El 2017, l'any amb més emissions de gasos d'efecte hivernacle de la història
El 2017 va ser un any de rècord d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, mentre que es va situar entre els 3 més càlids mai registrats. Són les conclusions de l'Informe anual sobre l'estat del clima, presentat aquest primer d'agost per la Societat Meteorològica Americana i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica.
Aquest informe l'elaboren més de 450 científics de més de 60 països. En 300 pàgines, descriu l'agreujament de les condicions climàtiques a tot el món l'any passat. La paraula "anormal" hi apareix una dotzena de vegades, en relació amb la temperatura, les tempestes, les sequeres i la fusió del gel àrtic.
Aquests són alguns dels aspectes més destacats de l'estudi:
Gasos d'efecte hivernacle
Les emissions de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós van assolir un rècord. En concret, la concentració global anual de CO2 va pujar a 405 parts per milió, la més alta mai registrada, tant en mesures modernes directes en l'atmosfèrica moderna com en les mesures fetes en nuclis de gel que es remunten al 800.000 anys. Aquest valor implica que la taxa de creixement global del CO2 gairebé s'ha quadruplicat des de principis dels anys 60.
Rècords de calor
L'any més càlid mai registrat continua sent el 2016, seguit del 2015. El 2017 va acabar tercer en la llista, però amb valors molt més alts del normal a la major part del món. Cal tenir en compte, però, que el 2017 no va tenir influència d'escalfament addicional a causa del fenomen climàtic del Niño. Si es compta els anys sense Niño, seria el més càlid mai registrat.
Els 10 anys més càlids s'han donat des del 1998, i els quatre anys més càlids, des del 2014.
Es van registrat rècords de temperatures altes a Espanya, l'Argentina, Bulgària i l'Uruguai. A Mèxic es va trencar el rècord per quart any consecutiu.
Es va assolir el rècord de la temperatura més alta mai registrada tan al sud del planeta: 43,4 ºC del 27 de gener a Puerto Madryn, Argentina. També es va batre el rècord de la temperatura més alta mai observada en un mes de maig, a Turbat, el Pakistan (53,5 ºC).
Nivell del mar
El nivell del mar es va situar 7,7 centímetres per sobre de la mitjana del 1993. La taxa d'augment global és de 3,1 centímetres per dècada.
Anomalies a l'Àrtic i l'Antàrtic
La calor sense precedents va envoltar l'Àrtic, on la temperatura sobre terra va quedar situada 1,6 ºC per sobre de la mitjana de 1981-2010. La temperatura àrtica ha estat la segona més alta des de 1.900, al darrere de l'any 2016.
Per la seva banda, l'extensió del gel marí va assolir al març el seu màxim més baix en 37 anys de mesures per satèl·lit. Al setembre es va assolir el vuitè mínim més baix mai registrat, amb un 25% menys de superfície que la mitjana de llarg termini.
A l'Antàrtida, l'extensió del gel marí es va mantenir per sota de la mitjana tot l'any, amb mínims històrics durant els primers quatre mesos.
La superfície de les glaceres de tot el món es va reduir per 38è any consecutiu.
Precipitacions
La precipitació global es va situar per sobre de la mitjana. Les temperatures més altes de l'oceà han provocat un augment de la humitat a l'aire, i això ha afavorit la precipitació.
Tot i això, algunes parts del món van patir sequeres prolongades, fet que demostra que la precipitació extrema no es distribueix uniformement.
Blanqueig del coral
L'escalfament dels oceans durant els últims anys ha provocat un blanqueig de corall molt estès, amb l'episodi de blanqueig més llarg, extens i gairebé més destructiu mai registrat. Ha durat tres anys: des del juny de 2014 fins al maig de 2017.
Ciclons tropicals
El nombre total de ciclons tropicals es va situar lleugerament per sobre de la mitjana. Hi ha va haver 85 ciclons tropicals amb nom el 2017, mentre que la mitjana 1981-2010 és de 82.