La teoria sueca de l'amor
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

La teoria sueca de l'amor

Contingut per majors de 16 anys

El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecta amb una qualitat de vida altíssima. Però, realment és un país feliç?
És possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta?

"La teoria sueca de l'amor" estarà disponible a la carta fins al 3 de maig del 2018.

L'estat del benestar suec garanteix les necessitats bàsiques. Habitatge, salut i educació, per exemple, estan garantides. L'objectiu d'aquesta política iniciada el 1972 és afavorir la independència de les persones, de manera que cap adult no depengui de familiars que el cuidin o mantinguin. Quaranta anys després, el contacte humà ha quedat reduït a la mínima expressió en la societat sueca. Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial, la meitat de la població viu sola – la taxa més alta del mon - i el nombre de gent que mor sola augmenta any rere any.


El director Erik Gandini, autor dels reconeguts documentals "Sacrifice: Who Betrayed Che Guevara?", "Videocracy" i "Surplus: Terrorized Into Being Consumers", explora l'estil de vida suec en aquest treball d'estil trencador i ple de cinisme. Es pregunta si una societat econòmicament benestant és sinònim d'una societat feliç i reflexiona sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.

 

L'any 1972 el govern socialdemòcrata d'Olof Palme publica un manifest titulat "La família del futur: una política socialista per a la família", amb el qual es pretenen establir les directrius de la política estatal en relació al concepte tradicional de família. Aquest manifest establia que "tota relació humana veritable s'ha de basar en el principi d'independència entre les persones". 

El model social nòrdic de la societat del benestar és un referent internacional. Segons la ONU, Suècia té un dels nivells de pobresa més baixos del món i s'hi distribueixen els ingressos de forma més igualitària. Però què passa amb les relacions entre les persones? És Suècia un model de societat feliç?


Ningú no podia pensar que al cap els anys aquest sistema de benestar produiria una societat d'individus incapaç de socialitzar-se. L'any 2016 Suècia té una estadística devastadora. La meitat de la població viu sola, la taxa més alta del mon. La meitat de la clientela de l'empresa danesa amb el banc d'esperma més gran del mon son dones solteres sueques que volen crear una família soles. El 25 % de la gent mor sola sense que ningú reclami el seu cos, raó per la qual l'estat ha creat una agència per intentar localitzar-ne els familiars i, en cas que no se'n trobin, gestionar les seves propietats i pertinences, i més de 25.000 voluntaris dediquen el seu temps lliure a buscar persones desaparegudes en veïnats i boscos de tot el país.

Com a contrapunt al mapa social suec, Gandini presenta la història del doctor Erichsen, un cirurgià suec que, després de treballar-hi trenta anys, va marxar a viure amb la seva dona a Etiòpia, on el nivell de pobresa econòmica és inversament proporcional al grau de felicitat de la seva població. A l'humil hospital d'Aira (a 500 km de la capital), Erichsen aconsegueix autèntics miracles operant en condicions precàries amb materials que no són d'us mèdic. Els radis d'una bicicleta, brides, bobines de niló, una llinya de pescar o un trepant elèctric comprat en el supermercat es converteixen en improvisades però efectives eines en mans del cirurgià. I la gran recompensa, l'agraïment i el somriure dels pacients. Sense cap mena de dubte, el doctor Erichsen és un gran i revelador personatge en "La teoria sueca de l'amor". Per això, va ser el protagonista la següent producció d'Erik Gandini, "El cirurgià rebel" ("The Rebel Surgeon") (2017).

A Etiòpia, Gandini descobreix que el sentit de comunitat i la superació de les dificultats són dos elements clau per aconseguir la veritable felicitat. Això mateix apunta al final del film el reconegut sociòleg, filòsof i assagista Zygmunt Bauman (mort el 2017): "No és veritat que la felicitat signifiqui una vida lliure de problemes. Una vida feliç significa la superació dels problemes, lluitar-hi, resoldre dificultats i reptes. Plantes cara als reptes, ho intentes i t'hi esforces. I llavors arribes al moment de felicitat quan veus que has pogut controlar els reptes del destí. I és justament això: l'alegria d'haver superat les dificultats, de lluitar contra els problemes, de plantar-hi cara i superar-los... Això és el que es perd quan creixen les comoditats."


Festivals
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema de Documental de Barcelona, 2016
Docville, Festival Internacional de Cinema Documental, Bèlgica, 2016
CPH:DOX, Festival Internacional de Cinema Documental, Dinamarca, 2015
IDFA, Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam, Països Baixos, 2015
Stockholms Film Festival, Suècia, 2015


Dirigit per Erik Gandini.

Informació d'interès Disponible fins al 03/05/2018 a les 23.59

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR