Reclamen vies legals i segures per als treballadors que el mercat espanyol necessita

La majoria de persones migrants que han accedit al mercat laboral espanyol ho han hagut de fer per la via més difícil. De tots els que van entrar-hi el 2022, només un de cada quatre ho va fer després d'haver arribat a Espanya de manera legal i segura, amb un visat de residència.

La resta, tres de cada quatre, van acabar igualment entrant al mercat laboral, que necessita i absorbeix milers de treballadors a l'any, però per fer-ho i arribar a Espanya van haver-se de jugar la vida abans. 

Les dificultats per tramitar visats al seu país d'origen, sumat a què només es pot demanar protecció internacional en sòl espanyol, són dos factors que impedeixen les vies legals i segures:

"Aboquen a què aquestes persones es vegin obligades --si volen entrar en territori espanyol-- a llançar-se al mar."

Així ho expressa Diego Boza, un dels coordinadors de l'"Anàlisi dels obstacles a la mobilitat internacional cap a Espanya i la Unió Europea", un informe que ha presentat el Grup d'Estudis sobre Drets dels Immigrants (GESDI) de la Universitat de Barcelona.

Els prop de 100.000 treballadors que van entrar al mercat laboral espanyol el 2022 sense haver arribat amb visat ho van fer a través de la via de l'arrelament. És aquella que, després de tres anys en territori espanyol, permet accedir a permís de residència i treball. 

Per nacionalitat, la majoria dels que van optar per aquesta via provenien de Colòmbia, el Marroc, Hondures i el Perú. El Senegal és l'únic país subsaharià amb un nombre de persones rellevant que han accedit al mercat laboral per aquesta via. 

Les dificultats d'accedir a la protecció internacional

Per sol·licitar protecció internacional la premissa és molt clara: cal trobar-se en territori espanyol. Les persones procedents de l'Amèrica Llatina ho tenen més fàcil, perquè Espanya no els demana visat i poden venir amb avió.

Per als procedents de l'Àfrica, però, Espanya i la Unió Europea sí que demanen tenir un visat, i aquí comencen els problemes, perquè ni tan sols tots els països tenen ambaixada. I, a més, els reclamen tenir 9.000 euros al compte per obtenir-lo, i justificar un hotel on allotjar-se durant els 90 dies que dura el visat.

Són només alguns dels obstacles que han d'afrontar, malgrat la paradoxa que, quan arriben a Espanya, la gran majoria dels que provenen de països com Sudan del Sud, Mali o Somàlia veuen reconegut el dret a refugi. 

La contractació en origen, una quimera

Malgrat que el mercat laboral les acaba absorbint, la contractació des del seu país d'origen és gairebé impossible pels milers de persones que arriben per vies insegures.

Ara mateix aquesta fórmula s'està fent servir pràcticament només amb el Marroc i amb dones, temporeres de la fruita, que obtenen permisos temporals. Per altres països, és molt més difícil, explica Boza:

"És l'empleador qui busca. Per tant, si vols migrar de Burkina Faso has d'esperar que un empleador et busqui. La possibilitat real que et busquin, si tu no tens cap vincle amb Espanya, és tendent a zero."

Tant Boza com l'altre coordinador de l'estudi, David Moya, reclamen convertir els consolats "en una oficina de gestió d'entrada i no de rebuig" per tal de complir amb els drets humans i la legislació internacional.