Entrevistes

S'han trobat 2210 resultats.

  • Marta Pascal: "Som els ciutadans els qui decidim sobre el futur del nostre país"
    Veure vídeo

    Marta Pascal: "Som els ciutadans els qui decidim sobre el futur del nostre país"

    La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha començat insistint que "Puigdemont és un dels 135 diputats amb dret de ser investit" i que "és l'únic candidat proposat", tot i l'ordre de cerca i captura que pesa sobre ell. Pascal diu que Puigdemont està "tranquil i serè" i que encara està estudiant amb els seus advocats si demana al jutge del Suprem que li permeti presentar-se al Parlament a la sessió d'investidura. Tot i així, la líder del PDeCAT ha dit: "M'agradaria que una persona que s'ha presentat a les eleccions pugui ser sotmesa a aquest debat d'investidura." Al llarg de l'entrevista, Pascal ha reiterat diverses vegades que "la postura del PDeCAT és que l'única cosa que podem fer en democràcia és fer cas dels ciutadans" i que "no ens mourem absolutament d'aquí". En relació amb les declaracions de Joan Tardà (ERC) sobre la possibilitat de "sacrificar2 Puigdemont, Marta Pascal reconeix que li va sobtar "que Tardà coincidís amb les declaracions d'Enric Millo". I hi ha afegit que "la ciutadania no ens està demanant aquest sacrifici, sinó el compliment de les urnes del 21 de desembre". Pel que fa a les causes judicials pendents de Puigdemont, Pascal recorda que "una cosa és la causa judicial oberta -que fa el seu camí- i una altra és poder governar" i explica que "si no, Carles Puigdemont no s'hauria presentat". Pel que fa a les renúncies de Ponsatí i Puig al seu escó, la coordinadora del PDeCAT valora que "és molt generós" cedir el vot a un altre company que "sí que podrà ser presencialment aquí". En referència a possibles dissensions amb els republicans, Pascal diu que "compartim amb ERC un full de ruta, però això no vol dir que estiguem absolutament d'acord en tot; quan no estiguem d'acord, ens hem de seure a la taula a parlar, parlar i parlar".

  • Sergi Castillo, expert en la trama Gürtel: "El PP valencià ha de decidir si protegeix Camps o fa el pas de demanar disculpes de veritat "
    Veure vídeo

    Sergi Castillo, expert en la trama Gürtel: "El PP valencià ha de decidir si protegeix Camps o fa el pas de demanar disculpes de veritat "

    Hem parlat amb Sergi Castillo, un dels periodistes que durant anys ha investigat a fons les implicacions polítiques i empresarials de la branca valenciana de la Gürtel i altres casos de corrupció que esquitxen el PP d'aquesta comunitat. Castillo també és escriptor i autor dels llibres "Tierra de saqueo" i "Yonquis del dinero". D'entrada, ha explicat que als que des del principi investigaven la trama Gürtel a València "ens tractaven d'enemics dels valencians" i que el que explicaven com a periodistes eren "muntatges". Ara, amb les confessions dels imputats, que estan sortin a la llum en el judici, el periodista diu que ho estan vivint "amb molta emoció" tot i que la majoria dels fets ja estaven documentats. Per a l'escriptor, doncs, a hores d'ara "la X (de la trama Gürtel a València) ha estat molt clarament assenyalada, i és Francisco Camps". Per això creu que en aquests moments "el PP valencià està en una posició molt complicada" i "ha de decidir si protegeix Camps o si fa el pas de demanar disculpes de veritat". Tot i així, Castillo admet que "no ens deixa de sorprendre com Camps pot estar encara tan allunyat de la realitat i vivint en un món paral·lel" ja que potser -apunta l'escriptor- haurà de fer front a nous casos judicials. El periodista recorda que "va ser molt més difícil, del 2007 al 2009, denunciar" i que li fa "una mica de ràbia que confessin ara" per aconseguir rebaixes en les condemnes. I hi afegeix que "va ser una lluita de molts anys, en què es van anar pujant graons, fins a arribar al moment actual que estem vivint amb certa emoció". Castillo argumenta que "la personalitat de Francisco Camps era la d'una persona molt pobre intel·lectualment" i pensa que els acusats "se sentien impunes, pensaven que mai no els atraparien i, és clar, van cometre alguna errada". Ha conclòs dient que per a la societat valenciana "la ressaca ha estat terrible perquè la situació econòmica de la Generalitat és nefasta, amb 40.000 M de deute heretat".

  • Enric Millo: "No és viable, en les actuals circumstàncies, que Puigdemont sigui president de la Generalitat"
    Veure vídeo

    Enric Millo: "No és viable, en les actuals circumstàncies, que Puigdemont sigui president de la Generalitat"

    Sobre el tancament de la delegació de la Generalitat a la capital belga, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha explicat que la decisió d'impedir l'entrada dels diputats a l'oficina va ser del màxim responsable de l'oficina: el ministre d'Exteriors. "Quan es va assabentar de la reunió, el ministre va dir que no era oportú que la fessin en aquella seu". Millo raona que "el destí que se li volia donar a l'oficina no es correspon amb la seva finalitat". Preguntat pel manteniment de les mesures de l'article 155, el delegat del govern ha insistit que "es prenen per restaurar l'ordre, per defensar els drets i llibertats de les persones, i per protegir l'autogovern. Com s'ha de fer? Respectant la llei". Ara bé, Enric Millo planteja si "la persona que ha de ser investida, ha de ser una persona que té assumptes pendents amb la justícia de molta gravetat". De fet, per al delegat del govern, "Puigdemont hauria de ser aquí, donant comptes davant de la justícia". I hi ha afegit que "si ve, té un assumpte pendent, que és aquest, que l'ha de resoldre". Pel que fa a una possible investidura a distància, Millo insisteix que "no està permesa pel reglament del Parlament", que "s'ha de produir un debat en tota regla". Si arribés a produir-se, diu Millo, "el govern hauria d'impugnar aquesta decisió". També assenyala que "hi ha una ordre del TS de posar Puigdemont a disposició de la justícia" i que "l'obligació de tots els cossos de seguretat és detenir-lo i portar-lo davant del jutge. Per això Millo ha admès que "hi ha un reforç de la vigilància". També ha criticat unes declaracions de Puigdemont en què va dir que els vots l'havien exculpat de les acusacions de la fiscalia. Segons Millo "això és una confusió tremenda" perquè "els vots a un candidat no anul·len les causes policials que pugui tenir". El delegat del govern ha acabat dient que "el pitjor servei que es pot fer a Catalunya és mantenir l'esperit de confrontació i conflicte".

  • Najat Driouech: "La diversitat social catalana és real, i ha d'existir i ha de ser a les esferes polítiques"
    Veure vídeo

    Najat Driouech: "La diversitat social catalana és real, i ha d'existir i ha de ser a les esferes polítiques"

    Najat Driouech, diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya, ens ha explicat que una de les raons per les quals va acceptar anar a les llistes d'ERC va ser un comentari del seu fill després de veure per la televisió l'hemicicle català i concloure que cap diputat els representava. Driouech és des del 17 de gener passat, dia de la constitució del Parlament, la primera dona d'origen marroquí que accedeix a l'acta de diputada al Parlament. És també la primera parlamentària que va amb vel. La diputada d'ERC recorda que "Catalunya no deixa de ser un poble de pobles" i que, sovint, l'espai polític no es veu com un espai de participació per a moltes persones com ella. Driouech ha valorat molt positivament el sistema educatiu i l'ha qualificat "d'excel·lent". I hi ha afegit que "tenim una comunitat educativa i uns docents molt compromesos en l'acollida i en la inclusió (...) amb un tracte igualitari als alumnes". Ara bé, també ha volgut denunciar que "la paraula 'integració' no la fem servir bé: exigim a la persona que deixi tot el que és seu i formi part del que és meu". En aquest sentit apunta que ha de ser un "compromís global, que hem de treballar tots". Pel que fa a la incorporació al món de la política, Najat Driouech ha dit: "Crec en el projecte del partit en el que estic (ERC). Fa anys que participo de manera molt activa en les polítiques d'immigració que ha portat a terme Esquerra a la secretaria d'Immigració, amb Oriol Amorós". De fet, subratlla que "la diversitat social catalana és real, i ha d'existir i ha de ser a les esferes polítiques; i, per què no, al Parlament de Catalunya". La diputada d'ERC ha conclòs dient que "independentment del lloc on hagi nascut, independentment de l'idioma que jo parli, sóc una ciutadana catalana amb tots els drets".

  • Ada Colau: "Si ens divideixen com a país i com a poble, aleshores sí que ens guanyen"
    Veure vídeo

    Ada Colau: "Si ens divideixen com a país i com a poble, aleshores sí que ens guanyen"

    L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha començat l'entrevista assenyalant que traslladarà al president del Parlament, Roger Torrent, "la necessitat que tenim que hi hagi un govern com més aviat millor", perquè afirma:"Fa mesos que tenim una institució com la Generalitat de Catalunya a mínims, i això es nota moltíssim; en una ciutat gran com Barcelona hi ha molts temes compartits amb la Generalitat". En relació amb la candidatura de Puigdemont com a president de la Generalitat, Colau ha dit: "Puigdemont no és el meu candidat", i també ha afirmat: "Un candidat del PDeCAT no serà mai la nostra preferència". Ara bé, l'alcaldessa pensa que "és legítim que si es vol presentar es presenti", però demana "que qui vulgui ser president de Catalunya sigui a Catalunya i atengui les necessitats de Catalunya". Pel que fa a la situació que viu Catalunya, Ada Colau apunta: "Jo no vull que s'allargui el 155; necessito un govern legítim amb què posar-nos a treballar immediatament". De fet, Colau considera que malgrat el bloqueig actual "tard o d'hora haurà d'haver-hi algun tipus de negociació; tothom haurà de cedir mínimament en les seves posicions". Paral·lelament, Colau considera que "la situació política convulsa sí que ha generat un clima d'incertesa, que sí que ha fet mal a la imatge de Barcelona". I afegeix: "A tothom li interessa que la ciutat de Barcelona no s'aturi i que funcioni al màxim rendiment"; per això ha defensat que és convenient tirar endavant els nous pressupostos municipals. En relació amb la seva acció de govern, Colau ha afirmat: "A Barcelona han deixat de créixer les desigualtats" i també ha apuntat: "Som la primera gran ciutat que més aposta per la inversió social". L'alcaldessa ha conclòs l'entrevista explicant: "Estic disposada a presentar-me a la reelecció; em faria molta il·lusió perquè hi ha molts grans projectes que no es poden fer en un sol mandat."

  • El futur de les pensions
    Veure vídeo

    El futur de les pensions

    Discutim el futur de les pensions amb dues economistes: Miren Etxezarreta, doctora en Economia de la London School of Economics i la UAB, i Concepció Patxot, professora de Teoria Econòmica de la UB. Les dues han analitzat la proposta de la ministra Fátima Báñez per ampliar la base de càlcul de la pensió a tota la vida laboral del treballador. També han donat algunes de les claus que expliquen el buidatge de la guardiola del fons de reserva de les pensions i quin serà el seu futur. De fet, les dues coincideixen que les pensions disminuiran perquè cada vegada vivim més anys i el fons de reserva de la Seguretat Social es buida, mentre els jubilats perden poder adquisitiu.

  • Inés Arrimadas: "Tothom sap que una persona que està fugida de la justícia no pot ser president de la Generalitat"
    Veure vídeo

    Inés Arrimadas: "Tothom sap que una persona que està fugida de la justícia no pot ser president de la Generalitat"

    La presidenta de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha fet una valoració de la jornada d'ahir, en què va arrencar la dotzena legislatura al parlament català. D'entrada, Arrimadas ha dit que no va començar amb bon peu perquè "vam assistir tots a un míting d'Esquerra del senyor Ernest Maragall, que no tenia lloc en un moment com aquest". Pel que fa al discurs del nou president del Parlament, Roger Torrent, la líder de Ciutadans pensa que va ser força "moderat", si bé creu que "Torrent és una persona que està compromesa a seguir el camí de la independència". Per a Arrimadas, el que importa "són els fets" i "sembla que no hi haurà gaires canvis". Inés Arrimadas ha recordat que "hem guanyat les eleccions; el que passa és que no podem governar". I d'això en culpa la llei electoral i la negativa d'En Comú Podem a pactar. Ara bé, hi ha afegit que "m'hauria encantat poder governar per aturar el procés", que, segons ella, "sembla que el patirem una mica més". Sobre els resultats dels populars a Catalunya, Arrimadas ha respost: "Pobrets, han tret quatre escons; han tingut el pitjor resultat electoral que es podien imaginar." En referència a investir Puigdemont com a president, sosté que "tothom sap que una persona que està fugida de la justícia, que està vivint en un altre país, no pot ser president de la Generalitat". I ha assenyalat que "Puigdemont s'ha presentat en una coalició electoral amb Convergència". D'altra banda, Arrimadas planteja que "una de les reformes més importants que té al davant Espanya és la reforma del finançament" i defensa que aquest finançament "ha de ser més transparent, més just i destinat a pagar els serveis públics". Preguntada per la seva relació professional amb Albert Rivera, Inés Arrimadas ha explicat que "nosaltres som companys, no som rivals". I ha conclòs dient que "el que m'encantaria és que jo pogués ser presidenta de Catalunya i que el president de tot Espanya fos Albert Rivera".

  • Carme Forcadell: "Estem en una situació excepcional, de judicialització de la política. Qualsevol persona pot ser encausada".
    Veure vídeo

    Carme Forcadell: "Estem en una situació excepcional, de judicialització de la política. Qualsevol persona pot ser encausada".

    Carme Forcadell deixa avui la presidència de la mesa del Parlament. Diu que ja ha parlat amb el nou candidat a ocupar el seu lloc, Roger Torrent, d'ERC. Per a Forcadell, Torrent "serà un gran president de la cambra" perquè "és una persona molt preparada" amb "moltíssima experiència". També creu que "donarà força i vitalitat a la institució" i que "la joventut la suplirà amb l'experiència". L'encara presidenta de la mesa ha apuntat que "cal ser una persona valenta per agafar responsabilitats i accedir a càrrecs" i que "en Roger ha demostrat moltes vegades que és molt valent". Pel que fa a si els diputats electes a la presó i a Brussel·les podran exercir el dret a vot, Forcadell apunta que ho haurà de decidir la mesa d'edat, si bé ha assenyalat que sovint "la mesa d'edat moltes vegades és una mesa de tràmit". Avui, però, ha insistit que "no em pertoca a mi dir què ha de decidir la mesa d'edat; estic convençuda que prendran la decisió més encertada". En relació als informes dels lletrats del Parlament, Carme Forcadell valora que "els informes dels lletrats són jurídics i no vinculants" i que "és la mesa del Parlament qui pren les decisions polítiques". De cara a quin rol jugarà com a diputada en la pròxima legislatura, tot i que encara no s'han creat els grups parlamentaris, Forcadell ha manifestat que està "disposada a fer el que sigui, el més convenient per a la institució i per al país."

  • Joan Llinares, sobre la sentència del cas Palau: "M'ha sorprès l'absolució de la part corruptora, que és la constructora"
    Veure vídeo

    Joan Llinares, sobre la sentència del cas Palau: "M'ha sorprès l'absolució de la part corruptora, que és la constructora"

    Ahir coneixíem la sentència de l'Audiència de Barcelona sobre el cas Palau i avui parlem amb Joan Llinares, l'actual director de l'Oficina Antifrau valenciana, qui l'any 2009, quan es va destapar el cas, es va posar al capdavant del Palau de la Música. Ell va ser l'encarregat de documentar i recollir proves de l'espoli a la institució. El primer que ha dit Llinares és que "els fets provats queden fixats amb la primera sentència". I com a responsable de l'auditoria se sent "satisfet perquè durant el judici, que el vaig viure, la defensa dels encausats es dirigia fonamentalment a posar en dubte el meu treball". Ara bé, admet que l'ha sorprès "l'absolució de la part corruptora, que és la constructora" (per la prescripció dels delictes). També explica que "a la documentació que jo vaig trobar apareixien els tresorers com els que venien al Palau i agafaven les bosses amb diners, o eren els que parlaven de com articular amb convenis falsos la forma de derivar els diners de Ferrovial cap a les entitats dependents de Convergència". Ara bé, afegeix, "que avui es digui que només ho sabia el tresorer i ningú més no hi ha qui s'ho cregui". Per Llinares, però, ja no es pot fer res, perquè "el fet ja està jutjat". Pel que fa a 9 milions d'euros retirats en metàl·lic de diferents entitats bancàries i dels que no s'ha trobat documentació, l'ex-director general del Palau diu que no s'ha pogut saber "quins eren els destinataris i els beneficiaris". Segons Llinares no s'ha sabut "qui va retirar les quantitats" perquè a les entitats bancàries no se'l va reclamar que donessin la informació. Llinares ha conclòs reiterant que "sempre m'he sentit un servidor públic i la meva obligació era fer el que vaig fer; això a mi ja em compensava".

  • Jordi Turull: "De base jurídica per investir president Puigdemont (a distància) n'hi ha molta, moltíssima"
    Veure vídeo

    Jordi Turull: "De base jurídica per investir president Puigdemont (a distància) n'hi ha molta, moltíssima"

    Hem entrevistat Jordi Turull, diputat electe per Junts per Catalunya, a dos dies de la constitució del Parlament. La seva formació continua defensant la investidura de Puigdemont a distància. De fet, Turull va ser el primer que va parlar de la possibilitat que Puigdemont fos investit president de manera telemàtica. Preguntat per la sentència imminent pel cas Palau, Jordi Turull ha dit que "ha durat moltíssim", que ara cal esperar la sentència quan tothom "ja ha dit el que havia de dir" i que "segur que serà una sentència justa". Per Turull, aquesta sentència no està vinculada al nou pas al costat d'Artur Mar al capdavant del PDeCAT. Turull diu que aquesta setmana serà "transcendent" i que l'objectiu és "restituir" el govern anterior al 155. "Des de l'Estat no es dirà qui ha de ser i qui no ha de ser president; ho diran les institucions catalanes a través dels seus representants, que representen els ciutadans de Catalunya", assenyala Turull. També ha explicat que avui es reuniran amb ERC i la CUP per decidir quina fórmula pot traslladar la majoria absoluta independentista de l'hemicicle a la mesa del Parlament. Turull ha avançat: "JxCat prioritzarà que hi hagi majoria absoluta independentista a la mesa del Parlament" i demana que tothom estigui tranquil: "Ens posarem d'acord; no hi haurà problema". I deixa a criteri d'ERC qui ha de ser el president d'aquesta mesa. Turull sosté: "Hi ha base jurídica per investir Puigdemont president" a distància. A més, demana coherència als que no els agradi "el que ha sortit de les eleccions del 21D", tot considerant que "per un tema de convicció democràtica, que com a mínim ho respectin". També assenyala: "Si volen anar al TC hi tenen tot el dret; intentaran per aquesta via el que no han aconseguit a les urnes".

  • Joan Tardà: "Hi haurà Parlament i govern independentista la setmana vinent"
    Veure vídeo

    Joan Tardà: "Hi haurà Parlament i govern independentista la setmana vinent"

    Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés, ha començat lloant la tasca de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament de Catalunya dient que "per a nosaltres la Carme, companya republicana, és una joia; ha estat un exemple, la seva trajectòria, d'abnegació i d'intel·ligència". Tardà ha afegit que Forcadell "al Parlament ha tingut un comportament molt digne" i que "ha intentat ser la presidenta de tots els diputats". Per al líder d'ERC "el temps farà justícia a Carme Forcadell". En relació a un possible substitut, Tardà apunta que "es parla d'Ernest Maragall (com a president del Parlament)". Per a Joan Tardà, a títol personal, "seria una persona adient i magnífica", entre d'altres raons perquè "prové del socialisme catalanista" amb la voluntat de sumar forces. De fet, Tardà està convençut "que Ernest Maragall té tota la confiança d'ERC". Segons el líder republicà "ara ens urgeix constituir el Parlament i després tenir un govern independentista de progrés" per "recuperar les institucions de govern i fer polítiques socials progressistes". Tardà ha insistit que "el més prioritari és que hi hagi un govern independentista que ens permeti, d'entrada, rescatar el govern de Catalunya, que ara està en mans del senyor Rajoy". Joan Tardà, a més, ha augurat "que hi haurà Parlament i govern independentista la setmana vinent" perquè "si no n'hi hagués la gent no ens ho perdonaria". Tardà ha reiterat que està convençut que calia "no arriscar-nos a provocar un escenari de major repressió; el procés de construcció de la república només pot ser cívic, pacífic i democràtic". I ha assenyalat que "nosaltres, la independència ja l'hem declarada (al Parlament), i només la vam declarar" i que "de declaracions ja no en farem més". De cara al futur defensa "reconquerir un escenari de diàleg" perquè "el diàleg és previ a la negociació". "El que no farem -diu Tardà- és trair el mandat democràtic: la majoria dels ciutadans ens va donar la confiança el 21D per construir la república"

  • Riera: "No van confiar prou en la força del moviment republicà, que estava disposat a defensar la república no violentament"
    Veure vídeo

    Riera: "No van confiar prou en la força del moviment republicà, que estava disposat a defensar la república no violentament"

    Carles Riera, diputat electe de la CUP, ha dit que la seva formació valora "positivament que s'avanci cap a la investidura d'un govern republicà", tot i que encara ningú d'ERC i JxCat no els ha explicat els detalls del seu acord i que només saben el que en diuen els mitjans de comunicació. Ara bé, ha apuntat Riera que "continua sent inquietant que JxCat i ERC sostinguin versions diferents". Per al diputat electe de la CUP "el que toca és que siguin ells els qui prenguin la iniciativa de reprendre el diàleg, que fins aquests moments hem tingut amb tota normalitat". El líder de la CUP ha assenyalat que "no hem negociat encara res", i recorda que "la presa de posició de la CUP en aquesta conjuntura es prendrà en el nostre consell polític", un consell que es reunirà dissabte vinent. D'altra banda, Carles Riera ha confirmat que "JxCat ens ha proposat que la CUP formi part de la mesa de majoria republicana del Parlament, i ERC ens ha proposat que, si volem, formem grup parlamentari propi". Tot i així, ha assenyalat que "per nosaltres, això no és prioritari". Riera ha afegit que "el que és important és el programa polític" i "quina serà l'acció de govern". A més, ha alertat que "la política del peix al cove seria una traïció a l'electorat i a l'1-O". Per Riera, en el seu moment, el govern de Puigdemont "va parar màquines" i "no van confiar prou en les forces del moviment republicà, que estava disposat a defensar la república de forma no violenta". Riera ha conclòs dient que "l'única manera de construir una república és fent polítiques públiques socialment molt avançades" i que "el que ha votat la gent el 21D és una voluntat de resposta al 155, una resposta antirepressiva, però, sobre tot, independentista i republicana".

  • Mas-Colell: "El sobiranisme té una nova oportunitat i convé que no la malgasti amb jocs tàctics de curta volada"
    Veure vídeo

    Mas-Colell: "El sobiranisme té una nova oportunitat i convé que no la malgasti amb jocs tàctics de curta volada"

    Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia durant el govern d'Artur Mas, ha valorat l'acord entre ERC i JxCat (perquè Puigdemont sigui president) com a "lògic i predictible". Ara bé, ha apuntat que "el tema de veure si el govern central permet la investidura telemàtica ja es resoldrà". En aquest sentit, Mas-Colell té la hipòtesi que el govern central "es tancarà en banda" tot i que "PP i Cs saben que el sobiranisme, per vèncer-lo, s'ha de derrotar a les urnes". Per l'exconseller, "al govern central se la van jugar (el 21D) i van perdre: que esperin 4 anys". Mas-Colell defensa la proposta de formar un govern tècnic. Segons l'exconseller, "els lideratges polítics a Catalunya no poden estar condicionats per si el govern central posa gent a la presó o impulsa gent a l'exili". I -afegeix- en aquests moments no se sap si Puigdemont o Junqueras podran exercir aquest lideratge polític. Mas-Colell pensa que "l'ideal seria una fase (per a les dues bandes) en què es facin gestos i no es provoqui". També creu que "tot s'està judicialitzant massa; no hi podrà haver normalitat amb gent a la presó ni gent a l'exili". Per l'exconseller d'Economia, "el sobiranisme té una nova oportunitat i convé que no la malgasti amb jocs tàctics de curta volada". En referència a les conseqüències per a l'economia del procés i de la pèrdua d'un 1% del PIB català anunciada per De Guindos, Mas-Colell es pregunta "quant hem perdut per tot el cost de la crisi, i si el PP és innocent de la profunditat de la crisi". I en relació amb els efectes del trasllat d'empreses fora de Catalunya, Colell recorda que "hi ha una tendència estructural (...) un efecte permanent de xuclar, des de Madrid, que ens erosiona (econòmicament)".

  • A debat l'informe del Consell d'Europa sobre el poder judicial espanyol: és independent del poder polític?
    Veure vídeo

    A debat l'informe del Consell d'Europa sobre el poder judicial espanyol: és independent del poder polític?

    Parlem de l'informe del Consell d'Europa que ha qüestionat la independència del poder judicial espanyol. I ho fem amb dos representants d'associacions de magistrats. En concret, amb Carme Guil, coordinadora a Catalunya de l'organització Jutges per la Democràcia i magistrada de l'Audiència de Barcelona, i amb Luis Rodríguez, president de l'Associació Professional de la Magistratura a Catalunya. Tots dos han matisat un informe que, d'una banda, és un document de consulta que dona un toc d'atenció a l'estat espanyol pel que fa a les mesures anticorrupció, i de l'altra, reclama a Espanya que reguli millor els nomenaments judicials i que reformi el sistema d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial. En aquest sentit, Luis Rodríguez assenyala que l'informe centra la seva anàlisi en els òrgans rectors i de govern del poder judicial, si bé valora positivament la feina individual dels magistrats. Ara bé, pel que fa al sistema d'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, Carme Guil reconeix que hi ha "aspectes positius i negatius". Per Guil, és un problema "com els partits polítics utilitzen la potestat de nomenar membres del Consell General del Poder Judicial basant-se en les seves preferències i no tenint en compte la qualitat dels professionals que han d'integrar el consell". Per Rodríguez, caldria reformar aquest sistema d'elecció i haurien de ser els mateixos jutges qui triessin els seus representants (sense caure en corporativismes). La reforma, ha afegit el president de l'Associació Professional de la Magistratura a Catalunya, s'ha de fer des del Congrés dels Diputats. Guil ha coincidit a dir que "Jutges per la Democràcia (com altres associacions de magistrats) hem estat reivindicant reiteradament la necessitat de canvi en el sistema de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial".

  • "Oriol Junqueras assumirà la credencial de diputat", afirma el seu advocat
    Veure vídeo

    "Oriol Junqueras assumirà la credencial de diputat", afirma el seu advocat

    Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, explica que el líder d'ERC ha rebut "amb fermesa" la darrera interlocutòria del Tribunal Suprem, que continua denegant-li la sortida de la presó. Segons el lletrat, "Junqueras té molt clar que està en una situació molt complexa" i "assumeix que ha de resistir en aquesta situació". L'advocat s'ha mostrat sorprès que la mesura no hagi entrat a discutir les mesures cautelars i que s'hagi centrat en el fons de les acusacions contra Junqueras. Van den Eynde ha explicat que volien "discutir sobre si un ciutadà havia d'estar en llibertat o a la presó", i que ho volien fer "independentment del que hagi passat". Ara bé, creu que això té un costat bo per a les defenses "perquè és bastant útil per saber per on aniran els trets". Per l'advocat, el que pugui dir Junqueras davant els jutges "no és determinant; el factor determinant per a ells (els jutges) és el fet que Junqueras opti a responsabilitats de govern", i que el que estan fent "és esperar a veure quina serà l'actuació política de Junqueras". A més, Andreu Van den Eynde, creu que la resolució judicial conté uns prejudicis previs i uns recursos formals "que no poden amagar que hi ha una decisió de fons bastant sòlida". És a dir, que hi ha uns fets que els jutges del T.S. consideren "delictius". Van den Eynde apunta que en aquesta situació "la presumpció d'innocència és molt retòrica, perquè hi ha una anàlisi molt de fons". A més, recorda que "mentre l'Oriol Junqueras sigui a la presó les circumstàncies perquè pugui desenvolupar una defensa efectiva són molt limitades", i que "és molt difícil treballar en aquestes circumstàncies". En relació amb el que té previst fer el líder d'ERC de cara a la formació del proper govern, el seu advocat sosté que "Junqueras assumirà la credencial de diputat", i que la defensa treballarà per "garantir que els drets que no tingui restringits els pugui exercir", com el dret a la participació política.