El "kapo" sabadellenc de Mauthausen: de víctima dels nazis a col·laboracionista

Molts pobles i ciutats de Catalunya dediquen monuments a deportats locals a camps nazis. A Sabadell, hi ha un monòlit, a la plaça Montserrat Roig, amb el nom de la seixantena de sabadellencs víctimes del nazisme. D'aquí poc temps, hi haurà un nom menys, el d'Enric Tomàs Urpí.

L'Ajuntament i les entitats de Memòria Històrica han decidit retirar-lo perquè era un "kapo". És a dir, un deportat que col·laborava amb les SS a canvi d'alguns privilegis.

Hi ha molts testimonis que ho acrediten. Casimir Climent, en el llibre de Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis", diu:

"En Tomàs Urpí escrivia poesies i li molestaven els crits dels agonitzants. Els esclafava a cops d'esclops... Esdevenia terrible quan s'enfurismava i diuen que assassinà centenars de republicans."

Víctima i botxí

Tomàs va lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola. A la retirada va passar pel camp de concentració francès de Les Alliers i els nazis el van deportar a Mauthausen. Era una víctima més, però es va convertir en un botxí.

La seva màxima diuen que era "oblidar les idees i salvar la pell". I la va posar en pràctica. Primer a Mauthausen i, especialment, al temut barracó 31 de  l'annex de Gusen.

Ja no queda cap republicà viu que hagués passat pels camp d'extermini, però sí que queda el testimoni de persones que hi van conviure, com José Alcubierre, deportat 4.100 a Mauthausen. Va morir el 2017, però va parlar de Tomàs amb Montse Armengou i Ricard Belis en el documental de TV3 "El comboi dels 927".

"Tomàs va matar espanyols", afirma Alcubierrre. "Per res, mataven", afegeix. Un altre deportat, Lázaro Nates, diu que "allí molts es tornaven uns dèspotes, uns assassins. Perquè allí, si mataven algú, no havien de donar cap explicació".

Molts no s'ho expliquen

Els historiadors no decideixen posar o treure el nom del monòlit. És una decisió política. Genís Ribé, del Museu d'Història de Sabadell, creu que no hi ha cap dubte que Tomàs va participar en les brutalitats nazis, però "un historiador no es planteja un debat ètic i no es pot amagar la història. Ell també va ser una víctima de la bogeria d'aquella època".

No queda cap familiar de Tomàs Urpí, però sí que queden molts familiars de deportats sabadellencs a Mauthausen. Per exemple, Feliu Crespí. Es el fill de Conrad Crespí. "No tinc cap sentiment especial contra aquesta persona. És evident que va tenir dues cares: una és abominable, però l'altra és tan respectable com la de qualsevol republicà". Creu que ha faltat debat i entenc molt bé que molta gent no s'expliqui com es va incloure el nom d'Enric Tomàs en el monòlit.


"Stolpersteine" al Museu

A les víctimes del nazisme se'ls posa una llamborda d'homenatge allà on vivien, són les anomenades "Stolpersteine". La d'Enric Tomàs està feta, però mai la col·locaran. Quedarà per sempre més al Museu d'Història de Sabadell.

Enric Tomàs va sortir viu del camp de concentració, però, només dos dies després de l'alliberament de Mauthausen per l'exèrcit nord-americà, un deportat asturià el va reconèixer. No li va dir ni bon dia. Simplement, li va buidar el carregador de la pistola al cap.