La nit de Santa Llúcia  -  15/12/2017
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3
La nit de Santa Llúcia

La nit de Santa Llúcia - 15/12/2017

La 67a edició de la Nit de Santa Llúcia s'ha celebrat al pavelló poliesportiu de Virrei Amat, a Nou Barris. L'edició d'enguany ha estat marcada per l'empresonament del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que per primera vegada no assistirà a la cerimònia. La periodista Anna Guitart ha fet la retransmissió d'aquest acte.

L'escriptor Joan-Lluís Lluís ha guanyat avui el 58è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, per "Jo sóc aquell que va matar Franco", mentre que el Mercè Rodoreda de contes, dotat amb 6.000 euros, ha estat per a Clara Queraltó i el Carles Riba de poesia ha recaigut en Josep Maria Fulquet.

També s'ha fallat el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, dotat amb 6.000 euros, que ha estat per al guionista Ivan Ledesma per "Negorith", i el 54è premi Josep Maria Folch i Torres per a obres infantils ha quedat desert al decidir el jurat per unanimitat que cap obra era mereixedora de la distinció.
 D'una altra banda, el premi Muriel Casals de Comunicació, com ja s'havia fet públic, l'han guanyat les redaccions d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio per la seva "professionalitat i vocació de servei", mentre que el 31è premi Internacional Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, ha estat per a l'activista nord-americana Jody Williams.

La novel·la guanyadora del Sant Jordi, premi al qual van concórrer 29 manuscrits i que publicarà Proa al febrer de 2018, és una ucronia protagonitzada per un personatge borni, Agustí Vilamat, nascut a Solsona (Solsonès) el 1916 i que acabarà matant al general Francisco Franco, després que aquest, cedint a les pressions de Hitler, declari la guerra als aliats i creui els Pirineus en direcció a França. Per al membre del jurat, Màrius Serra, és una obra que cal llegir per "la seva qualitat literària, per l'empatia que genera el narrador, la seva fina ironia, l'ús original de la ucronia, així com pel gust pròxim a l'orgasme de llegir com mor Franco". Joan-Lluís Lluís, nascut a Perpinyà (França) el 1963 i al qual no li agrada repetir-se i avorrir-se escrivint, ha explicat que es tracta d'una novel·la que ha anat gestant al seu interior des que amb prou feines 16 anys trobés en un camí del Canigó una petita placa amb una frase gravada en català: "Desconfia de la història, somia i torna a refer-la". Amb el temps i, amb aquesta frase apuntada en les seves múltiples llibretes, s'ha anat adonant que la literatura "té un poder molt potent per canviar la història", iniciant el 2011 els primers apunts de la història, en la que tot és fals, excepte l'execució de Lluís Companys. El protagonista és un home molt aficionat als diccionaris, molt poc preparat per a les accions bèl·liques, que, no obstant això, "hagués pogut canviar la història de tots nosaltres si hagués passat el que conte en la novel·la, una venjança contra Franco, molt clarament". "I, sí, escriure la mort de Franco és orgasmàtic", ha postil·lat, en referència a les paraules de Màrius Serra.

El Mercè Rodoreda de contes ha estat per a la debutant Clara Queraltó, una professora d'institut que en "El que pensen els altres" ofereix 16 relats, en els que l'ambient rural és present, amb situacions quotidianes de parella o de família, amb "personatges marginals, que pateixen, als quals els va gran allò que els toca viure i s'agafen al passat, on se senten protegits".

El premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros, ha recaigut en el veterà filòleg Josep Maria Fulquet, pel poemari "Ample vol de la nit", que sorgeix de rellegir el "Paradís perdut" de John Milton. En el poemari premiat, l'escriptor català reflexiona sobre "la naturalesa de l'art, del dolor que provoca l'absència, de la fugacitat dels moments feliços".

En "Negorith", el premi Ruyra de narrativa juvenil, Ivan Ledesma ha comentat que reivindica el gènere fantàstic, "amb elements sobrenaturals, amb girs argumentals, amb la idea de què el lector s'enganxi.

Durant la vetllada s'han donat a conèixer, també, el nom de les tres obres finalistes de la primera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'any, la guanyadora del qual es donarà a conèixer al març i que han estat: "Els Estranys", de Raül Garrigasait; "Robinson", de Vicenç Pagès Jordà, i "Els fills de Llacuna Park", de Maria Guasch.