Al país se li ha oblidat que no sap ploure. Ni poc ni molt. Se li ha oblidat del tot. Els ruixats de tarda d'aquest cap de setmana són misèria i companyia, encara que hagin servit per treure la pols al paraigua. Després de més de 30 mesos de sequera, caldria que plogués 10 vegades més per calmar la set de la terra. De fet hi ha zones com el pla de Lleida, precisament una de les més castigades per la falta de pluja, on amb prou feines han caigut quatre gotes. És veritat que si es comparen dades aquest no és encara l'episodi de sequera més greu que hem tingut, però els científics avisen que si les previsions l'encerten, ho serà i batrà rècords. Sobre el terreny, de moment, ja s'ha produït una situació inèdita en l'últim segle i mig: el tancament -avui fa una setmana- del canal de regadiu més gran del país, el canal d'Urgell. Símptoma indiscutible de la gravetat de la situació. Si entenem el clima com una pel·lícula i els canvis de temps com les escenes d'aquesta cinta, a partir de l'estudi de les sèries de dades que han recopilat els científics, és evident que el clima ja és diferent. Diferències en forma de temperatures més altes, onades de calor, temporals i sequeres més freqüents i més intensos. Un canvi que és real i que ja ens està afectant, mentre ens el mirem amb cara de no entendre res. Estem atònits davant la sequera, que és només un símptoma d'aquest clima nou. Esperant que plogui: com si la pluja ho hagués de solucionar tot i ens hagués de tornar la primavera i la tardor com eren abans, els embassaments plens i el reg als camps. Ha passat que cada cop que hi ha faltat aigua, tan bon punt ha plogut, ens hem oblidat de la sequera. I hem seguit vivint igual, consumint igual, pensant tan poc igual. És un error garrafal: seguir igual, fer com si res. Cal un debat tranquil i seriós sobre l'aigua. Al marge del partidisme polític i dels interessos sectorials. Un debat on parlin els experts: geògrafs, climatòlegs, físics i tècnics. Amb dades, amb arguments, amb propostes i -el més important- amb compromís per abordar seriosament un problema que ja no encaixa ni amb el refranyer popular (perquè a l'abril, tampoc, res d'aigües mil).