"La guerra del te", a "Cronos"

Al segle XIX, la Xina tenia el monopoli del te, beguda apreciada i de moda a Occident, i l'Imperi Britànic intercanviava roselles --produïdes a les seves colònies índies i transformades en opi-- per te xinès. Inundada per les drogues, la Xina es va veure obligada a obrir el seu mercat i els britànics van consolidar el seu domini comercial. El 1839, l'Imperi Mitjà va introduir la prohibició i es va declarar la guerra de l'opi. La Gran Bretanya en va sortir guanyadora, però es va tenir en compte l'avís: ja no podia dependre més del te xinès. L'única alternativa possible era produir el seu propi te. L'East India Company va confiar a un sol home que trobés els secrets del preuat beuratge. La seva missió era desenvolupar les primeres plantacions a les colònies índies britàniques. Aquest últim James Bond va ser anomenat Robert Fortune, un botànic. Després de superar innombrables proves en el cor de la Xina imperial, va recollir les plantes i les tècniques que van donar lloc al te Darjeeling. "La guerra del te" ("Tea war") reviu els fonaments del capitalisme i la globalització, el desenvolupament dels monopolis i la migració de noves forces laborals, com a conseqüència de l'abolició de l'esclavitud. El film explora la Xina en el moment de l'última dinastia imperial, un imperi afeblit pels conflictes interns, l'abús generalitzat de drogues i les pressions internacionals. Darrere de l'aparença romàntica i històrica, aquesta història d'espionatge industrial presenta una sèrie d'elements dubtosos i ombrívols... La història real del robatori del te xinès per part de la Gran Bretanya mostra una taca vergonyosa i innombrable de la reputació de l'Imperi. Una producció d'ARTE France i la Compagnie des Taxi-Brousse, dirigida per Charles-Antoine de Rouvre i Jérôme Scemla.