El comiat de Carme Ruscalleda del restaurant Sant Pau, a "Sense ficció"

"L'ÚLTIM SOPAR" EMISSIÓ: Dimarts 6 de novembre, a les 21.55, a TV3 i internet "L'últim sopar" van seguir la Carme Ruscalleda durant més de 20 hores, des del moment de l'esmorzar a casa seva, passant per l'organització de tot el restaurant per servir l'últim sopar, fins al tancament del local. Amb accés exclusiu a la família, al restaurant i la cuina, i per primera vegada també al menjador, les càmeres van poder copsar com 27 privilegiats comensals van viure i experimentar l'últim àpat servit al Sant Pau. Una cerimònia amb tempo reposat, amb màxima atenció en els detalls i una experiència gastronòmica única i amb final inesperat. Mentrestant, a la cuina es respirava una emoció continguda. Professionalitat d'un equip que sabia que era l'últim dia que treballaven junts, que tancaven no només un restaurant, sinó també un mite. A mesura que la nit avançava anaven aflorant tensions i emocions. Mare i fill als fogons A la Carme no se li escapa cap detall. Com un capità, comanda una cuina de 30 persones amb mà ferma, però amb sensibilitat. Amb exigència, però amb to amable. Amb tensió, però amb un somriure a la boca. I descobrim que també té una manera molt curiosa d'anotar a les comandes les peculiaritats de cada taula. No escriu, sinó que dibuixa, si una taula fa una celebració d'aniversari o qui vol fer maridatge amb el menú. La Carme té un segon xef de luxe, aquesta nit: el seu fill Raül Balam. Tots dos comparteixen la nit més màgica de les seves vides. El Raül, que s'ha fet una bata especial per a l'ocasió, reconeix que "ha crescut entre aquests fogons. Aquí he fet enfadar la mare, l'he ajudat i he après tot el que sé de cuina amb ella." Però tot i la tristesa de veure la fi del lloc on ha viscut la seva família, ell no s'ha plantejat mai agafar el relleu d'aquesta cuina del Sant Pau, perquè "aquí sempre hauria estat l'hereu. I jo havia de fer el meu propi camí, en el meu propi restaurant." Sorpresa final a la sala Els comensals, conscients d'estar vivint un moment històric -l'últim sopar d'un dels estrelles Michelin del món- immortalitzen la nit: fotografien tots i cada un dels plats, es fan selfies, comparteixen la seva experiència a les xarxes socials Però el que no saben és que encara viuran una última i insòlita sorpresa. Però aquesta no arribarà fins que demanin el compte. Sorpresa a la cuina Després de servir les últimes postres, tot l'equip de cuina i menjador prepara una sorpresa a la Carme. Un seguit de testimonis visuals, recollits per ells mateixos, de persones que han estat importants per a la Carme al llarg d'aquests 30 anys del Sant Pau. 24 hores que canvien una vida L'espectador és testimoni de primera mà d'un esdeveniment emocionant, espectacular i irrepetible. Davant la càmera, Carme Ruscalleda l'afronta al descobert, sense amagar-se de res. Només hi quedarà una fita pendent, al Sant Pau. "Jo volia sopar un dia al Sant Pau amb la Carme. Però no hi havia mai taula," explica el seu marit, el Toni Balam. "Jo els deia a l'equip, si queda alguna taula disponible, aviseu-me'. Però no n'hi havia mai. La Carme i jo no hi hem sopat mai, al Sant Pau. I ja no ho farem mai." Aquesta, però, no és una història de final trist. Amb el tancament del Sant Pau, la Carme Ruscalleda es reinventarà, com sempre ha fet, per afrontar nous reptes, a la cuina i a la vida. El Toni podrà ara dedicar-se a allò que sempre li ha agradat fer i no tenia temps de fer. "Jo estic contenta, perquè ara tindré l'oportunitat de fer altres coses. Però no pararé, això segur que no. Perquè no en sé, de parar, jo necessito i m'agrada estar ocupada i fer moltes coses i molt variades." "El balanç d'aquests 30 anys? Puc afirmar que he aconseguit tenir la vida que volia tenir." "L'últim sopar" és una producció de TV3 amb la col·laboració de la productora BAS (Broadcaster Audiovisual Services). Fitxa tècnica Direcció: Joan Celdran Danés Realització: Àngel Leiro Direcció producció executiva: Valti Roda Direcció executiva: Noe Cuní Direcció executiva TV3: Montse Armengou Producció executiva TV3: Muntsa Tarrés Guió: Pau Subirós Direcció de fotografia: David Fontseca Càmeres: Alan Fàbregas I Sergi Ventalló So directe: Gerard Tàrrega I Júlia Benach Producció: Òscar Hernando, Natàlia Bonet I Lídia Pradas Muntatge i postproducció: Jaume Patrís, Damià Dip I Emili Martínez Grafisme i color: Salva Viñets, Kitiara Ferran I Ramon Balagué Postproducció de so: Can Sons Música: Teddysound S.L. (Barcelona) Estratègia i continguts digitals: Pipo Serrano I Carolina Álvarez Amb la participació de l'staff del restaurant Sant Pau 2018 "A LA RECERCA DE LES DONES XEFS" EMISSIÓ: Dimarts 6 de novembre, a les 23.05, a TV3 INTERNET: 30 dies a la carta Per què tan poques dones arriben a ser considerades les millors xefs del món? En un món de gastronomia dominat pels homes, hi ha dones que estan canviant el joc en tots els nivells. "A la recerca de les dones xefs" presenta les millors xefs, com les que acumulen diverses estrelles Michelin Dominique Crenn i Barbara Lync, noves figures en ascens i aquelles dones que fan cuina increïble a qualsevol lloc del món. Des de l'altra gastronomia fins al menjar al carrer, el documental explora la força femenina en la gastronomia i el seu anhel de canviar el món a través d'aquest art. Dones provinents d'arreu del món que comparteixen les mateixes preocupacions i motivacions. Consideren la gastronomia una forma de comunicar-se, educar sobre la cultura, reforçar el seu paper en la societat i donar suport a les economies locals. Dones amb talent i creativitat, que viuen l'ofici d'una manera diferent dels xefs masculins. Això no seria cap problema si no fos perquè a les dones els resulta tan difícil obtenir el reconeixement i l'atenció dels mitjans de comunicació. Per què poques apareixen a les portades de les revistes gastronòmiques? Juguen amb les mateixes regles que els xefs masculins? Se'ls permet fer-ho? "A la recerca de les dones xefs" investiga què és el que reté les xefs en el món modern de la cuina i què caldria per canviar la manera com es veuen les dones en la indústria alimentària. Dirigit per Vérane Frediani.