"La puta viatgera: una història real"

Capítol 1: El cas d'Els von Eystett Hi havia realment a l'Edat Mitjana prostitutes que viatjaven? Com era la prostitució aleshores? Utilitzaven aquelles dones algun mètode anticonceptiu? On eren els bordells més grans d'Europa? La documentació històrica trobada sobre el destí de la "puta viatgera" alemanya Els von Eystett aporta commovedores respostes a aquestes preguntes, tal com mostra aquest primer capítol. Després de ser violada, la protagonista es veu abocada a una vida de prostitució. Es converteix en una prostituta que ven el seu cos en nombroses ciutats, en les fires i fins i tot en camps de batalla avinents. Però, existia realment la "professió més antiga del món" en una Edat Mitjana dominada per la religió? Els fets històrics palesen que la prostitució formava part, en efecte, de la vida de l'Edat Mitjana, no només als carrers, sinó també en els bordells, els anomenats "refugis per a dones", on la propietària de la casa decidia si un home podia tenir una companya de jocs... Aquesta fascinant minisèrie explora com algunes dones d'aquell temps es van convertir en prostitutes, quines habilitats sexuals posseïen i la quantitat de diners que cobraven. Les representacions d'alta qualitat que retraten la història real d'Els von Eystett ens mostren com era realment la vida de les prostitutes al segle XV, tal com consten en els extensos arxius que es conserven a la ciutat de Nördlingen, a l'estat federal de Baviera. "Dones víkingues" Els víkings van canviar Europa per sempre, però una part del món dels víkings ha desaparegut gairebé del tot de la memòria col·lectiva: les dones. Les dones víkingues van jugar un paper molt important, protagonitzant fets extraordinaris, com capitanejar vaixells, dirigir colònies assentades, prendre les armes o negociar amb emperadors. Les seves restes així ho demostren, des d'Amèrica fins a Kíev. Sense les seves biografies, la història dels víkings resta incompleta. La docuficció "Dones víkingues" ("Die frauen der wikinger"), en dos capítols, vol reparar aquesta injustícia alhora que amplia els nostres coneixements sobre una cultura de la qual no sabem tant com ens pensàvem. Entrevistes exclusives amb experts de tot el món dibuixen una imatge autèntica d'aquell món d'acord amb els últims descobriments científics. Recreacions d'alta qualitat ens transporten a principis del món medieval dels víkings i ens fan reviure una època fascinant, perduda fa molt de temps. Basat en els personatges de les sagues nòrdiques, la minisèrie mostra les històries de dues d'aquelles dones víkingues: Sigrun i Jova. Capítol 1: La ira de Sigrun i el descobriment d'Islàndia Noruega a l'any 872. Sigrun podria ser una dona feliç com a husfreya' (mestressa de casa) que dirigeix una impressionant llar vikinga a la costa, que té un munt de fills i amb el seu marit Ulf comandant la seva pròpia nau. No obstant això, Sigrun és infeliç en el seu matrimoni i la família viu aclaparada per un fosc secret: el seu marit la va raptar durant una batuda, quan era una nena, lluny del seu assentament, matant el seu pare i el seu germà. Des d'aleshores, Sigrun conspira en secret i prepara la seva venjança. Quan li arriba la notícia d'una illa acabada de descobrir a l'oest, sent que a la fi li ha arribat el moment: és la seva oportunitat per començar una nova vida. Sigrun té prou temps per preparar-ho tot durant la llarga absència del seu marit , abans no torni a casa. Aplega alguns seguidors, construeix un vaixell i espera la seva oportunitat. Comença aleshores una espectacular escapada cap a costes llunyanes. Joc interactiu La docuficció "Dones víkingues" ("Die frauen der wikinger") té un webjoc de rol interactiu amb informació addicional per als nens i adolescents de 10 a 14 anys, que permet descobrir la història i la cultura víkingues: http://www.isungur.de.