El preu de la memòria
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

El preu de la memòria

Amb motiu del 25è aniversari de la mort de Franco es va fer un reportatge sobre les víctimes franquistes, en un intent de recuperar la memòria històrica. Set persones de diverses procedències, declarades "desafectes" al règim perquè van lluitar per defensar la República, ens expliquen com van ser els anys de presó, de treballs forçats a pic i pala, construint tota mena d'obres públiques, i el buit social amb què es van trobar en tornar a casa. La Generalitat de Catalunya, seguint l'exemple d'altres comunitats, tramitava unes indemnitzacions per als milers de víctimes del franquisme. L'any 1990, el govern socialista va aprovar unes primeres indemnitzacions, però molta gent en va quedar fora: no es reconeixia l'existència de camps de concentració ni dels batallons de treballadors; es demanava una estada mínima de tres anys a la presó i haver complert els 65 anys. El patiment, la gana, els maltractaments i la misèria encara no havien tingut un reconeixement ni moral ni econòmic. Molts dels afectats creien que els diners haurien d'haver anat acompanyats d'una recuperació de la memòria històrica i que convenia explicar a les generacions joves per què van lluitar.


25 anys després de la mort de Franco, milers de persones encara esperen cobrar una indemnització pels anys passats als camps de concentració, als batallons de treballadors forçats o a les presons franquistes. Totes aquestes persones tenen en comú un únic "delicte": haver lluitat per defensar la República, haver lluitat contra Franco.

Aquells anys de patiment, gana, maltractaments i misèria no han tingut encara un reconeixemnet ni moral ni econòmic. Ara, la Generalitat de Catalunya, seguint l'exemple d'altres comunitats, ha decidit indemnitzar les víctimes de la repressió franquista. Però hi ha gent que es queixa que els ajuts arriben tard i de manera insuficient.

Molts d'aquests supervivents de la dictadura de Franco creuen que els diners haurien d'anar acompanyats d'una recuperació de la memòria històrica. En altres paraules: superar una transició massa "light", on els anomenats "perdedors" volen recuperar el protagonisme i explicar a les joves generacions per què van lluitar.

El reportatge repassa la trajectòria de set persones de diverses procedències. Des dels molt polititzats fins aquells pels quals la guerra va ser una aventura de joventut. El grau de compromís va fer que les conseqüències fossin més o menys greus però tots van haver de passar factura per haver estat en el bàndol de los "rojos". Els protagonistes ens expliquen com van ser els anys de la presó; els anys de treballs forçats a pic i pala construint carreteres, ponts i pantans; el buit social amb què es trobaven quan tornaven a casa perquè havien estat declarats "desafectos al glorioso Alzamiento Nacional".

L'any 1990, el govern socialista va fer un primer intent de reparació d'aquestes víctimes, però molta gent va quedar fora de les indemnitzacions. No es reconeixia l'estada en els camps de concentració que Franco va disseminar per tot el territori espanyol ni els anys passats en batallons de treballadors. Només es preveia una estada mínima de tres anys a la presó i únicament es podia cobrar si s'havien complert els 65 anys. Milers de persones van quedar excloses de les indemnitzacions.

Alguns afectats creuen que, més enllà dels diners, Espanya hauria de seguir l'exemple d'altres països i, juntament amb les indemnitzacions, crear comissions de la veritat i la reconciliació per acabar amb la impunitat de la repressió franquista. Diuen que no volen venjança, només que surti la veritat. Com deia Maria Salvo, una de les protagonistes: "Nosaltres vam ser derrotats, no vençuts".


ÚLTIMS PROGRAMES