem que ells expressin les seves emocions, les que siguin, també ho hauríem de fer nosaltres.
A "L'ofici d'educar", en Jaume Centelles ens presenta "En un tancar i obrir d'ulls", de Montse Maestre Casadessús, de l'editorial Trípode. És un recull de tankes, de poemes curts, pensats per a infants i joves. Els versets conviden el lector a viure moments fugaços, com poden ser una intensa olor que notem mentre passegem pel carrer o el tacte sobtat del vent a la pell. Poemes que segons en Jaume ens suggereixen viure amb calma i tranquil·litat i relacionar-nos amb l'entorn i la natura. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: digueu una paraula que rimi amb "mirada". Respostes a loficideducar@ccma.cat. La guanyadora de l'últim concurs és l'Alba, de vuit anys. Felicitats!
Sovint està acceptat cridar i treure la ràbia en els camps d'esports, sobretot de futbol, explica la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". Alerta, però, del perill de fer-ho quan són els infants i adolescents els qui juguen. Diu que veure cridar el teu pare o mare pot generar molt estrès, baixa autoestima, vergonya i fins i tot dependència als fills. Explica que els infants estan connectats al joc, que l'esport és un joc i que si no ho veiem així els estem tallant les ales. No serveix de res allò de "l'important és participar" si cada vegada que no marca un gol ens enfadem.
A "L'ofici d'educar" la terapeuta Gestalt Marta Butjosa explica que la petita infància se sent sovint com si hagués arribat a un planeta estrany, i necessiten algú que els guiï i que els doni confiança i temps per aprendre. Per aquesta raó, no encaixen el ritme trepidant de la nostra societat i el ritme que necessiten les criatures. I, d'aquí, la majoria de conflictes que hi tenim. Per tant, és important, per la Marta Butjosa, rebaixar el nombre d'impulsos que reben els infants i nodrir-los de moments de qualitat, avançant-los què passarà, acompanyant-los amb calma i presència i sobretot escoltant-los.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "De falsos gossos i veritables lleons" de Pablo Bernasconi, de la sèrie Burundi, publicat per Catapulta Editors. La història comença quan arriba un gos salsitxa i li ofereixen una poma, però no la vol perquè assegura que és carnívor perquè és un lleó. El protagonista de la història intenta convèncer d'això la resta d'animals de la sabana. És una història divertida amb unes imatges fantàstiques, i ideal per a infants de 5-6-7 anys. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és quin animal és en realitat, el que diu que és un lleó? Respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge. I ja tenim el guanyador del darrer concurs, l'Unai, de 9 anys. L'enhorabona!
Una persona que està a càrrec d'infants i adolescents alhora que dels seus pares que es fan grans té un risc d'estrès i d'ansietat molt gran, adverteix la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". La majoria de persones en aquesta situació són dones, i els genera un gran esgotament, reconeix. Però a més requereix un canvi del lloc en el seu sistema familiar, per fer de mares i pares dels seus propis mares i pares. I això sumat a la criança i al fet de tenir una feina, a la vegada que és dolorós veure com els pares envelleixen. La psicòloga demana polítiques socials per ajudar a afrontar les cures i també aprendre a posar límits, a més d'afavorir la cura de les cuidadores.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "David Colom" «Com tractar amb gats malvats i conservar (gairebé) totes les plomes» de Swapna Haddow. El relat està centrat en una parella de coloms, que es fan amics arran d'un intent fallit de pispar un croissant de resultes del qual en David resulta ferit d'una ala. Una amable dona, el recull i se l'emporta a casa seva per guarir-li l'ala, fet que fa que els dos coloms es posin molt contents en imaginar-se un paradís de pa ratllat, galetes i altres llaminadures. Però, a la casa, també hi viu una gata malèvola. Només hi ha una solució. Fer fora de la casa la gata. Ho aconseguiran? I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin és el nom del Colom amic del David Colom? Respostes a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge. I la guanyadora del darrer concurs és Anna Martínez, l'enhorabona!
Sergi Vives té dues bessones que no s'assemblen en res, i mai no es posen d'acord perquè tenen caràcters molt definits i diferents. L'una sembla sortida de la pel·lícula "Barbie" i el seu somni és cavalcar damunt d'un unicorn plena de purpurina, i només li interessa la pilota de l'escudella. L'altra no es posaria ni una faldilla per anar a Escòcia i li agraden els superherois i el Barça. La conclusió a què ha arribat el Sergi, i que ens explica a "L'ofici d'educar", és que els gustos de les seves filles fan trontollar els rols de gènere, i ell s'ho passa pipa amb les dues!
Totes les famílies són una mica disfuncionals, perquè la família perfecta no existeix, diu la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". Però és veritat que hi ha patrons disfuncionals en algunes famílies que cal revisar perquè ens poden fer patir molt. Segons els ordres de l'amor de Bert Hellinger, hi ha un ordre dins de la família que, quan es trenca, algun del seus membres expressa un malestar. Les tres lleis de Hellinger més rellevants per la psicòloga són la llei de la pertinença, la llei de la jerarquia i la llei de l'equilibri o la compensació. La psicòloga Lara Terradas ens repassa les principals famílies disfuncionals i ens dona pautes per gestionar-les i cuidar-nos.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "Molly Wind" Bibliotecàries a cavall, un còmic de Catalina González Vilar, amb il·lustracions de Toni Galmés, publicat per Astronave. Narra les peripècies de la Molly, una nena de 10 o 12 anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l'aventura d'esdevenir una "bibliotecària a cavall". És una història basada en uns fets reals a Kentucky, de dones que muntades a cavall anaven a masies i hi portaven llibres. Lectura recomanada a partir de 9 anys. I la pregunta dels llibres per somiar és en quin país se situa la història de les bibliotecàries a cavall? Respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge. I ja tenim els guanyadors del darrer concurs: Benjamí, Gabriel i l'Abraham. Moltes felicitats!
A "L'ofici d'educar" la psicòloga Lara Terradas ens parla de la culpa materna. Les dones estem educades, des de la cultura patriarcal, en l'exigència, diu la psicòloga, que és la cosina germana de la culpa. Quan jo no soc el que s'espera de mi com a mare, m'esforço i entre el jo real i el jo ideal sento culpa. Hem d'escoltar el que ens diu el monstre de la culpa materna, i fer un canvi revolucionari, diu la psicòloga: substituir la culpa per la responsabilitat.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "L'Orquestra de l'Esperança", de Carmen Oliver i Luisa Uribe, publicat per l'editorial Joventut. És un llibre àlbum de coneixements que explica la història de l'Orquestra de l'Esperança, a Cateura, al Paraguai, feta amb instruments reciclats que toquen joves d'entre 11 i 25 anys. Parteix de la iniciativa d'un músic, Fabio Chávez, que volia fer arribar la música als nens més pobres, i ho va aconseguir construint tots els instruments a partir de les restes d'una deixalleria. I així cada nen va poder tenir el seu instrument i van crear l'Orquestra de l'Esperança. I aquesta orquestra va per tot el món fent concerts per recollir diners per a l'orquestra i el poble de Cateura. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: Quin és el primer instrument que van construir per a l'Orquestra de l'Esperança? Respostes a l'oficideducar@ccma.cat I el Marc Gonzàlez i família són els guanyadors del darrer concurs i del llibre "Diumenge". L'enhorabona!
Adolescent coneix adolescent per internet, aquest és el punt de partida del "Com educo" de la psicòloga Lara Terradasa "L'ofici d'educar". El contacte amb l'altre implica la sensorialitat i amb una pantalla tot això no hi és. Les relacions afectives virtuals poden potenciar l'amor romàntic i la idea de la mitja taronja, apunta la psicòloga. I també poden afavorir el mandat de l'amor instantani, i potser no veiem la totalitat de la persona. Cal oferir entorns educatius als joves sobre l'afectivitat i detectar les relacions que no els proporcionin benestar.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Diumenge", de Marcelo Tolentino, publicat per Kókinos. És la història que li passa a una família cada diumenge, que van a casa els avis. Però el nen de la família un diumenge vol fer una cosa diferent: vol fer una volta al món amb el gos dels avis. Tots dos juguen a imaginar una volta al món meravellosa, fins que tornen a casa. Ens parla de la força de l'avorriment per impulsar-nos a imaginar amb unes il·lustracions precioses. Un llibre ideal a partir dels 5, 6 anys. I la pregunta dels llibres per somiar és: qui acompanya el nen en les seves aventures de diumenge? Respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs: la Laura Martínez, l'enhorabona!
A "L'ofici d'educar", la psicòloga Lara Terradas ens explica que hi ha una relació entre com ens han educat i les experiències que hem viscut, i com està el nostre cos i els símptomes que mostra. Dels 0 a als 6 anys s'escriu el llibre de la nostra vida, es col·loquen les bases de la nostra personalitat i el que vivim desenvolupa en nosaltres una manera d'estar a la vida, i això es tradueix en el cos, apunta la psicòloga. Per exemple, si no ens sentim sostinguts en la infància, ens podem defensar i desenvolupar molta tensió als ulls. La miopia i l'estigmatisme tenen a veure en no haver-nos sentit sostinguts, perquè es pot generar la tensió de buscar la mare amb els ulls, explica la psicòloga. D'aquí la importància que les criatures es puguin expressar corporalment i emocionalment amb llibertat.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "Fora de lloc", de Lucy Knisley, una novel·la gràfica sobre la frustració, publicada per Barcanova. És una història, basada en fets reals, d'una nena, la Jen, que viu a Nova York. I quan els seus pares se separen, ha d'anar a viure en una granja. El llibre ens explica tots els canvis en la vida de la Jen, que té discalcúlia, que s'ha d'adaptar a la família de la nova parella de la seva mare. Hi ha una segona part de la història, "Mossegar la poma" que parla de quan la Jen va a l'institut. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar: quina és l'autèntica passió de la protagonista d'aquesta història, la Jen? Respostes a loficideducar@ccma.cat I teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs, la Marta Fossas, que s'emporta el llibre "Patina".
Hi ha una gran crisi social de l'atenció, lamenta la psicòloga Lara Terradas. Segons uns estudis de neurociència, toquem una pantalla 2.600 vegades al dia, i el volum i velocitat d'informació que rebem ens crea una sensació interna d'acceleració, que genera adrenalina i la fantasia d'estar connectats al món. Hi ha el mite de la multitasca, apunta la psicòloga, que sobretot afecta les mares, nascut de les màquines que podien fer diverses tasques a la vegada. Però la multitasca per les persones no és real, perquè el nostre cervell només pot atendre una cosa a la vegada. Les conseqüències de la multitasca, per la Lara Terradas, són que requereix un gran esforç, afavoreix l'error, desgasta la creativitat i el benestar emocional i disminueix la memòria.
La terapeuta de gestalt Marta Butjosa respon a "L'ofici d'educar" a la consulta d'una mare preocupada per les peticions del seu fill adolescent a la carta als Reis. La mare es mostra amoïnada per unes demandes que li semblen excessives i que van en contra d'alguns dels seus principis. Diu la terapeuta que la carta és una oportunitat per conèixer el nostre fill o filla. És bo interessar-nos pels seus desitjos, parlar-ne, compartir-los i construir una relació que no ens allunyi, ni ens polaritzi, ni ens separi. En definitiva, escoltar-los, conèixer-los, pactar, acceptar-los i estimar-los.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Patina", de Jason Reynolds, publicat per Sembra Llibres. El llibre ens explica la història de la Patty, una adolescent orfe de pare i amb una mare que es queda sense cames per culpa de la diabetis i tampoc la pot cuidar. Ella i la seva germana són acollides pel seu oncle i la seva parella en un barri ric. I han d'afrontar les burles dels companys de la nova escola privada. A la vegada que la Patty és la més competitiva i la millor en l'esport que més li agrada. És un llibre que forma part de la multipremiada sèrie "Track" i que s'ha considerat un dels millors llibres de l'any per a joves, segons The New York Times. I la pregunta del concurs és: Quin esport practica, la Patty? Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs: la Lorena Esteban, l'enhorabona!
A una setmana de la nit màgica dels Reis, el Sergi Vives està atrapat en uns grans magatzems. I mentre espera ser rescatat, recorda les joguines més memorables que li van portar els Reis de menut, i repassa la carta als Reis de les seves imparables filles. El sentit de l'humor del Sergi Vives, pare primerenc de bessones, a "L'ofici d'educar".
La psicòloga Lara Terradas es troba amb pares i mares desesperades davant les conductes agressives dels seus fills. Volem educar sense ser persones autoritàries i anem a l'altre extrem. La psicòloga ens explica com podem posar un límit a les nostres criatures, abans de cridar, perquè el límit els arribi. És important contactar amb la pròpia autoritat per poder-nos creure el límit, i no cedir aquest poder al fill o filla. Hem d'aprendre a posar límits a temps, perquè, si no, al créixer els nostres fills i filles agafen una força que no els correspon.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "La cucurutxu", d'Eva Ferrer Paniagua, amb il·lustracions d'Anna Grimal, publicat pel Genet Blau. És la història d'una gelateria que fa els millors gelats de Barcelona i que existeix de veritat. Són gelats bons, i que, a més, et fan venir sensacions dels indrets on t'agradaria anar. Però un dia, una senyora gran demana a la gelatera un gelat que la transporti a un moment del passat i passa alguna cosa màgica. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin és el nom de la gelatera del conte? Respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge. I ja tenim guanyador del darrer concurs: Carlos Alberto Ruiz. L'enhorabona!
A "L'ofici d'educar", la psicòloga Lara Terradas ens diu que vivim en una societat que exalta la sociabilitat amb les xarxes socials i, quan una persona no és així, sembla que alguna cosa no va bé. Però adquirir aquestes habilitats socials, per a les criatures, és un procés. Proposa escoltar sense judicis els infants per entendre per què se senten exclosos i com a pares i mares educar per acceptar i conviure amb la diferència.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "Trucada perduda", de Nora Dåsnes, publicat per Meraki. Una novel·la gràfica per a joves que parla de les pors socials i col·lectives, i que parteix d'un fet real: a Noruega un jove el 2011 va posar una bomba a Oslo i després va anar a una illa i va matar una pila de joves. El llibre planteja la història de dues noies en els dies posteriors a aquest fet. Un llibre increïble molt ben il·lustrat i escrit que mostra la commoció que es va viure a la societat amb aquell fet. I la pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: En quin país passa l'acció? Respostes, a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I la Maite Rillo és la guanyadora de l'últim concurs. Enhorabona!
El Sergi Vives ens explica a "L'ofici d'educar" les peripècies alimentàries a casa amb les bessones. Del "no en vull més" de les nenes davant del plat sorgeixen un grapat de preguntes: han menjat prou? S'ha de respectar, que potser ja no tenen més gana? I si els entra la gana quan sortim al carrer i demanen qualsevol cosa no saludable? I si agafem fruita? I quina fruita? S'ho han d'acabar tot, o això és antic? I què fem amb el que sobri? Sobretot, no perdem el senderi amb l'alimentació de les criatures, ens aconsella Sergi Vives amb sentit de l'humor.
A "L'ofici d'educar" la psicòloga Lara Terradas ens parla de "la pandèmia del sucre", que es normalitza i és present als berenars, Nadals, festes, processats i vacances, i després ens posem les mans al cap si en són addictes, lamenta. Però sabem que si es fa un abús del sucre durant la infància, afecta el nostre sistema nerviós -alerta la psicòloga- i incideix en l'aprenentatge i la memòria. La llet de la mare ja és dolça, quan la criatura plora o està ansiosa li donem el pit, que associa "m'està passant alguna cosa emocional i el sucre em calma i relaxa amb una emoció que no sé gestionar", que és el que acostumen a fer les addiccions. El problema és que el sucre ens genera dopamina, benestar, i quan s'acaba l'efecte en volem més. Per combatre l'abús de sucres de les criatures, el consell de la Lara Terradas és no deixar-los sucres a l'abast ni oferir-los sucres en excés. Tampoc lligar el dolç a una recompensa o premi perquè encara reforça més la conducta addictiva. I sobretot donar-los sucres naturals, i molt d'amor dolç.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "A la vora", d'Alfredo Soderguit, publicat per Edicions Ekaré. És la història de dues nenes: una, de família benestant amb una gran casa, i l'altra, filla de la masovera que treballa a la casa benestant i que viu en una casa molt més modesta. És un àlbum il·lustrat que mostra la trobada, a través de les nenes, d'aquests dos mons i de com juguen, comparteixen secrets i es fan amigues. I la vida va passant i les dues noies es van fent grans fins que.... Si voleu saber com continua la història l'heu de llegir.... I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: A quina època de l'any se situa la major part del relat? Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs, l'Imma Palahí. L'enhorabona!
Recollim el neguit d'unes mestres que no se senten respectades, se senten sobredimensionades i que es queixen que han d'anar de colònies amb una pila de nens i nenes, amb una sabata i una espardenya. La psicòloga Lara Terradas ens explica a "L'ofici d'educar" que el col·lectiu docent és el que acumula més baixes per ansietat i per depressió, i afegeix "si tens vocació ho suportes per la vocació, però, si no, t'agafes la baixa". I ens fa una relació d'alguns dels factors de risc: el desgast de la situació postpandèmia; la inestabilitat del funcionariat docent, que canvia sovint de centre i s'ha d'adaptar; la sobrecàrrega de funcions a l'aula i haver de fer feines extres a casa per arribar a tot; la crisi de credibilitat dels docents; i el dèficit de cos, es fomenta la part cognitiva en detriment de la corporal i això recau sobre els docents. "Cal una millora estructural i política que tingui en compte les necessitats dels docents", conclou la Lara Terradas. I acaba donant-nos pautes per contribuir a l'autocura dels docents.