Urkullu: "Rajoy no va tenir una actitud proactiva per redreçar la situació"

El lehendakari ha assegurat al judici del procés que "Puigdemont va buscar fins a l'últim moment un diàleg entre els dos governs"
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés

El lehendakari Iñigo Urkullu ha obert aquest dijous la novena sessió del judici al procés independentista al Tribunal Suprem, la segona amb testimonis. Urkullu ha estat proposat com a testimoni per la defensa de Josep Rull.

Urkullu ha començat la declaració poc després de les 10 del matí sent interrogat per Francesc Homs, advocat de Rull.

A preguntes d'Homs, ha explicat que la seva mediació en el conflicte va començar el 19 de juny del 2017, quan el president de la Generalitat Carles Puigdemont l'hi va demanar expressament.

 

Segons ha dit, un mes després, el 19 de juliol, va tenir una reunió de 2 hores amb Mariano Rajoy a la Moncloa per tractar exclusivament sobre el conflicte polític a Catalunya:

"Li vaig dir a Rajoy que les coses no havien de seguir com s'estaven produint, i li vaig observar que tot se n'estava anant de les mans, que calia mesurar molt els passos que es feien, i em va contestar dient que, en la mesura possible, faria el mínim i tindria el màxim de cura en tot allò que fes."

En la seva declaració d'aquest dimecres, Rajoy va resistir-se a admetre que Urkullu havia fet aquesta mediació, però després del requeriment del president del tribunal, Manuel Marchena, ho va acabar fent però diluint el seu paper entre "molts altres".

Urkullu ha afegit que a partir del juny va tenir molts contactes amb persones de diferents àmbits, el polític però també l'econòmic i el cultural, però no ha citat cap nom.

 

 

 

El 4 d'octubre

El lehendakari ha explicat que els mesos següents va seguir tenint aquests contactes amb ànim de mediació, i que va ser el dia 4 d'octubre, l'endemà de la vaga general i del discurs del rei, quan els contactes es van intensificar molt.

També ha citat Santi Vila com una de les persones que el van trucar el dia 4, i ha dit que en va parlar amb més persones, tot i que no ha donat més noms, i que ho va explicar a Carles Puigdemont.

Ha declarat que el president Puigdemont, que li va tornar a demanar que fes de mediador, va tenir sempre una actitud de "disposició al diàleg":

"Per part de Puigdemont, sempre vaig trobar una disposició al diàleg, a més que era el que se'm sol·licitava: que canalitzés una via de comunicació que conduís al diàleg. I hi vaig trobar absoluta receptivitat als plantejaments que jo anava fent, cosa que vaig poder constatar en la reunió en què ell va procedir com a president de la Generalitat, el dia 10 d'octubre, en el ple que es va substanciar al Parlament de Catalunya."

"Posteriorment vaig mantenir amb Puigdemont una comunicació escrita durant els dies 20, 21 , 22 i 23 d'octubre, en la qual jo vaig fer les meves observacions i suggeriments en relació amb la declaració unilateral d'independència, que entenia que no havia tingut un valor normatiu en la declaració que es va efectuar el 10 d'octubre. Això, ho vaig comunicar també al president del govern espanyol: el que estava passant el 10, com també el que podia ser que passés el 25 d'octubre en el ple del Parlament de Catalunya."

"Puigdemont va buscar fins a l'últim moment un diàleg que possibilités una relació estable entre tots dos governs."

 

L'actitud de Rajoy "no era proactiva" ni "satisfactòria"

En resposta al fiscal Jaime Moreno, Urkullu ha dit que l'actitud de Mariano Rajoy durant tot aquest procés va ser d'"escoltar", però no va ser "proactiva" per mirar de solucionar el conflicte:

"És una actuació ordenada per un jutge, però amb unes forces i uns cossos judicials. En tot cas, hi havia també una renúncia, com he dit abans, al que pogués ser l'actitud propositiva o positiva, o proactiva, per part del president del govern espanyol. I era una actitud d'escoltar, de resposta no satisfactòria en alguns casos, però no era proactiva de cara al que pogués ser intentar redreçar la situació."

 

 

Puigdemont no volia fer la DUI

En resposta a les preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, Urkullu ha afirmat que Puigdemont era reticent a fer una declaració unilateral d'independència, una DUI:

"He de dir que compartia la reflexió que jo li participava: ell de cap manera tenia el desig de procedir a la declaració unilateral d'independència. I això ho vaig constatar així el dia 10 d'octubre, previ al desenvolupament del ple al Parlament de Catalunya, durant el ple del Parlament de Catalunya i després del ple del Parlament de Catalunya d'aquest dia 10 d'octubre."


La "pressió" de JxS i del carrer el 26 d'octubre

Segons ha afirmat Urkullu, el 25 d'octubre a la matinada Puigdemont es va comprometre amb ell a convocar eleccions, però l'endemà va se'n va desdir a causa de la "pressió" que rebia des de dins de Junts pel Sí i també del carrer:

"Vaig trobar en el president Puigdemont una actitud absolutament receptiva, que és constatable també amb el que va ser l'acord al qual es va arribar la nit del 25 al 26 d'octubre."

"I les converses que vaig tenir el 26 d'octubre amb ell, al matí, en principi una conversa que vam mantenir a les 10 d'aquell matí, gairebé una hora abans de l'hora que ell havia fixat per comparèixer davant els mitjans de comunicació i que després es va postposar, fins que, a les 14 h d'aquest dia 26 d'octubre, ell es va comunicar amb mi i va lamentar que les persones que eren a la plaça Sant Jaume concentrades, manifestant-se, se li estaven rebel·lant. Que entenia que també tenia una pressió en el seu propi grup parlamentari de Junts pel Sí, i que no podia procedir al que havia estat l'acord adoptat en aquesta matinada de dissoldre el Parlament i convocar les eleccions autonòmiques, que era el que jo li suggeria per intentar evitar l'aplicació de l'article 155."

 


"Jo no podia oferir garanties"

De tota manera, Urkullu ha admès que el compromís de Puigdemont amb ell no garantia que s'aturés l'aplicació del 155, perquè Rajoy no li havia donat una resposta "taxativa" sobre aquest punt:

"Ho vaig transmetre en un últim instant a Puigdemont, que em requeria alguna garantia: li vaig dir que jo no podia oferir garanties."

"En tot cas, sí una intuïció, a la qual m'he referit, de manera que era també el context que s'estava donant respecte al ple del Senat, amb una esmena presentada pel PSOE, una última proposta d'esmena que jo dirigia a Rajoy, a Puigdemont, a la coordinadora general del PDeCAT, al president del PNB i al secretari general del PSOE, el dia 27 d'octubre, més una altra proposta de vot particular que vaig oferir també a un senador autonòmic del País Basc."

"Però la intuïció es basava en la possibilitat que, dissolt el Parlament de Catalunya, i convocades les eleccions pel president Puigdemont, encara que s'aprovés l'aplicació del 155, la disposició entre les formacions polítiques majoritàries, el PP i el PSOE, faria que no s'apliqués el 155. No hi va haver una resposta taxativa por part del president del govern espanyol."

Quan ha acabat de declarar, Urkullu ha aprofitat quan sortia per donar la mà a l'exconseller Santi Vila. A la resta d'acusats asseguts al mig de la sala els ha saludat amb un gest del cap:


Un testimoni clau

El testimoni d'Urkullu s'esperava especialment sobretot pel paper que se sabia que havia fet de mediador entre la Generalitat i el govern espanyol, i per saber en quins termes s'havia desenvolupat aquesta mediació.

El mateix 27 d'octubre, data de la declaració d'independència al Parlament i de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el lehendakari va dir que es continuava "buscant una solució".

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut