Els secrets de l'últim exiliat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Els secrets de l'últim exiliat

Antonio García Barón va tornar a Montsó, Osca, per primera vegada després de 65 anys d'exili. Es va allistar voluntari amb 14 anys a la columna Durruti per lluitar a la Guerra Civil, el van capturar a França els nazis i va sobreviure a l'infern de Mauthausen: va passar 5 anys en un dels camps d'extermini més terribles. Els últims 50 anys havia viscut a la selva de l'Amazònia, a Bolívia, en unes cabanyes al costat del riu Quiquibey. Ara, però, considerava que ja era el moment de tornar al seu poble i d'acabar el seu llarg exili. Antonio tenia un compromís que havia de complir: havia promès que explicaria al món les informacions que li va donar el comandant del camp abans de suïcidar-se. Amb aquestes dades va elaborar un informe en què sol·licitava que es revisés la responsabilitat de l'Espanya franquista en els crims que va cometre l'Alemanya nazi.

Antonio García Barón ha tornat a Montsó, Osca, per primera vegada després de 65 anys d'exili. Es va allistar voluntari amb 14 anys a la Columna Durruti per lluitar a la Guerra Civil, el van capturar a França els nazis i va sobreviure a l'infern de Mauthausen: va passar 5 anys en un dels més terribles camps d'extermini, on va veure morir milions de companys.

Els últims 50 anys ha viscut a la selva de l'Amazònia, a Bolívia, en unes cabanyes al costat del riu Quiquibey. Amb la seva companya Irma, una dona d'origen indi que va conèixer en arribar a la selva, ha format una àmplia família i ha posat en pràctica els ideals autogestionaris de l'anarquisme. No ha volgut ser amo de ningú ni tenir amo; ha construït les cabanyes i la canoa amb les seves mans i s'ha alimentat de la caça i de la pesca. Ha cultivat ell mateix els aliments que necessitava per viure i ha renunciat a utilitzar cap tipus de moneda. Tampoc ha disposat de documentació, ja que durant aquests 50 anys ha renunciat a acceptar d'Espanya una nacionalitat que li va ser negada mentre estava internat en el camp de concentració de Mauthausen.

Ara, però, considera que ja és el moment de tornar al seu poble i de finalitzar el seu llarg exili. Hi ha alguns assumptes que Antonio vol resoldre: vol vendre la casa de la família i unes terres que va heretar. Amb aquests diners, ell, la seva dona i els seus fills i néts disposaran de millors condicions econòmiques.

Però Antonio té, també, un compromís que ha de complir: el que va contraure amb els milers de companys que va veure morir a Mauthausen. Va prometre que explicaria al món com van morir. Segons les seves pròpies paraules, el comandant del camp de Mauthausen, abans de suïcidar-se, va decidir fer-lo dipositari d'informació secreta que en aquells moments finals de la guerra les SS estaven destruint. Així va ser com Antonio es va assabentar del que cap altre intern del camp podia saber: les interioritats i el funcionament del camp de concentració.

És amb aquestes dades que ha elaborat un informe que ha entregat a l'alcalde del PP de Montsó, el qual s'ha compromès a fer-lo arribar al govern de Madrid. En aquest informe se sol·licita que es revisi quina és la responsabilitat de l'Espanya franquista en els crims que va cometre l'Alemanya nazi. "El comandant del camp em va fer saber", continua Antonio, "que els presos espanyols érem allà per una petició directa de Serrano Suñer a Hitler. Ell va ser el que ens va condemnar a mort."

També assegura que el comandant el va portar a una sala on hi havia emmagatzemades les cendres, recollides en petits pots de vidre, de quatre milions i mig d'homes morts als forns crematoris. Entre ells, 130.000 espanyols. Aquestes xifres contrasten amb les que recull la història del camp, que indiquen que a Mauthausen només hi van morir unes 200.000 persones, entre les quals hi havia uns 10.000 espanyols.

Un equip del programa "30 Minuts" ha estat testimoni de com han viscut durant aquests anys l'Antonio i la seva família, i ha estat testimoni també de la seva tornada al poble de Montsó, d'on va marxar ara fa 65 anys.

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR