Per què la Xina pacta amb les Illes Salomó? Un acord estratègic per guanyar influència

Mentre els Estats Units i els seus aliats a l'Àsia i Oceania intenten contenir-ne l'ascens, Pequín firma un acord de seguretat amb les illes Salomó, l'estratègic arxipèlag veí d'Austràlia
Actualitzat
TEMA:
Xina

El món està pendent d'una guerra que ha despertat els pitjors fantasmes a la vella Europa i, en canvi, és la Xina, molt allunyada geogràficament del conflicte, un dels actors clau.

L'eix Pequín-Moscou s'erigeix cada cop més clarament enfront de l'aliança tradicional entre els Estats Units i la Unió Europea, malgrat la insistència de la Xina en la seva neutralitat oficial en el conflicte d'Ucraïna i alguns gestos per no danyar la relació amb Brussel·les.

La Xina va segellar la seva aliança estratègica amb Rússia el 4 de febrer a Pequín, coincidint amb la inauguració dels Jocs d'hivern, pel mateix Vladímir Putin.

Xi Jinping i Vladímir Putin escenificant les bones relacions entre els seus dos països (Reuters/Evgenia Novozhenina)

Pequín fa front a un retret explícit per part d'Occident. Què ha de passar a Ucraïna perquè la Xina deixi de justificar els arguments russos per a la guerra?

En la lògica occidental, la pregunta és: en termes de prestigi internacional, a la Xina no li seria més rendible allunyar-se de Rússia?

En la lògica xinesa, Occident és el rival, que no vol dir l'enemic, perquè Pequín fa grans negocis amb els Estats Units i la Unió Europea, i viceversa.

I si Europa no acaba de deixar de ser l'escenari de les pugnes de tota la vida entre velles potències imperials o el que en queda en l'imaginari col·lectiu, per a la Xina el teatre del seu ascens com a superpotència és el planeta sencer. Millor tenir Rússia en el seu bàndol.

I així s'arriba a explicar per què, en plena crisi ucraïnesa, Pequín firma un acord de seguretat secret amb les illes Salomó, un arxipèlag que pocs sabrien trobar al mapa malgrat la seva posició estratègica, al Pacífic Sud, a uns dos mil quilòmetres d'Austràlia.


De Taipei a Pequín

A finals del 2019, la capital xinesa acollia amb tots els honors al Gran Palau del Poble, a la plaça de Tiananmen, el primer ministre de les Illes Salomó, Manasseh Sogavare. Tot just al setembre anterior, Sogavare havia anunciat el trencament de relacions amb Taiwan i el reconeixement de Pequín com el govern d'una sola Xina.

Fins aquí, un país més que queia del bàndol xinès, que sortia de la llista cada cop més curta d'estats que reconeixen el govern de Taiwan com a representant de tota la Xina, rèmores d'una guerra freda mai acabada de liquidar del tot a Àsia.

Però les illes Salomó, com molts altres microestats del Pacífic Sud, han estat tradicionalment una àrea sota la influència del gran país de la zona, Austràlia. I Canberra no és ni més ni menys que un dels aliats incondicionals dels Estats Units, del Regne Unit, del Japó, en definitiva el que la Xina veu com un gran bloc reforçat per la idea de contenir Pequín.

El bloc ja té un nom i tot, QUAD (Diàleg de Seguretat a Quatre). Tres dels quatre integrants de QUAD formen Aukus, l'aliança de defensa entre els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia.

Aukus va formalitzar al setembre passat un acord que permetrà a Austràlia dotar-se de submarins de propulsió nuclear amb tecnologia proporcionada pels Estats Units.

Mentre els Estats Units i els seus aliats regionals basteixen estratègies per frenar la Xina, Pequín tira de talonari per garantir-se nous amics.

El primer ministre de les illes Salomó en una trobada recent amb el ministre australià d'Exteriors (Departament d'Afers Estrangers australià via Reuters)

Un peu al "rebost" d'Austràlia

No tothom a les illes Salomó vol ser amic de la Xina. El canvi de Taipei a Pequín el va rebutjar des del principi el govern de la província de Malaita, la més poblada de l'arxipèlag i amb aspiracions independentistes.

Malaita va continuar amb les inversions taiwaneses i nord-americanes com si res. Al novembre passat, el segon aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques entre les Salomó i la Xina va desencadenar protestes pacífiques.

El malestar, però, combinat amb l'atur i la pobresa, agreujat tot plegat per la pandèmia, va derivar en violència i la comunitat xinesa a la capital, Honiara, en va ser el boc expiatori, amb incendis i saquejos.

Austràlia i altres països veïns van enviar policies per ajudar a pacificar la situació. La Xina, per la seva banda, hi va enviar material antidisturbis.

Amb prou feines quatre mesos després, Pequín i Honiara revelaven el 19 d'abril que havien firmat un acord de seguretat, sense fer-ne públic el contingut.  

Les alarmes s'encenien a Canberra i, en conseqüència, també a Washington. Els governs australià i nord-americà temen que l'acord faciliti el desplegament naval xinès en aquesta zona.

El primer ministre Sogavare intentava aplacar les inquietuds. En una compareixença al Parlament deia: "És un pacte que complementa el nostre acord de seguretat amb Austràlia del 2017."

Afegia que no preveu la construcció d'una base militar per a l'armada xinesa. També ho certificava el primer ministre australià, Scott Morrisson, que deia tenir-ne les garanties.

El primer ministre australià, Scott Morrison, en una compareixença a Melbourne (Darrian Traynor via Reuters)

Però resulta evident que la Xina ha estat capaç d'agafar per sorpresa Canberra. També els Estats Units, que tenien prevista l'arribada d'una delegació a Honiara a finals d'aquesta setmana passada. L'acord de seguretat entre la Xina i les illes Salomó es coneixia just un parell o tres de dies abans de la visita.

Finalment, la presència dels funcionaris nord-americans coincidia amb la inauguració per part de l'ambaixador de Pequín de les instal·lacions renovades de l'estadi d'atletisme, que s'ha fet gràcies a diners xinesos.

Des d'Austràlia, en plena campanya per a la reelecció, el primer ministre conservador anunciava la seva intenció de visitar Honiara i, si les urnes li atorgaven un nou mandat, afegia: "No actuaré com anteriors administracions que tractaven el Pacífic com una mena d'extensió d'Austràlia. Les illes del Pacífic són molt sensibles a aquesta qüestió."

Gairebé el 13% dels habitants de les Salomó viuen sota el llindar de la pobresa. Un terç no té accés a serveis bàsics com l'electricitat.

Amb independència de les promeses que sigui capaç de complir Morrisson, la majoria d'administracions anteriors no han sabut guanyar-se el cor d'unes illes a les quals han vist com a font de mà d'obra barata o sovint, més ben dit, esclava.

I el ressentiment pel tradicional suprematisme econòmic blanc del veí australià és el que la Xina està utilitzant hàbilment per expandir la seva influència al Pacífic Sud.
ARXIVAT A:
Xina Rússia
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut