La junta militar de Birmània talla internet per frenar la protesta contra el cop d'estat

La junta militar de Birmània ha ordenat a totes les operadores del país que bloquegin l'accés a internet als usuaris. L'ordre de l'apagada digital a escala nacional s'ha fet coincidir amb les protestes multitudinàries que recorren carrers i punts neuràlgics de les principals ciutats del país contra el cop d'estat militar de dilluns. Diumenge, un dia després, internet s'ha recuperat.

Els militars, encapçalats pel general Min Aung Hlaing, van prendre el poder al·legant un frau massiu a les eleccions de novembre, quan la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) d'Aung San Suu Kyi va aconseguir el 83% dels escons. Des de llavors, Suu Kyi està en arrest domiciliari. 
 

Totes les operadores de telefonia han rebut aquest dissabte l'ordre del govern militar de tallar l'accés a la connexió de dades, argumentant que es vol impedir la divulgació de "noticies falses" i "garantir l'estabilitat i l'interès" de la nació. 

El portal de seguiment Netblocks assegura que la xarxa birmana pateix un bloqueig gairebé total, i les connexions al migdia (al matí hora catalana) no superaven el 16% dels nivells habituals. 

El bloqueig a l'accés a internet coincideix amb la primera manifestació massiva als carrers de Rangun, l'antiga capital i la ciutat més poblada del país, contra el cop militar encapçalat per Min Aung Hlaing.
 

Desenes de milers de persones han marxat de manera pacífica per diverses àrees de la ciutat cridant proclames i consignes a favor de la democràcia, contra la dictadura militar i demanant la llibertat dels detinguts pels militars.

Els manifestants feien crides a través de les xarxes socials perquè més persones s'unissin a la protesta i, poca estona després, internet ha deixat de funcionar. De moment, les línies telefòniques i els missatges de text continuen funcionant. 

Els militars ja intentaven, des de dilluns, bloquejar l'accés a Twitter, Instagram o Facebook per tractar de frenar l'incipient moviment de desobediència civil. A Birmània hi ha més de 22 milions d'usuaris de Facebook, i aquesta xarxa social ha estat molt utilitzada per diversos col·lectius per fer crides a la desobediència civil contra el cop militar. 
 

Rumor fals de l'alliberament d'Aung San Suu Kyi

A última hora del dia, entre els manifestants s'ha difós el rumor que la presidenta electa, Aung San Suu Kyi, havia estat alliberada. Es tractava d'un fals rumor que ràpidament ha desmentit l'advocat de Suu Kyi. 

La notícia falsa de la posada en llibertat de la presidenta ha provocat sorolloses celebracions als carrers de Rangun. Segons han explicat alguns manifestants, el missatge de l'alliberament de Suu Kyi havia estat compartit des de mitjants de comunicació dirigits pels militars. 
 

L'oficina dels Drets Humans de l'ONU ha demanat, via Twitter, a l'exèrcit i la policia que respecti el dret de reunió pacífica dels manifestants i que es restableixin els serveis d'internet i comunicacions:

"L'exèrcit i la policia de Birmània han de garantir que es respecta plenament el dret de reunió pacífica i que els manifestants no tindran represàlies. Els serveis d'internet i les comunicacions han de restablir-se per complert per garantir la llibertat d'expressió i l'accés a la informació."