Junts trenca la coalició de govern amb ERC: i ara, què?

La milit&agrave;ncia de Junts ha votat per trencar el govern de coalici&oacute;. Un 55,7% dels qui han votat han apostat per sortir de l&#39;executiu, mentre que un 42,4 han optat per quedar-se. Ha votat el 79,18% de la milit&agrave;ncia. El pacte signat entre les dues forces pol&iacute;tiques el maig de l&#39;any passat ha saltat pels aires. Ha estat encara no un any i mig d&#39;una alian&ccedil;a que mai no ha acabat de quallar. L&#39;&uacute;ltima topada va ser per la Diada, quan el president Aragon&egrave;s no va anar a la manifestaci&oacute; de l&#39;ANC amb l&#39;argument que era una mobilitzaci&oacute; contra ERC, mentre que Junts s&iacute; que hi va participar activament. L&#39;11 de setembre es va fer evident que l&#39;encaix entre l&#39;estrat&egrave;gia independentista d&#39;ERC i la de Junts continuava pendent de resoldre&#39;s. La guspira de la q&uuml;esti&oacute; de confian&ccedil;a Pocs dies despr&eacute;s, les desavinences encara van pujar mes de to durant el debat de Pol&iacute;tica General al Parlament: el portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, va demanar a Pere Aragon&egrave;s que, o b&eacute; concret&eacute;s com pensava complir els punts de l&#39;acord d&#39;investidura, o b&eacute; s&#39;havia de sotmetre a una q&uuml;esti&oacute; de confian&ccedil;a. L&#39;endem&agrave;, el president va destituir el vicepresident, Jordi Puigner&oacute;, i els camins entre els dos socis de coalici&oacute; es van anar separant encara m&eacute;s. Els escenaris que s&#39;obren ara s&oacute;n incerts, d&#39;entrada perqu&egrave; Esquerra haur&agrave; de governar en minoria, amb nom&eacute;s 33 diputats al Parlament, i Junts s&#39;haur&agrave; d&#39;adaptar a fer oposici&oacute; a un executiu independentista. Una situaci&oacute; in&egrave;dita a Catalunya. El president Aragon&egrave;s, aquest dijous al Parlament (ACN/Mariona Puig)(ACN/Mariona Puig) 1. Aragon&egrave;s haur&agrave; de nomenar un nou govern Amb la sortida de Junts del govern, queden vacants sis conselleries i la vicepresid&egrave;ncia, ja que Pere Aragon&egrave;s encara no ha nomenat ning&uacute; en el lloc de Jordi Puigner&oacute;. El president Aragon&egrave;s haur&agrave; de buscar persones afins als republicans per ocupar aquests c&agrave;rrecs o remodelar compet&egrave;ncies per agrupar-les en algun dels consellers actuals. Caldr&agrave; veure qui anir&agrave; a la Vicepresid&egrave;ncia, una posici&oacute; que podria ocupar de manera natural Laura Vilagr&agrave;, fins ara consellera de la Presid&egrave;ncia. El que queda clar &eacute;s que Aragon&egrave;s no pensa avan&ccedil;ar les eleccions i aix&ograve; vol dir que intentar&agrave; governar en minoria fins al final de la legislatura, a principis del 2024. Ple del Parlament 2. El dilema de Junts: entre l&#39;&agrave;nima convergent i l&#39;activisme El debat intern sobre la continu&iuml;tat o no a l&#39;executiu ha desgastat les fam&iacute;lies internes de Junts. Diferents l&iacute;ders del partit s&#39;han posicionat aquests &uacute;ltims dies a favor i en contra de la continu&iuml;tat al govern i aix&ograve; ha obert esquerdes considerables. Els perdedors de la consulta, el sector institucional encap&ccedil;alat per Jaume Gir&oacute;, fins ara conseller d&#39;Economia, hauran de replantejar-se el seu encaix a la formaci&oacute; liderada per Laura Borr&agrave;s i Jordi Turull. Baixant al terreny m&eacute;s concret, Xavier Trias, per exemple, podria ara no encap&ccedil;alar la llista de Junts a l&#39;Ajuntament de Barcelona. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha lamentat que Aragon&egrave;s no accept&eacute;s les &quot;ren&uacute;ncies&quot; de Junts (EFE/Toni Albir) La presidenta de Junts, Laura Borr&agrave;s, pendent encara de judici per les presumptes irregularitats quan dirigia la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, queda refor&ccedil;ada amb el resultat de la consulta interna, mentre que Jordi Turull, amb el seu silenci sobre el sentit del seu vot, podr&agrave; intentar capejar el temporal. La gran inc&ograve;gnita &eacute;s si el sector descontent amb el resultat de la consulta, l&#39;&agrave;nima convergent arrelada a les institucions, acabar&agrave; per sortir de Junts i buscar&agrave; una nova manera d&#39;articular-se pol&iacute;ticament. 3. Esquerra, un govern en minoria al Parlament El gran repte que afronta ara Esquerra &eacute;s tirar endavant la seva agenda legislativa amb nom&eacute;s 33 diputats. Haur&agrave; de jugar la carta de l&#39;anomenada &quot;geometria variable&quot;, &eacute;s a dir, buscar aliats diferents en funci&oacute; de les iniciatives que vulgui tirar endavant. Aqu&iacute; totes les mirades es giren cap al PSC, l&#39;&uacute;nic partit amb prou diputats per garantir que tirin endavant les iniciatives republicanes. Pels pressupostos, el mateix cap de l&#39;oposici&oacute;, Salvador Illa, ha est&egrave;s la m&agrave; al president, per&ograve; pel dia a dia de la legislatura, els socialistes han alertat que no seran l&#39;aliat que asseguri la governabilitat a Catalunya. Tamb&eacute; caldr&agrave; veure quina mena d&#39;oposici&oacute; vol exercir Junts per Catalunya un cop ha sortit del govern. Si la seva opci&oacute; &eacute;s la de barrar el pas a qualsevol iniciativa de l&#39;executiu de Pere Aragon&egrave;s, les dificultats pels republicans seran m&eacute;s altes.

Junts trenca la coalició de govern amb ERC: i ara, què?

Pere Aragonès vol esgotar la legislatura en un govern en minoria. Junts haurà de fer esforços per recosir les dues ànimes del partit