Viquipedistes
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

Viquipedistes

Una enciclopèdia desenvolupada al marge de les lleis del mercat, amb autors aficionats que no cobren i usuaris que no paguen, s'ha convertit en la primera font d'informació mundial. 

Una enciclopèdia desenvolupada al marge de les lleis del mercat, amb autors aficionats que no cobren i usuaris que no paguen, s'ha convertit en la primera font d'informació mundial. Els articles de Viquipèdia, en gairebé tres-centes llengües, sumen uns vint-mil milions de visites mensuals per internet, trenta milions cada hora. Paral·lelament, aquest creixement exponencial en només tretze anys de vida ha anat arraconant les grans enciclopèdies tradicionals, avalades per firmes d'experts de prestigi i dipositàries del coneixement mundial durant l'últim segle. L'"Enciclopèdia Britànica", l'"Espasa Calpe", la "Gran Enciclopèdia Catalana"... fa anys que no s'editen en paper i també han fracassat els intents d'oferir-les en línia pagant una quota o subscripció.
El català va ser la primera llengua a tenir un article a la Viquipèdia després de l'anglès. Ara supera les 420.000 entrades, lluny del milió que hi ha en castellà i dels quatre milions de l'anglès. Però, fent la proporció amb la població de cada llengua, el català supera àmpliament les altres dues.
"Viquipedistes", el reportatge del "30 minuts", mostra alguns dels col·laboradors catalans més prolífics, des de professors universitaris fins a adolescents, que dediquen el seu temps lliure a posar coneixement a l'abast de tothom. I que renuncien a la propietat de l'article, ja que podrà ser corregit, modificat, ampliat o retallat per qualsevol altre usuari. També expliquen com poden combatre el vandalisme en forma d'errors, insults o autopropaganda comercial i política si no hi ha cap filtre abans de la publicació. Precisament, això, la possible falta de fiabilitat per l'absència de controls previs, és la principal i repetida crítica contra la Viquipèdia, sobretot des de sectors acadèmics. Sempre s'ha donat per descomptat un gran escepticisme del sector universitari cap a la Viquipèdia, però per primera vegada hi ha un estudi científic que tradueix en xifres la valoració del professorat universitari. L'ha fet un equip de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya, que l'explica en el reportatge: els resultats són més positius del que s'esperaven.
Els viquipedistes expliquen la seva estratègia per implicar els sectors acadèmics responsables de la custòdia del coneixement, sobretot museus i biblioteques. Ja tenen algunes experiències exitoses amb el MNAC, la Fundació Miró, el Museu d'Història, el de la Música i el Jaume Morera de Lleida. Veurem com documents guardats en el magatzem d'un petit museu català han arribat a ser consultats per vuitanta mil persones de tot el món.
Una altra de les crítiques recurrents contra la Viquipèdia es refereix a la facilitat amb què la poden consultar els estudiants. El recurs de "retallar i enganxar" resulta per a alguns pedagogs més un fre que no pas un estímul en el procés d'aprenentatge dels alumnes.

ÚLTIMS PROGRAMES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR