Entrevistes

S'han trobat 2136 resultats.

  • Josep Rull: "Hard Rock representa una inversió de 2.000 milions i 11.500 llocs de treball"
    Veure vídeo

    Josep Rull: "Hard Rock representa una inversió de 2.000 milions i 11.500 llocs de treball"

    Núria Solé entrevista Josep Rull sobre el projecte Hard Rock a Vila-seca i Salou. El projecte representa una injecció de diners, molts llocs de feina i moltes oportunitats per a la gent del territori. Rull ha afirmat, entre altres coses, que aquest projecte és molt millor que els que hi havia abans. La companyia Hard Rock ha decidit que Catalunya sigui el seu centre d'operacions a Europa. Estem parlant d'un projecte de 2.000 milions d'euros i 11.500 llocs de treball directes i indirectes.

  • Neus Lloveras: "Cap funcionari municipal serà obligat a treballar l'1-O"
    Veure vídeo

    Neus Lloveras: "Cap funcionari municipal serà obligat a treballar l'1-O"

    Aquest matí, Núria Solé ha entrevistat la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, per conèixer més detalls sobre l'organització del referèndum de l'1 d'octubre i quin ha de ser el paper dels funcionaris municipals. Lloveras ha recalcat que la consulta no serà un 9N, perquè tindrà totes les garanties de la Sindicatura Electoral i la llei del referèndum que s'ha presentat i s'aprovarà. En relació amb la participació dels funcionaris municipals ha aclarit que en tots els casos "'s'espera d'ells el mateix que en qualsevol contesa electoral. Ningú està obligat a participar-hi, ho faran voluntàriament", i ha especificat que Vilanova, municipi del qual és alcaldessa, cedirà els seus locals. També ha parlat de la posició dels Comuns, que han fet públic que no donaran suport a la consulta, però sí a les mobilitzacions pel dret a decidir. "Estem molt decebuts amb la postura d'Ada Colau i li demanem que no posi impediments a les urnes. Els Comuns estan caient en la vella política per interessos electorals". Sobre quina participació seria necessària per legitimar el referèndum de l'1-O, Neus Lloveras ha dit que "no s'ha de posar un llindar de participació. El resultat és el que importa, amb un sol vot més pel sí haurem d'acceptar el resultat".

  • Josep Jover: "Els autors ni hi són ni se'ls espera i són les multinacionals les que s'enduen els beneficis"
    Veure vídeo

    Josep Jover: "Els autors ni hi són ni se'ls espera i són les multinacionals les que s'enduen els beneficis"

    Com es compensa els autors per la pirateria? Núria Soler entrevista Josep Jover, advocat que va aconseguir tombar l'anterior cànon digital. Jover va presentar una demanda al Tribunal de Justícia de la UE, que va establir que l'estat espanyol havia de canviar la seva lluita contra la pirateria perquè tal com ho estava fent no complia amb la normativa europea.

  • Oriol Junqueras:" Fem molt bona feina en condicions dificilíssimes"
    Veure vídeo

    Oriol Junqueras:" Fem molt bona feina en condicions dificilíssimes"

    Oriol Junqueras diu, entre altres coses, que "la legalitat espanyola s'ha d'interpretar en funció del dret internacional, però es fa de forma maldestra. La majoria de referèndums del món no tenen un Estat en contra, aquesta és la diferència. Nosaltres som els constructors del màxim diàleg. Però no farem marxa enrere. Els espais per a l'1-O seran els habituals".

  • Santi Vila: "Són moments convulsos, però estem conjurats a complir el mandat del Parlament"
    Veure vídeo

    Santi Vila: "Són moments convulsos, però estem conjurats a complir el mandat del Parlament"

    El president Carles Puigdemont va cessar ahir de manera fulminant Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement després d'haver qüestionat en una entrevista a "El Punt Avui" el referèndum de l'1 d'octubre i afirmar que, tot i ser patriota, no estava disposat a avalar-ho amb el seu patrimoni personal. Des d'avui el substituirà en el càrrec Santi Vila, que compaginarà les noves competències amb les de Cultura, fins que es nomeni el seu substitut en aquesta cartera. En una entrevista avui al nostre programa, Santi Vila ha assegurat que la crisi al govern "es deu als moments convulsos que vivim. És humà que els consellers tinguem por, però no és acceptable que ens deixem guanyar per la por". Vila, que ha qualificat la situació de Junts pel Sí de "traumàtica i no volguda", ha preferit no entrar en els motius que han empès Puigdemont a rellevar Baiget i ha apuntat a la falta de confiança per part del president com a raó principal. "El mateix president serà qui expliqui les raons que justifiquen aquesta crisi de govern. Tant Baiget com jo som patriotes a qui ens ha tocat gestionar una agenda molt complexa. És molt fàcil opinar, però ara el que cal és estar al costat del president." Sobre les veus que ahir dins del PDeCAT van sortir en defensa de Jordi Baiget, com Francesc Homs o Marta Pascal, ha recordat que tothom sap dins del partit quines són les seves competències. "Estem tots conjurats amb el mandat que hem rebut del Parlament i l'hem de complir." També s'ha referit a les crítiques de la CUP, que demanava el relleu de Baiget però s'oposa al seu nomenament. "Sobre el president tothom intenta influir i ell ha de mirar de ser permeable a totes les opinions, ponderar-les amb moderació i actuar amb responsabilitat."

  • Albert Martínez Lacambra:" Si l'Ajuntament es vol quedar Aigües de Barcelona, haurà d'indemnitzar l'empresa"
    Veure vídeo

    Albert Martínez Lacambra:" Si l'Ajuntament es vol quedar Aigües de Barcelona, haurà d'indemnitzar l'empresa"

    En plena batalla d'alguns ajuntaments catalans, com els de Barcelona i Terrassa, perquè la gestió de l'aigua sigui totalment de titularitat pública, Núria Solé ha entrevistat aquest matí el conseller delegat d'Aigües de Barcelona (Agbar), Albert Martínez Lacambra, que ha anunciat que defensaran els seus interessos als tribunals fins al final. "La UE ha advertit que no es poden rescatar contractes durant la seva vigència. Tenim contracte fins al 2047. Si el Suprem confirma la sentència, el que tornarà a l'Àrea Metropolitana de Barcelona és la depuradora, que és el que es deriva del contracte del 2012", ha explicat. Martínez Lacambra ha insistit que Agbar inverteix anualment 40 milions d'euros en la gestió de l'aigua i que la municipalització hauria de tenir una contrapartida en forma d'indemnització d'entre 1.000 i 1.500 milions, "contraproduent per als pressupostos públics". Ha destacat que "en el cas de Terrassa, per exemple, la ciutat disposa d'una xarxa amb un dels rendiments més alts, cosa que confirma que s'hi ha invertit tant com calia", i ha recordat que experiències prèvies de remunicipalització com les dutes a terme a París el 2012 no han ajudat a rebaixar la factura als ciutadans. També ha parlat del seu compromís ferm amb la llei de pobresa energètica. "El 2012 vam decidir que a ningú que no pogués pagar no se li tallaria l'aigua. Cada dia entren deu famílies en el fons de solidaritat."

  • Dolors Sabater: "L'Estat ha provocat que el debat sigui només sobre si el referèndum es pot celebrar o no"
    Veure vídeo

    Dolors Sabater: "L'Estat ha provocat que el debat sigui només sobre si el referèndum es pot celebrar o no"

    Després de l'acte celebrat dissabte per l'Associació de Municipis Independentistes (AMI) en què van participar representants de més de 500 consistoris catalans per donar un suport explícit al govern en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, Núria Solé entrevista al plató l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, que juntament amb el seu grup, Capgirem Badalona, s'ha manifestat sempre a favor de la consulta. Per Sabater, un dels problemes que enfronta el govern de cara a la participació de l'1-O és que bona part de la feina del Consell per a la Transició Nacional ha quedat diluïda per la postura de Madrid. "L'Estat ha provocat que el debat sigui només si el referèndum es pot celebrar o no." Tot i això, ha insistit en que el referèndum se celebrarà. "El PP ens té acostumats a la judicialització extrema de la justícia." L'alcaldessa de Badalona ha assegurat, en el mateix sentit que ho ha fet el govern en diferents ocasions, que serà la força del vot el que doni legitimitat al resultat: "Serà el poble que decidirà, si el vot és massiu, que sigui vinculant." També ha manifestat que "tota aquesta lluita popular pels drets socials i per autodeterminar-se sorgeix com un clam de regeneració democràtica." Sabater ha valorat també la feina feta per Capgirem Badalona en els dos anys que porta al capdavant de l'Ajuntament de Badalona. "El nostre objectiu és revisar els grans contractes que s'emporten els diners públics i estudiar que podem remunicipalitzar." En aquest sentit, ha tingut paraules dures per al seu predecessor al càrrec, el popular García Albiol. "Un Albiol absent a l'Ajuntament acumula uns honoraris que fan feredat."

  • Josep Cruanyes: "Els processos del franquisme van ser només una revenja política"
    Veure vídeo

    Josep Cruanyes: "Els processos del franquisme van ser només una revenja política"

    Avui entrevistem Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. Ahir es va commemorar el 40 aniversari de les primeres eleccions democràtiques. El discurs del rei va ser polèmic. També l'absència del rei emèrit, que no hi va ser convidat, per la presència de diputats i senadors de la primera legislatura i per un Congrés que reflectia les tensions actuals. L'octubre de l'any passat la cambra acordava anul·lar els judicis del franquisme. Avui tenim la culminació, amb la llei pionera que acaba d'acordar el Parlament. Aquesta llei declara nul la il·legalitat de la justícia franquista. Hi havia un tabú que deien que per seguretat jurídica no volien tocar. Cruanyes comenta que "els processos del franquisme van ser només una revenja política. Ara sense embuts es diu que van ser il·legals". Afegeix que "en aspectes de memòria històrica, s'ha d'anar resolent la reparació de les víctimes. Fer justícia és imprescindible per a la reconciliació."

  • Gabriela Serra, diputada de la CUP: "Hem d'entomar el camí cap a la independència, sí o sí."
    Veure vídeo

    Gabriela Serra, diputada de la CUP: "Hem d'entomar el camí cap a la independència, sí o sí."

    Lídia Heredia entrevista Gabriela Serra, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya. Davant l'anunci del govern que el concurs per aconseguir les urnes ha quedat desert, Gabriela Serra diu que seguiran lluitar perquè hi hagi urnes i siguin homologables. També considera que, a la CUP, els dol haver donat suport als pressupostos i ara haver de desaparèixer del mapa en què es prenen les decisions. Serra exposa que el govern ha d'entomar el camí cap a la independència sí o sí, i entomar la resposta de l'Estat quan tinguem els carrers plens de gent. Segons la CUP, l'autonomisme s'ha acabat. Finalment ha dit que "quan s'aprovi el referèndum, no creu que l'Estat apliqui l'article 155."

  • Josep Miquel Abad: "Barcelona és mundialment coneguda des dels Jocs del 92"
    Veure vídeo

    Josep Miquel Abad: "Barcelona és mundialment coneguda des dels Jocs del 92"

    Aquest juliol es commemoren els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona. Per recordar què van significar per a la ciutat i també per al país, Lídia Heredia ha entrevistat avui Josep Miquel Abad, aleshores conseller delegat del Comitè Organitzador dels Jocs Barcelona 92. Abad ha destacat la importància que l'esdeveniment va tenir en molts aspectes. "Barcelona, tot i la seva història, és mundialment reconeguda des d'aquell moment". "És fantàstic tenir projectes que aglutinen voluntats diverses, però quants en tenim com aquell?". També s'ha referit a la candidatura de Barcelona com a seu de l'Agència Europea del Medicament com una oportunitat, "que ens donaria ressò internacional i crearia llocs de treball". Abad ha tingut paraules de record per a Pasqual Maragall, "a qui vaig conèixer a l'ajuntament l'any 79", i per a Joan Antoni Samarach. "Els tres moments que més recordo dels Jocs són Samaranch dient 'Barcelona', l'encesa del peveter i la clausura dels Jocs Paralímpics". Finalment ha tret ferro a la polèmica sobre l'increment del turisme que viu la ciutat des del boom olímpic. "El turisme és un capital positiu, cal veure quin tipus de turisme volem i com s'administra".

  • Emilio Sánchez Ulled: "No hi havia fonaments legals per enviar la policia a evitar el 9N"
    Veure vídeo

    Emilio Sánchez Ulled: "No hi havia fonaments legals per enviar la policia a evitar el 9N"

    Lídia Heredia ha rebut al plató el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, que ha tingut entre els seus casos el judici del 9N i el cas Palau, just abans de marxar a Brussel·les, a assumir noves competències a la Comunitat Europea. Sánchez Ulled, que ha admès que ha sentit "pressió" en aquests casos perquè "tot i el dret a la informació, la seva retransmissió en directe ha estat excessiva", ha aclarit que en el cas del 9N, "el TC va prohibir l'actuació de la Generalitat com a entitat pública, però no les actuacions que poguessin fer persones particulars", raó per la qual "no tenia fonaments per enviar la policia a evitar el 9N". En el mateix sentit s'ha referit a les mostres de suport popular en els judicis als responsables polítics encausats. "La mobilització de la gent davant el TSJC en el judici del 9N ha de ser respectada". No s'ha volgut referit explícitament al referèndum de l'1 d'octubre "perquè desconec el que passarà", però ha recordat que "tenim un precedent legal en la sentència del 9N". Sánchez Ulled ha parlat també de les actuacions al cas Palau, pendent de sentència, i ha afirmat que "no li va semblar descabellada la petició de reducció de pena a Gemma Montull". També ha assegurat que la fiscalia va fer tot el possible per saber on van anar a parar els 9 milions d'euros que falten del Palau, "però va ser del tot impossible, perquè d'entre tots els xecs que es van cobrar per finestreta no vam poder esbrinar qui els va cobrar". Ha garantit també el bon funcionament de la justícia, "que no està polititzada", i dels cossos policials que operen a Catalunya, "que respecten absolutament la legalitat, malgrat el que pugui fer algun cap concret".

  • Jordi Gendrau: "La nit de Sant Joan i la forta calor són un còctel perillós per als incendis"
    Veure vídeo

    Jordi Gendrau: "La nit de Sant Joan i la forta calor són un còctel perillós per als incendis"

    Lídia Heredia ha entrevistat Eugènia Domènech, directora del Servei Català de Trànsit, i Jordi Gendrau, director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. Tots dos ens han recordat que l'onada de calor i el fet que sigui revetlla de Sant Joan augmenta el risc de possibles d'incendis. Han comentat que estem a nivell Alfa 2 de risc d'incendis i ens han donat recomanacions per a aquesta revetlla de Sant Joan.

  • Germà Gordó: "No vaig fer res il·legal i ningú em va demanar que fes res il·legal"
    Veure vídeo

    Germà Gordó: "No vaig fer res il·legal i ningú em va demanar que fes res il·legal"

    Des del 7 de juny, Germà Gordó ha passat a ser diputat no adscrit del Parlament. Antic gerent de Convergència Democràtica, Gordó va deixar el PDeCAT i JxSí un cop es va saber que el jutjat l'investiga pel cas del 3%. El PDeCAT també li va demanar que deixés l'escó de diputat però Germà Gordó no ho ha fet. Durant l'entrevista, ha dit que "crec que he de mantenir l'escó perquè tinc un compromís amb un determinat programa electoral". També ha afirmat que "no vaig fer res il·legal i ningú em va demanar que fes res il·legal. Quan el jutge em pregunti hauré de buscar en la meva memòria i recordaré el que recordi". Fent referència al seu nou partit ha manifestat que "la Nova Convergència hem decidit treballar per mantenir la ideologia pròpia de l'antiga Convergència. Som una plataforma sobiranista i ens volem convertir en una formació sobiranista". Ha finalitzat la seva intervenció manifestant que "em sobta que hi hagi qui estigui disposat a exercir determinats drets i no respecti el dret de la presumpció d'innocència. Estic convençut que no s'obrirà judici oral. La presumpció no és la de corrupció, és la de la innocència."

  • Jordi Xuclà: "D'aquí a l'1 d'octubre l'Estat intentarà impedir per totes les vies la celebració del referèndum"
    Veure vídeo

    Jordi Xuclà: "D'aquí a l'1 d'octubre l'Estat intentarà impedir per totes les vies la celebració del referèndum"

    El dia abans que el PDeCAT presenti al Congrés dels Diputats una moció per instar el govern a respectar la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i també per demanar la compareixença del president Puigdemont a la cambra per explicar la seva proposta, Lídia Heredia ha entrevistat a "Els matins" el seu coordinador al Congrés i al Senat, Jordi Xuclà. Xuclà ha contestat les declaracions fetes ahir per al vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en què afirmava que els que estan en el debat polític no pensen en l'1 d'octubre sinó en el 2, data en què espera "que es pugui recuperar la serenitat política", i ha acusat els populars de resistir-se als canvis. "D'aquí a l'1 d'octubre l'Estat intentarà impedir per totes les vies la celebració del referèndum; pensen que sobre les bases de les ruïnes del referèndum podran seure magnànimament i tornar a negociar". Pel que fa a la moció que el PDeCAT presenta demà, ha explicat que demanaran votar per separat el respecte a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la petició de compareixença de Puigdemont, punt aquest últim en què podrien rebre el suport dels socialistes. Ha recordat que amb els socialistes hi van haver contactes el setembre de l'any passat, per configurar una alternativa al PP. "Ara m'agradaria que la reformulació del PSOE fos seriosa, però si a algú el reconeixen com a nació li han de reconèixer també tots els drets". Ha incidit també en la importància que el Congrés citi el president Carles Puigdemont per explicar "per què hem arribat fins aquí. En els últims anys a Catalunya hi ha hagut una desconnexió emocional, funcional, pràctica davant la retirada de les inversions per part de l'Estat i la incapacitat de reconèixer Catalunya com a nació". També s'ha referit a la postura dels Comuns després de la reunió d'ahir entre Xavier Domènech i Carles Puigdemont. "El senyor Domènech sembla que pensa més en unes eleccions que en el que ara ens hauria d'ocupar".

  • Carles Ruiz: "Apostem per un estat federal. Cal reformar Espanya, no trencar-la"
    Veure vídeo

    Carles Ruiz: "Apostem per un estat federal. Cal reformar Espanya, no trencar-la"

    Avui es reuneix per primera vegada l'executiva de Pedro Sánchez, després del congrés dels socialistes aquest cap de setmana a Madrid, una executiva que tindrà tres representants del PSC, Núria Parlon, Paco Boya i l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, amb qui parlem avui de les propostes del nou PSOE i del referèndum, que va centrar ahir bona part del discurs de Sánchez. Carles Ruiz ha recordat que el PSOE reconeix Espanya com un estat plurinacional, però amb una única sobirania, l'espanyola. "Nosaltres apostem per un estat federal. Creiem que cal reformar la Constitució, cal reformar Espanya, no trencar-la." Sobre la postura que els ajuntaments socialistes tindran l'1 d'octubre, Ruiz ha especificat que "s'està parlant de referèndum, però no sabem què es proposarà als catalans. Els ajuntaments han de respectar la legalitat. Només si es fa en un marc legal li donarem suport". També s'ha referit a enquestes que demostrarien que els independentistes no tenen el suport majoritari de la població catalana. Ruiz, que va coordinar la campanya de les primàries de Sánchez a Catalunya, on va obtenir un ampli suport, considera equilibrada la presència del PSC a la nova executiva. "El PSC no ha vingut al Congrés a buscar representació, sinó a buscar suport a les nostres propostes." Pel que fa a Madrid, ha assegurat que la nova executiva del PSOE treballarà per liderar l'alternativa al PP de Mariano Rajoy i ha insinuat que estarien oberts a futures aliances amb C's o Podem, dins d'una oposició liderada per ells. "Volem que la nostra alternativa sigui majoritària. Comptarem amb les forces que vulguin acompanyar-nos." Sobre les dissidències a la nova executiva socialista, sense parlar obertament de la postura de Susana Díaz i Ximo Puig, ha afirmat que "el nou equip treballarà per sumar totes les sensibilitats".