Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

140 policies nacionals i guàrdies civils investigats, 5 anys després de l'1-O

Encara no s'ha pogut aclarir qui va donar les ordres d'un operatiu en què van resultar ferits 1.066 votants per les càrregues policials

Roger RoviraActualitzat

Cinc anys després del referèndum de l'1-O, encara no s'ha pogut aclarir qui va donar les ordres d'un operatiu en què van resultar ferides 1.066 persones, segons l'informe de Salut.

Va ser un desplegament policial mai vist que va mobilitzar 12.000 agents per impedir les votacions. D'aquests, ara mateix 140 policies nacionals i guàrdies civils segueixen investigats i podrien acabar sent jutjats. Divuit són comandaments intermedis, responsables sobre el terreny. Aquest és l'esglaó més alt en què la justícia ha pogut atribuir possibles responsabilitats per agressions a votants. Més amunt, la justícia no ha pogut concretar res.

 

En l'organigrama de l'operatiu policial, hi havia els aleshores caps de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a Catalunya: Sebastián Trapote, ara jubilat; i Ángel Gonzalo, ascendit a tinent general.

Per sobre, hi havia el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial Diego Pérez de los Cobos, ara enfrontat al ministre Marlaska, que el va destituir. També el que va ser secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que actualment és conseller de Justícia a la Junta d'Andalusia.

Un altre càrrec de responsabilitat era el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Ara, també és al govern del PP a Andalusia com a secretari d'Acció Exterior. I també l'aleshores ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, que és eurodiputat.

Una de les imatges de les càrregues policials durant el referèndum de l'1-O
Una de les imatges de les càrregues policials durant el referèndum de l'1-O

75 agents encausats al jutjat de Barcelona

El jutjat de Barcelona és el que més agents té a la causa, 75 agents de policia nacional, 5 dels quals comandaments, per les càrregues en escoles com la de Pau Claris, Mediterrània i l'Escola Àgora.

Un dels casos més greus per la gravetat de lesions i que aviat anirà a judici és el de Roger Español, que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma de la Policia Nacional a l'Escola Ramon Llull. En el cas hi ha 4 agents, entre els quals escopeters, que seran acusats per delictes de lesions greus amb intencionalitat.

Roger Español va perdre un ull a conseqüència d'una bala de goma disparada per un dels escopeters de la policia espanyola. 
Roger Español en una imatge d'arxiu (ACN/Pol Solà)

"Les penes que es poden arribar a sol·licitar per a qui va ordenar i autoritzar aquests trets poden ser de fins a 12 anys de presó. I en el cas de l'escopeter, ens en podem anar a unes penes d'entre 10 i 15 anys de presó", afirma Anaïs Franquesa, advocada de Roger Español i codirectora d'Irídia.

Fins ara, hi ha poques denúncies que hagin arribat a judici. Les que han estat jutjades han estat per lesions lleus i els acusats han estat absolts. Com el cas d'un agent antiavalots per les càrregues a Ponts i un altre a l'Escola d'Idiomes de Lleida.

A Girona, s'investiga quinze agents, set dels quals caps de l'operatiu, per les actuacions a l'Escola Bruguera i al CEIP Verd.

Al Maresme, són 46 guàrdies civils, dos dels quals tinents. Se'ls investiga per les càrregues a Canyamars i Dosrius.

Albert Carreras, advocat dels ferits a Girona, planteja "un sol judici pels delictes de lesions, però també més enllà: contra la integritat moral, tortures..." En aquest sentit, Montse Parera, que defensa els lesionats al Maresme, assegura:

"No volem que se'ls jutgi només per les lesions causades. Aquí s'han comès diversos delictes del Codi Penal. Un delicte per abús d'autoritat dels agents que van actuar amb un greuge cap a la integritat moral de les persones que estaven reunides. Un altre delicte pels drets constitucionals que tenen aquestes persones, drets individuals, com la llibertat de reunió pacífica."


En la mateixa línia, Franquesa assegura: "Els delictes no poden quedar només en una ferida al cos, que evidentment és important, sinó en tot aquest menyspreu, vexació i humiliació patida per la ciutadania."

Casos arxivats

També hi ha d'altres casos que s'han arxivat: Roquetes, Sant Julià de Ramis, o a la seu de Benestar Social a Lleida, per la impossibilitat de proves. Esther Sancho, advocada dels lesionats a Lleida, explica que "s'han destruït les comunicacions d'aquell dia, tot i que era una causa judicialitzada. Quan per fi es tira endavant la prova i demanem que es donin les comunicacions, la resposta de la Policia Nacional és que ja s'han eliminat."

Cinc anys després de les càrregues, si no s'ha pogut identificar el policia responsable, hi ha lesions que prescriuran. Casos de violència policial que quedaran impunes.

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OProcés catalàGuàrdia CivilPolicia Nacional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut