Sé que agrada el pop. Sé que us encanta, de fet. És a totes les cartes de tapes i plats de restaurants de gamma mitjana en forma de pop amb parmentier de patata i alguna mena d'oli de pebre vermell a 14 euros. El pop està de moda. Hi ha una demanda enorme. I és un plat que es demana molt quan es va a sopar en grup. En els últims 10 anys el valor total de les vendes de pop mundials s'ha duplicat. I ha passat de 1.300 a 2.720 milions de dòlars. En canvi, les captures només han pujat un 9%, perquè de pop salvatge hi ha el que hi ha i no se'n pot pescar més. En volem més del que tenim, i estem disposats a pagar per tenir-ne! En vista d'aquest panorama, la idea de criar pops en granges és una idea de negoci molt llaminera. Impulsada per aquest augment de la demanda, una empresa espanyola que té un capità amb impermeable groc de logotip té previst obrir la primera granja comercial de pop l'any que ve, a les Canàries. Hi ha invertit més de 65 milions d'euros. Però a mesura que els científics descobreixen més coses sobre aquests enigmàtics i meravellosos animals, molts avisen que podria ser un desastre ètic i ambiental. Els pops: animals carnívors L'impacte ambiental de l'aqüicultura intensiva és ben conegut. En vam parlar un dia en relació amb els salmons. Inclou la contaminació dels oceans amb nitrogen i fòsfor a causa dels excrements, del menjar i dels cadàvers en descomposició, la contaminació per fertilitzants, algicides i desinfectants. També l'ús excessiu d'antibiòtics, les hibridacions, la transmissió de malalties a animals salvatges, i la pèrdua d'hàbitat natural d'altres espècies. Però a diferència del que passa amb els animals de granja terrestres, i aquest és un dels punts on el cas dels pops o dels salmons es desmarca del cas de les vaques, els xais o les ovelles, la majoria d'espècies aquàtiques de granja són carnívores, no herbívores. Això significa que s'ha de pescar per alimentar-los. Volem més pop del que tenim i estem disposats a pagar qualsevol preu (Valeria Boltneva / Pexels) No se'ls pot alimentar amb algues ni amb pinsos vegetals. Tenint present que per fer 1 quilo de pop calen 3 quilos de peixos, la sobrepesca és un element crític, tant per a les espècies que es pesquen per fer pinso com per a aquells animals salvatges que es queden sense poder menjar perquè no troben preses. Les xarxes humanes són molt efectives. Els pops són animals sensibles Els pops són els protagonistes, des del 2012, de la primera formalització de consens científic sobre la consciència d'espècies no mamíferes. És a dir, que els neurocientífics es van posar tots d'acord: són invertebrats capaços d'una experiència conscient. L'any passat, investigadors de la London School of Economics van revisar més de 300 estudis científics i van concloure que els pops son éssers sensibles capaços d'experimentar angoixa i felicitat, i que la seva cria en captivitat en condicions de benestar és impossible. Doncs resulta que els pops són animals extremadament intel·ligents i sensibles. Els pops són animals sensibles que necessiten llibertat (Ann Antonova / Pexels) Els pops no només necessiten ser criats en un entorn sense fonts òbvies de sofriment. També necessiten estimulació, motius per seguir vius, diversió, establir vincles, respecte a la seva intimitat i curiositat, i autonomia (algunes espècies són animals molt solitaris). Són sensibles a la frustració i a l'avorriment! Necessiten poder prendre decisions, explorar i també jugar. Necessiten sentir que tenen cert control sobre la seva vida. Fins a dia d'avui, tots els intents de criar pops en captivitat han desembocat en altes taxes de mortalitat, escenes de canibalisme, agressió, automutilació i suïcidi. En resum, invertir centenars més de milions de dòlars per empresonar i fer patir aquests animals perquè nosaltres puguem seguir gaudint de pop amb parmentier mediocre per 14 euros un dissabte al vespre és una opció. L'altra és menjar-ne molt menys sovint, quan anem de viatge a Galícia, per exemple! I deixar-nos de capritxos innecessaris.