El vídeo més vist dilluns. El comentari d'Empar Moliner sobre joguines i orientació sexual

"Però en tot cas, ara, als patis i als parcs passa una cosa molt curiosa. Un nen que jugui a nines, tot i que les nines van molt de baix, és aplaudit. Una nena que hi jugui, no. Una nena que jugui a camions o a futbol, aplaudida. Un nen que hi jugui, no. Una nena rosa, cursi. Un nen rosa, amb personalitat. Però hi ha molts altres jocs que no són aquests dos. El fet i amagat, els pokémons, el tangram, el fer-se cabanes... Hi ha una època en què els nens i les nenes volen amagar-se en llocs petits. Volen tenir una mena de casa o una mena d'úter. Mosseguen llibres, fan plastilina, es disfressen. És cert que hi ha una època en què nens i nenes no volen jugar junts en general. Però després tot canvia. Qui fa estudis potser fa molt que no té nens a prop amb el dia a dia complex que suposa. Ara hi ha menys nenes amb cotxets de nines, però si n'hi ha alguna també hi té dret i això no té per què ser un joc de rol sexista. No té per què ser-ho si els grans fem que no ho sigui. És cert que, de vegades, aquí a la tele, quan ve un bebè, les dones tendeixen a fer-li magarrufes i a voler-lo agafar. Però això no tindria per què ser un estigma. I n'hi ha que no, esclar. Vull dir: si a nosaltres, que tenim fills, ens ve un senyor a dir que si juguen amb camions i són nenes potser seran lesbianes (o que potser com que són lesbianes juguen amb camions) li contestarem: I què? I què passa?"

El vídeo més vist dilluns. El comentari d'Empar Moliner sobre joguines i orientació sexual

L' Empar, en el seu comentari, ens ha explicat que "el món de la cuina professional, avui en dia, per exemple, és molt masculí, i els cuiners un dia potser van jugar a cuinetes quan eren nens".