Boom, crac, boom
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Boom, crac, boom

Una mirada a l'estil Monty Python dels cracs financers. Terry Jones, de Monty Python, analitza el crac econòmic mundial de 2008 i el fa servir per investigar altres pànics i depressions financers del passat i com evitar una altre col·lapse mundial en el futur, amb l'ajuda de John Cusack, tot un repartiment de primera fila d'acadèmics, economistes, marionetes, animació i cançons. La teoria dominant de l'economia neoclàssica queda molt en entredit.

Disponible a la carta fins al 25 d'octubre del 2018

 

Es podria impedir una altra crisi financera com la que va esclatar a Wall Street fa deu anys, que va enfonsar l'economia occidental?

Si no canvia el sistema econòmic, estem abocats a repetir crisis cada cert temps?

 

Una producció de Bill & Ben Production

 

"Les llavors que van conrear la crisi són les mateixes que les conreades en les crisis anteriors. Si observem què funciona i què no, les millors lliçons les aprendrem de la història." Andy Haldane, economista en cap del Banc d'Anglaterra
"El problema no és què va desencadenar la crisi del 2008, sinó com està dissenyat el sistema bancari."  Larry Kotlikoff, professor d'Economia de la Universitat de Boston
"Si aquesta crisi no ens va fer despertar, què ho farà?" John Cusack, actor i guionista

 

Les crisis financeres no són un fenomen nou. S'han repetit al llarg de la història, però després s'obliden i es repeteixen els errors del passat. És la mateixa natura humana la que condueix a una crisi rere una altra. I l'economia se centra en models que no preveuen la crisi. Aquest és el punt de partida de "Boom, crac, boom" ("Boom Bust Boom").

"Sense ficció" estrena aquest treball codirigit per Terry Jones, exmembre de Monty Phyton i director de "La vida de Brian", "Els cavallers de la taula quadrada" i "El sentit de la vida", quan es compleixen deu anys de la fallida del banc d'inversions Lehman Brothers als Estats Units, fet que va precipitar una crisi financera mundial.

La crisi es va originar arran de la concessió a persones poc solvents d'hipoteques d'alt risc, les anomenades "subprime" o hipoteques porqueria, que es van exportar a Europa a través de sofisticats productes financers. Quan la bombolla immobiliària va esclatar, els mercats internacionals es van col·lapsar i els governs van rescatar els bancs amb inversions milionàries. Fins llavors, els Estats Units vivien un moment d'eufòria i optimisme, en què el president George W. Bush afirmava en el debat de la nació del 2006: "La nostra economia creix més que a la resta de potències. La nostra nació gaudeix d'una bonança que el món enveja." No sabia que el que avui sabem: que la pitjor crisi que han patit les economies occidentals estava a punt d'irrompre.

Per entendre les raons que van causar aquest desastre econòmic, Terry Jones dona uns quants exemples de crisis que es van produir en el passat: la de les tulipes el segle XVI a Amsterdam, la del comerç d'Anglaterra amb Sud-amèrica el segle XVIII, que va arruïnar fins i tot Isaac Newton; la del ferrocarril el segle XIX o el famós Crac del 1929, que va suposar l'inici de la Gran Depressió als Estats Units. Totes les crisis responen a un mateix patró: l'economia va experimentar una etapa d'eufòria especulativa, fins que la bombolla en què se sustentava va esclatar i va desencadenar una greu crisi.

El documental reivindica la figura de l'economista Hyman Minsky, que durant els anys 60, 70 i 80 va proposar la hipòtesi de la inestabilitat financera. Defensava que les crisis són inherents al sistema capitalista. Quan se'n produeix una, els governs imposen regulacions al món financer. Això genera un període d'estabilitat que acaba propiciant un excés de confiança. Aquesta etapa ve seguida d'un temps d'eufòria financera en què els polítics relaxen les regulacions i tard o d'hora es crea una inestabilitat en el sistema financer. Les idees de Minsky no van encaixar en la bonança del moment i va ser desacreditat dins la professió. Però, després de la crisi del 2008, quan ja havia mort, la seva figura va reaparèixer amb la força d'un visionari.

Lluny d'aquesta teoria, el model convencional que es fa servir per dirigir l'economia és la del lliure mercat o la teoria econòmica neoclàssica. Es fonamenta en el fet que les persones som racionals amb els diners, l'economia està sempre en equilibri, s'autoregula, i que les bombolles i les crisis no es donen. Els experts entrevistats en el documental, però, critiquen aquest model perquè és allunyat del món real en què vivim.

De cara al futur, "Boom, crac, boom" ("Boom Bust Boom") proposa que cal entendre la natura sistèmica de la inestabilitat del sistema econòmic, introduir-hi canvis per impedir episodis d'inestabilitat, redissenyar el sistema econòmic i canviar també el que s'ensenya a les universitats d'economia, per tal que les crisis que s'han produït al llarg de la història formin part del contingut curricular i, d'aquesta manera, s'incentivin veus crítiques dins el sistema. Si la gent no aprèn de la història, repetirà els errors del passat.

Tot això que sembla una lliçó d'economia, en el documental, escrit per Terry Jones i el professor d'Economia i empresari Theo Kocken pren to irreverent, irònic i crític digne d'un ex-Monty Phyton.

Podeu veure'n el tràiler aquí.

 

Dirigit per Terry Jones, Bill Jones i Ben Timlett

Informació d'interès Disponible fins al 25/10/2018 a les 23.59

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR