Honestedat i combativitat social: les claus de l'èxit de Zoo

Zoo ha anunciat el final de la seva trajectòria després d'una dècada en què s'ha convertit en referent indiscutible de la música en català. Repassem quins han estat els ingredients que han fet triomfar la banda de Gandia. Boom inicial Des d'"Estiu", el primer video que va penjar Toni Sánchez, Panxo, el 2014, quan va deixar Orxata Sound System, la història de Zoo ha estat la d'un creixement de popularitat constant que els ha portat a omplir el Palau Sant Jordi amb 15.000 persones, el WiZink de Madrid amb 8.000 i haver tocat al Regne Unit, França, Polònia o Palestina. En aquell moment, el vídeo es va fer viral i l'any següent Zoo ja era el cap de cartell del festival més important del País Valencià en llengua catalana, el Feslloc. Música amb causa Les lletres reivindicatives hi eren. Des de demanar una vida més humana, en aquella primera "Estiu", fins a proclames republicanes com "El rei ja no és el rei si el cap li tallen" o "El poble salva el poble", a "Corbelles", del disc de debut "Tempestes venen del sud". Crítiques a l'especulació urbanística i l'individualisme a "Tobogan", del seu darrer disc, "Llepolies", i un rebuig constant als excessos del capitalisme i del nacionalisme espanyol que s'estén a través de tota la seva discografia. Consciència de grup Aquesta coherència surt de l'honestedat dels membres de la banda, que treballen com un col·lectiu, com una maquinària ben greixada on cada peça és important i cap no sobresurt sobre les altres. Tot i el protagonisme de Panxo als concerts, com a cantant i líder de Zoo, ell mateix s'encarrega sempre de ressaltar la feina dels altres: músics, coristes, tècnics, col·laboradors, tothom. Una forma de treballar que es pot veure des de dins en el documental curt "Llepolies, textures i sabors". Els integrants del grup valencià Zoo Influències Una feina col·lectiva que permet a Zoo tractar amb un gran respecte les aportacions de col·laboradors com Marala, JazzWoman, Los Chikos del Maíz, At Versaris, La Raíz, Aspencat, els andalusos SFDK o els gallecs Def Con Dos. I tots aquests colors es transmeten a la música, arrelada al hip-hop dels 80 i 90, a l'ska, on també s'hi reconeix l'estètica de la música tradicional valenciana, ja sigui amb les tonalitats, les harmonies o amb la força de la secció de vent. Però també s'hi poden trobar sons electrònics pròxims a Chemical Brothers, el dubstep d'Asian dub Foundation o el breakbeat de Massive Attack, entre moltes altres influències, inclosa la música màquina. Independència L'autogestió els ha permès ser transparents, no dependre de ningú més, dir el que volen dir, ser qui volen ser i connectar amb el públic, però això implica una gran dedicació i es cobra un peatge. Panxo té 43 anys i el gran èxit li ha arribat en un moment vital complicat, com ha confessat a "Els Experts" d'iCat, i per això ara necessiten aturar-se, com havien insinuat a la platja del Bogatell durant les festes de la Mercè. "És una decisió que ja estava presa de fa un temps i té dos motius. Un de més personal, relacionat amb un moment vital meu, que necessite parar. Ha sigut un projecte molt exigent i no volem que entri en una fase d'inèrcia. I l'altra raó és més artística. Sentíem que estàvem corrent el risc també d'acomodar-nos i jo crec que és convenientment parar i agafar aire." L'adeu Zoo plega. Faran una gira amb deu concerts, un per cada any de carrera i, tot i que el vídeo de comiat de la banda té un epitafi clar "2014-2024", Panxo no acaba de tancar la porta del tot. "El mateix fet de posar una data de retorn és complicar-nos la vida a nosaltres mateixos. No sabem si tornarem i volem viure sense eixa pressió. Aixina estan les coses de moment."

Honestedat i combativitat social: les claus de l'èxit de Zoo

El grup valencià s'acomiada després de 10 anys dalt dels escenaris