Els ministres d'Afers Europeus dels 27 tornen a tenir el reconeixement del català com a llengua oficial a Europa sobre taula. És el segon cop que tracten la qüestió després de la sol·licitud formal que el govern espanyol va fer a l'agost, responent a les demandes de l'independentisme per negociar la investidura de Pedro Sánchez. Hi ha poques expectatives que, d'aquesta nova trobada, en surti cap decisió. A la primera reunió, alguns estats van expressar dubtes sobre els costos i l'alentiment en la presa de decisió que podia representar incorporar més llengües a Europa. El govern espanyol va respondre que n'assumiria el cost i va obrir la porta a prioritzar el reconeixement del català per davant del gallec i del basc. Però els governs europeus continuen allà on eren. Reticents a resoldre en poc més de dos mesos una petició que l'estat espanyol podria haver posat sobre la taula quan va entrar a la UE, l'any 1986. Plantejar-ho aleshores, encara que fos de manera testimonial, hauria fet ara aquesta negociació molt més fàcil. És el cas d'Irlanda amb el gaèlic, que va ser reconeguda com a oficial molt després de la seva entrada a Europa gràcies al fet que el govern de Dublín ho va deixar apuntat al tractat d'adhesió.  Un exemple a seguir El d'Irlanda és un bon exemple de la naturalitat amb la qual s'ha de maniobrar a la UE quan es tracta de decantar la balança cap al teu cantó. I de com el ritme de la política interior --a Espanya corre el rellotge de la investidura-- no va sempre compassat amb la presa de decisions a Europa. Votació del ple del Parlament Europeu d'Estrasburg El govern de Pere Aragonès i entitats com Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua han estat multiplicant les últimes setmanes els contactes i les campanyes per sensibilitzar els governs europeus. Per aquest vessant, feina feta. El govern espanyol manté l'optimisme i mira de convèncer els socis reticents a través de converses més discretes. Veurem quin resultat dona tot plegat.  Però si la conclusió d'aquesta segona reunió dels ministres és un nou xut de pilota endavant, el reconeixement del català a Europa --que l'independentisme va posar com una condició per negociar la investidura de Pedro Sánchez-- pot passar que quedi per a més enllà del 27 de novembre, el termini per evitar una repetició electoral a Espanya. I, passada aquesta fita, caldrà veure en quin punt queda el procés perquè el català sigui oficial a Europa.