"Pallisses, tortures i execucions públiques": el relat de tres soldats del batalló Azov

Tres soldats del batalló Azov han explicat en primera persona les vivències mentre estaven capturats per les tropes russes.

El Ministeri de l'Interior ucraïnès va decidir incorporar el batalló Azov a la Guàrdia Nacional per així defensar Mariúpol de les tropes russes. La justificació del govern després de la decisió d'incorporar un grup d'extrema dreta i amb un regiment ple de neonazis va ser que d'aquesta manera estarien més controlats que anant pel seu compte.

Mesos després del començament del conflicte, alguns dels soldats d'aquest grup van tornar al territori controlat per Ucraïna com a resultat de l'intercanvi de presoners de guerra. En total van ser 95, molts dels quals greument ferits, els defensors d'Azovstal que van tornar a territori amic al juny.

Ara, tres d'ells han decidit donar la cara davant els mitjans de comunicació i denunciar les tortures a les quals van ser sotmesos.

D'on ve el regiment Azov

Diversos grups paramilitars d'ideologia neonazi han actuat a Ucraïna els últims anys. Van aparèixer i guanyar protagonisme durant la revolta de l'Euromaidan, que va suposar la fi del règim prorús liderat per Víktor Ianukóvitx.

El Batalló Azov és el més important d'aquests grups. Es va constituir a partir dels ultres d'un equip de futbol de Khàrkiv, l'abril del 2014 a Berdiansk, amb l'objectiu d'entrar en combat al Donbass. Pren el nom del mar d'Azov, que separa Ucraïna de Crimea i Rússia.

Des del primer moment va comptar amb el suport de l'exèrcit ucraïnès, que li va proporcionar armes i entrenament. Poc després el Ministeri de l'Interior el va incorporar a la Guàrdia Nacional i el va convertir en un regiment.

No esperen que es faci justícia

Coneguts amb el sobrenom de Wikipedia, Mango i Cherry, els tres soldats del regiment Azov han denunciat el martiri que van viure i la pressió psicològica per part de les tropes russes. Tanmateix, no esperen justícia en un anunciat procés contra ells com a defensors de la planta d'Azovstal a Mariúpol perquè Rússia els farà servir com a boc expiatori per la mort de civils.

Un d'ells, després d'haver estat un mes a l'hospital de Donetsk recuperant-se de les ferides, assegura que els russos "mai volen saber la veritat". De fet, "trien la seva pròpia versió dels fets i després intenten distorsionar la realitat perquè els quadri".

Seguint la mateixa línia, els tres van afirmar que no van rebre un tractament adequat i que van patir un constant abús físic i psicològic mentre els russos els van mantenir presos.

"Ens van aïllar completament del món i van continuar dient-nos que no importàvem a ningú a Ucraïna. Només ens van mantenir amb vida, sense tractar-nos bé de les ferides."

Un altre dels soldats, al qual li van amputar una cama, relata que "alguns presoners tornaven amb les costelles i cames trencades" i que tan sols rebien "mig litre d'aigua cada dos dies, i que dormien sempre sobre el terra i en cel·les atapeïdes".

Recorden també que encara hi ha molts companys seus "patint interrogatoris, pallisses, tortures, fam i atacs terroristes amb execucions públiques".

Es desvinculen de la mort de Daria Dúguina

Els soldats del regiment Azov han conclòs la compareixença davant els mitjans assegurant que no saben res de la mort de Daria Dúguina dissabte. De fet, el mateix grup ha compartit el següent comunicat a les xarxes socials.

La filla d'Aleksandr Duguin, a qui denominaven "el cervell de Vladímir Putin", tornava sola a casa conduint el vehicle del seu pare quan el cotxe va explotar.