Un policia acusat per l'1-O a Lleida, el primer que anirà a judici amb petició de presó

Cinc anys després dels fets, arribarà a judici el cas d'Enric Sirvent, que va tenir un atac de cor durant les càrregues policials en un col·legi de Lleida l'1-O.

Tant la família com l'acusació popular d'Òmnium Cultural demanen tres anys de presó per a l'agent de la Policia Nacional que li va clavar una puntada de peu a les portes del Centre Cívic La Mariola. L'acusen d'un delicte greu per les càrregues de l'1 d'octubre de 2017.

És el primer agent que afronta penes de presó per la seva actuació durant la jornada del referèndum d'independència de fa cinc anys. 

Sirvent també va patir trencament de costelles, contusions i hematomes diversos. Les càrregues policials van entorpir la seva reanimació abans que fos traslladat a l'hospital, com es pot veure en aquest vídeo:

Dos intents d'arxivar la causa

Enric Sirvent va morir fa dos anys de covid però els seus familiars, amb el suport d'Òmnium Cultural, demanen que l'agressió no quedi impune i denuncien les traves que han hagut de superar per portar els responsables a judici.

De fet, un jutjat de Lleida ha intentat arxivar dos cops aquest cas, amb el suport de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia.

En els dos casos, l'Audiència Provincial es va oposar a l'arxivament de la causa en considerar que "no pot descartar-se que es produïssin excessos en aquesta actuació" i va ordenar seguir el cas contra aquest agent per un delicte de lesions, que pot comportar fins a 3 anys de presó, segons el Codi Penal, o fins a 5 anys si se li apliqués algun agreujant.

Pel que fa als altres tres policies espanyols investigats en aquesta causa pels delictes contra la integritat moral i el d'omissió del deure de socors, l'Audiència sí que va acceptar l'arxivament ordenat pel jutjat, tot i l'oposició de l'advocada de Sirvent, Anna Llauradó.

L'acusació demana 3 anys de presó

Òmnium Cultural demana que es condemni l'agent encausat a tres anys de presó per un delicte de lesions amb l'agreujant de motivació ideològica i de prevalença del caràcter públic.

Fins ara, tots els judicis que hi ha hagut han estat per faltes lleus i no s'ha dictat cap condemna, com denuncia el president d'Òmnium, Xavier Antich:

"No podem permetre que cinc anys després encara no s'hagi condemnat cap integrant de les forces i cossos de seguretat de l'Estat ni cap responsable polític."

Un judici de gran valor simbòlic

Per Òmnium Cultural, aquest judici té a més "un gran valor", perquè simbolitza "la persistència" de les víctimes davant els intents de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia "d'obstaculitzar la investigació".

Segons Òmnium, durant tot el procediment la Fiscalia ha ignorat de forma reiterada els drets de la víctima, "oposant-se permanentment a la pràctica de diligències d'investigació, posant pals a les rodes durant tota la instrucció i actuant com a defensa dels policies investigats".

A més d'aquesta, hi ha una altra causa oberta a Lleida que agrupa una trentena de víctimes de la violència policial al col·legi de Benestar Social de la capital del Segrià.

El jutjat d'instrucció 4 de Lleida també la va arxivar per segona vegada i les acusacions van recórrer aquest sobreseïment, també a l'Audiència de Lleida, que encara no s'ha pronunciat. 

Cinc anys després del referèndum de l'1-O, encara no s'ha pogut aclarir qui va donar les ordres d'un operatiu sense precedents, amb 12.000 agents desplegats per evitar les votacions, en què van resultar ferides 1.066 persones, segons l'informe de Salut.

Ara mateix 140 policies nacionals i guàrdies civils segueixen investigats i podrien acabar sent jutjats. Divuit són comandaments intermedis, l'esglaó més alt en què la justícia ha pogut atribuir possibles responsabilitats per agressions a votants.