"Adoptats": N'hi ha prou, amb l'amor de les famílies adoptives?

Més de 13.000 infants van arribar a Catalunya amb el boom de les adopcions internacionals, entre 1998 i 2015. Avui aquells nens i nenes ja són adults, però l'adopció continua marcant les seves vides. N'hi havia prou, amb l'amor que van rebre de les famílies adoptives? Llavors, en els anys de l'eufòria adoptiva, parlàvem de "salvar criatures soles al món", carregades amb una "motxilleta" de males experiències, que l'amor de les noves famílies havia d'alleujar. Leyao Rovira, nascuda a la Xina, amb la seva mare adoptiva. La Leyao recorda que "de petita volia ser blanca" (3Cat) Es parlava també d'infants sols al món que "per fi tindrien pares", de nadons amb trets africans o asiàtics que mai patirien racisme perquè portarien els nostres cognoms. De criatures amb "petits problemes de salut" que una bona criança resoldria. Ha anat com esperàvem, tot plegat? Ho demanem als protagonistes, ja entrats en l'edat adulta: joves adoptats entre finals dels 90 i començaments del 2000 a diversos països del món: la Xina, Rússia, Ucraïna, el Nepal, Etiòpia, Madagascar, el Brasil, Colòmbia, Nicaragua... "Sempre han parlat de nosaltres sense nosaltres", diu un d'ells. Ara els toca dir-hi la seva. Joan Bustos viu a Premià de Mar i va ser adoptat a a Khàrkiv, Ucraïna (3Cat) I parlen de la inquietud que els empeny a conèixer el país on van néixer i les famílies que potser hi van deixar, perquè avui ja sabem que la majoria no eren orfes. Dels viatges de recerca d'orígens que volen fer, o han fet ja, sempre amb la por de ferir els pares adoptius. Alguns han buscat i han trobat les famílies biològiques, com la Chandra, nascuda al Nepal, o la Larissa, a punt d'abraçar la seva mare brasilera de qui la van separar als 8 anys. La majoria descobreixen que no van ser "abandonats", com es deia aleshores, sinó fills de víctimes de la pobresa, de la guerra o de l'engany. O com en el cas de la Leyao i dels milers de nenes xineses adoptades aquí, per la política xinesa del "fill únic". "Sovint em pregunto el que va haver de patir la meva família", diu. Chandra Kala Clemente, adoptada al Nepal, és doctora en Antropologia, experta en adopcions (3Cat) Molts d'aquests joves ja són conscients que les adopcions internacionals també van ser un gran negoci, embrutat en alguns llocs del món per l'engany, el robatori de criatures i la corrupció de governs, funcionaris o intermediaris privats. Avui el relat de l'adopció internacional incorpora les desigualtats entre el nord i el sud i els estralls del colonialisme. "Potser no hauria d'estar tan agraïda com em deien", diu la Irina, "al cap i a la fi jo també tinc drets fonamentals". En Martí Gannau, adoptat a Rússia, explica el TEAF en primera persona (3Cat) L'amor i la dedicació dels pares adoptius no ho podien tot. Es calcula que unes 3.000 famílies catalanes tenen fills adoptius afectats de trastorns incurables de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF), alguns molt greus, la majoria provinents de Rússia i Ucraïna. Són famílies que ara es pregunten qui tindrà cura dels seus fills en el futur. En Martí, un jove adoptat a Rússia, explica en primera persona com viu aquesta condició. Els noms i cognoms catalans no han protegit del racisme ambiental els nois i noies racialitzats, que l'han viscut a l'escola, a l'entorn i avui al carrer i a la recerca de pis o feina. "Jo de petita volia ser blanca", diu la Leyao, ara activista antiracista. "Sempre seràs negra i adoptada", diu la Nina, que viu amb orgull el seu origen etíop. La Larissa i la seva germana Vitoria, adoptades al Brasil, han buscat la seva mare biològica durant molts anys (3Cat) Pocs col·lectius han visitat tant el psicòleg com els nens i joves adoptats. Per a molts d'ells, la "motxilleta de males experiències" ha resultat ser una ferida emocional greu, que els afecta encara en diversos aspectes de la vida. Molts dels pares adoptius reconeixen avui que van arribar a l'adopció sense eines suficients, poc informats i sense prou suport de l'administració. Rinah Colomer, adoptada a Madagascar, amb el seu germà (3Cat) El documental dona la veu a aquests joves i els segueix en la vida quotidiana. També recull l'experiència d'una parella que ha hagut de renunciar a la guarda i custòdia dels seus tres fills adoptats, amb greus problemes de conducta. Les anomenades adopcions truncades són una part petita, però molt dolorosa, del total. Toni i Ophelie, pares adoptants, reconeixen que: "No sabíem l'abast del que ens queia a sobre" (3Cat) Fitxa tècnica: Un documental de Fúlvia Nicolàs Tolosa i Xavier Garcia Balañà Producció: Hanneke Van Spaandonk Kanakai Imatge: Carles de la Encarnación Gradailla Muntatge i etalonatge: Xavier Abad Rodón Imatge addicional: Marc Martínez Sarrado So: Joan Puig, Eudard Venturi Muntatge musical: Jaume Lara Postproducció de so: Joan Esquirol Locució: Clara Borrell "Adoptats. Amb l'amor no n'hi havia prou" és una producció de 3Cat.

"Adoptats": N'hi ha prou, amb l'amor de les famílies adoptives?

"Sense ficció" estrena el documental de producció pròpia "Adoptats. Amb l'amor no n'hi havia prou", que, després del boom de les adopcions internacionals, dona veu a joves adoptats per saber com han viscut l'experiència de l'adopció i a quins problemes s'han hagut d'enfrontar.