Dimecres, a les 22.00, al 33

La torre de Babel i com combatre la migranya, a "Quèquicom"

Hi ha alguna llengua que sigui més rica que les altres? Tenen un mateix origen les 6.000 llengües que es parlen al món? Ens ho explica el "Quèquicom" titulat "La torre de Babel"
Una imatge del programa "La torre de Babel"

Una imatge del programa "La torre de Babel"

Dimecres, 11 d'octubre, a les 22.00, el programa de divulgació científica del 33 "Quèquicom" visitarà una classe de vint-i-cinc alumnes en què es parlen deu llengües. N'hi ha alguna que sigui més rica que les altres? Tenen un mateix origen les 6.000 llengües que es parlen al món? Com s'han diversificat? Conserven trets comuns? Què és un fonema? El reportatge buscarà respostes a aquestes preguntes i a d'altres. Després, es reemetrà "Conviure amb la migranya", en què es parla d'aquesta malaltia, que és la setena més invalidant del món. En tenen 1.000 milions de persones, de totes les cultures i condicions. Dura hores o dies i impedeix dur una vida normal.

"La torre de Babel" (22.00)

El català té 8 vocals, però hi ha llengües que en tenen 31. Hi ha llengües africanes que tenen 112 fonemes i el japonès, en canvi, només 22. Com és que poden comunicar el mateix? Té una base científica, la torre de Babel?

L'escola Castella del Raval és una autèntica torre de Babel: en una classe de vint-i-cinc alumnes, hi podem trobar una dotzena de nacionalitats i una desena de llengües. Però aquesta diversitat lingüística queda molt curta quan ampliem l'escala d'observació.

A Catalunya, hi ha inventariades més de 300 llengües diferents i, al món, se'n coneixen entre 5.000 i 6.0000. I, malgrat tot, la humanitat no és una olla de grills, tenim capacitat per aprendre més d'una llengua i ara, a més, estem desenvolupant eines de traducció automàtica que faciliten molt la comunicació entre persones que no parlen la mateixa llengua. Perquè parlant la gent s'entén.

"Conviure amb la migranya" (22.30)

Samantha Vall fa una prova d'electroestimulació, al centre tecnològic d'estimulació cerebral Starlab Neuroelectrics. Allí es constata que un cervell no migranyós és capaç de concentrar-se, tot i que hi hagi un so que el destorbi, a diferència d'un de migranyós, que no ho tolera. La migranya no té cura, però la neuròloga Patricia Pozo, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, recomana que tot migranyós porti una vida endreçada, faci activitat física, rebaixi l'estrès i no abusi de la medicació.

Una de les seves pacients és Rosa Barberan, que tot l'afecta: una colònia, el sol a la cara, estar en dejú... La doctora li aconsella injeccions de Botox sota els cabells i, amb això, aconsegueix reduir la migranya a quatre cops al mes.

La pacient Isabel Ruiz té migranya des que té la menopausa, però també se li desencadena quan veu objectes o formes amb patrons molt repetitius i brillants, com unes escales mecàniques. Sap dibuixar perfectament les seves aures en plena crisi i diu que la migranya li condiciona molt la vida. Coneix l'investigador del Centre de Visió per Computador de la UAB Xavier Otazu, que li ensenya una futura aplicació que prediu quines formes de la vida quotidiana li poden desencadenar un brot. A la Facultat de Genètica de la UB, Bru Cormand explica que hi ha una forma monogènica de la migranya, però que n'han descobert almenys 40 gens responsables.