Les imatges de les glaceres dels Alps en retrocés

Les glaceres als Alps es van formar fa uns 15.000 anys, en una fase de refredament del clima del planeta. El gel ocupava una extensió de 450 km² i arribava fins a la vora de l'actual ciutat de Lió. Després, per l'anomenada "petita edat del gel", cap al 1850, l'extensió de gel s'havia reduït a 230 km² i a finals del segle XX només n'hi havia 160 km². La gran disminució del gel durant el segle XX es deu a l'augment de les temperatures que s'han registrat a la zona, 1,5 ºC en 100 anys.

Ara, una comparativa feta gràcies a científics i l'agència Reuters copsa, amb fotografies d'indrets carismàtics, el ràpid retrocés.

Als sinuosos revolts del Furka Pass, un hotel construït per als victorians per admirar la glacera del Roine, ara es pot veure que el gel ha retrocedit gairebé dos quilòmetres.

De fet, des del final de l'anomenada "petita edat del gel", s'han perdut 500 glaceres només a Suïssa.

Segons el govern, el 90 per cent de les 1.500 restants desapareixeran a finals de la dècada si no es fa res per reduir les emissions. Es preveu que la seva retirada tingui un impacte important en el subministrament d'aigua, que creï riscos i afecti l'economia del país helvètic.

En el cas, per exemple, d'una de les més conegudes, el "mar de gel", com s'anomena la glacera del Mont Blanc, ha experimentat un retrocés de 645 metres des del 1993, que podria arribar als 1.000 metres en els pròxims 20 anys. Els científics esperen que al llarg del segle XXI les temperatures augmentaran encara més i s'accentuaran els fenòmens meteorològics extrems, la qual cosa implicaria un fort retrocés de la glacera, que podria perdre fins al 90% de la massa de gel.

El nostre glaciòleg, Jordi Camins

Aquest igualadí, economista de professió, fa més de 30 anys que observa les glaceres dels Pirineus, els Alps i de mig món. Fotografies i mesures fan, de les seves dades, una font científica de primer ordre.

Observador glaciòleg, alpinista i esquiador, va ser guardonat amb el Premi Medi Ambient 2012 de la Generalitat de Catalunya.

Col·labora amb la Universitat de Saragossa, amb altres universitats europees, amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, i és membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC).

És autor de nombrosos articles i de diverses publicacions, entre les quals cal destacar els llibres "El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus" i "La glacera de l'Aneto, efectes del canvi climàtic en imatges", publicats amb la intenció de divulgar de manera senzilla el fenomen de les glaceres i la seva evolució a tota la ciutadania, utilitzant la fotografia comparativa com a eina didàctica.

L'octubre del 2013 va presentar el treball "Los 100 últimos glaciares del sud de Europa", un llibre per a tothom, il·lustrat amb 308 imatges comparatives, que mostren l'evolució de les glaceres en els últims  30 anys, període en què s'han extingit el 42% de les geleres dels Pirineus. L'últim, a bord d'una avioneta: "Pirineos. Glaciares desde el aire". Un inventari molt recent, del 2017.

En els últims 12.000 anys, s'han produït 10 moments amb extensions de gel força inferiors als actuals, però llavors, la velocitat de canvi era molt inferior a l'actual a causa de l'absència de la mà de l'home en l'escalfament planetari.