Eleccions del 28 de maig: tot el que està en joc

La campanya electoral per a les municipals del 28 de maig comença amb la mirada posada en qui governarà Barcelona, però també servirà per mesurar les forces entre els partits polítics catalans després de les eleccions al Parlament del 2021. I a nivell espanyol, on també se celebren eleccions en diverses comunitats autònomes, es dirimirà la primera part de la pugna entre Pedro Sánchez i Alberto Nuñez Feijóo per mantenir-se o bé arribar a La Moncloa. Alguns dels candidats dels principals partits a les eleccions a Barcelona (CCMA) La batalla de Barcelona Bona part dels focus d'aquesta cita electoral estan posats en qui governarà la capital catalana els pròxims quatre anys. Mirant els resultats de les últimes eleccions i els sondejos dels últims mesos els candidats amb opcions serien: Ada Colau, Xavier Trias, Jaume Collboni i, més allunyat, Ernest Maragall. Ada Colau, amb els Comuns, aspira a repetir mandat després de vuit anys. Les últimes eleccions no les va guanyar, però els vots del partit de Manuel Valls --que ara es reparteixen Ciutadans i Valents-- li van permetre mantenir-se a l'alcaldia. De fet, les eleccions les va guanyar Esquerra Republicana amb Ernest Maragall, que vol repetir aquella fita després de quatre anys d'acostaments puntuals al govern de Colau facilitant l'aprovació dels pressupostos municipals. Qui també aspira a tot és el PSC, que amb Jaume Collboni vol recuperar una alcaldia des de la qual el socialisme va modelar la ciutat durant més de trenta anys. En aquesta línia, Junts ha recuperat Xavier Trias, que va ser alcalde entre el 2011 i el 2015, i reivindica la seva feina durant aquella etapa per arribar de nou al govern municipal. Mobilitat, seguretat i habitatge seran qüestions clau en aquesta campanya. Amb un resultat que es preveu ajustat, seran decisives les negociacions que s'obrin l'endemà de les eleccions, sempre tenint en compte que la llei facilita que l'elecció de la persona que farà d'alcalde es faci mirant qui va quedar primer a l'escrutini. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, intervenint a la sessió de control durant el ple del Parlament. Unes eleccions de mig mandat Aquestes eleccions permetran també calibrar com està el panorama polític català després de les eleccions al Parlament del 2021. En aquella ocasió el PSC va quedar com a primera força i va empatar en escons amb Esquerra, mentre que Junts va quedar només un diputat per sota. Les eleccions es faran després de la sortida del govern de Junts, l'octubre de l'any passat, per passar a l'oposició i el nou rol que ha tingut el PSC en els últims mesos, que s'ha visualitzat amb l'aprovació dels pressupostos del govern de Pere Aragonès. Això mentre el procés de diàleg iniciat pels republicans des de la Generalitat amb el govern espanyol ha permès avenços com la derogació del delicte de sedició, tot i que les relacions entre els dos executius s'han refredat aquestes últimes setmanes per les incidències a Renfe i la polèmica, a Catalunya, pel caos en unes oposicions d'estabilització a la Generalitat. Tot plegat, noves posicions en el tauler de joc que ara passaran l'escrutini de les urnes. Els candidats Maria Mercè Martorell (PP), Mar Giné (Sí Tarragona - Ara Pacte Local), Rubén Viñuales (PSC), Pau Ricomà (ERC), Jordi Sendra (Junts per Catalunya), Eva Miguel (CUP) i Jordi Collado, al Balcó del Mediterrani de Tarragona Els grans duels territorials Al territori, les mirades estaran posades també en les tres capitals catalanes. A Girona, Junts mirarà de mantenir l'alcaldia amb l'exconsellera Gemma Geis, que relleva Marta Madrenas, la fins ara alcaldessa. A Lleida, el republicà Miquel Pueyo, que va guanyar per la mínima a les últimes eleccions, mirarà de repetir davant d'un PSC que, en aquestes eleccions, espera més bons resultats a tot arreu. Pel que fa a Tarragona, qui va guanyar per la mínima en aquest cas va ser el PSC, però va acabar governant el republicà Pau Ricomà. Els socialistes en aquest cas tenen com a cap de cartell Rubén Viñuales, exlíder de Ciutadans a la ciutat, i caldrà veure qui quedarà primer en aquesta cursa. Qüestió a banda seran les batalles que es van viure al territori on el partit guanyador va acabar a l'oposició. Es tracta de capitals com ara Sant Cugat del Vallès o Figueres. Pedro Sánchez a la Convenció Municipal del PSOE a València (EFE/Kai Forsterling)(EFE/Kai Forsterling) La cursa cap a La Moncloa En clau espanyola, a més d'eleccions municipals hi ha eleccions als parlaments de comunitats autònomes com ara Madrid, el País Valencià, Aragó o Extremadura. Els populars confien a repetir l'onada de suport electoral que l'any 1995 va propulsar José María Aznar a La Moncloa l'any següent, molt atents a si Isabel Díaz Ayuso assoleix o no la majoria absoluta a la Comunitat de Madrid, un fet que podria aplanar les opcions per si --més endavant-- aspira a disputar el lideratge a Feijóo. Tant el PP com el PSOE tenen clar que aquestes eleccions són una mena de primàries de les generals que es faran a finals d'any, previsiblement el mes de desembre. El mateix Pedro Sánchez s'ha involucrat personalment en actes electorals a tot el territori i tancarà campanya a Catalunya, visitant en un dia Lleida, Tarragona i Barcelona. Més enllà dels dos grans partits, aquestes eleccions també són clau per a Podem i la plataforma Sumar de Yolanda Díaz. Les dues formacions estan immerses en una batalla per l'hegemonia de l'espai electoral a l'esquerra del PSOE de cara a les generals i podran mesurar forces al territori en aquests comicis. Entrar o no en alguns parlaments pot ser la clau perquè l'esquerra retingui o perdi governs. En el camp de la dreta, les eleccions serviran per comprovar si Ciutadans manté la tendència a la baixa o es refà, i fins a quin punt l'extrema dreta de Vox té prou força per condicionar governs autonòmics.

Eleccions del 28 de maig: tot el que està en joc

Més enllà de les batalles als municipis, les votacions serviran per mesurar les forces dels partits polítics catalans i posaran el termòmetre en cursa per La Moncloa