TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 75 resultats.

  • Alexandria - capítol 78
    Veure vídeo

    Alexandria - capítol 78

    Alexandria s'acomiada de la programació del Canal 33 amb un programa especial. Aquesta és l'ultima edició d'"Alexandria" que va començar a emetre's el juny de 2003. I aquesta vegada, no hi ha cap autor. El protagonista serà el llibre. Es tracta de seguir les passes d'un llibre des que és un original que arriba a una editorial, fins que és un producte que es pot adquirir en una llibreria o en una parada de llibres el dia de Sant Jordi. Màrius Serra conversa amb Esther Pujol, editora de Columna; Carles Geli, director del suplement "Llibres" d'"El Periódico", i Neus Chordà, responsable de comunicació d'Empúries / Grup 62, que expliquen com i quan fan la seva feina. La reportera del programa, Txell Bonet, completa aquesta edició amb tres reportatges. Primer conversa amb tres membres del jurat del Premi Sant Jordi per saber quins mètodes fan servir per triar el guanyador, com deliberen i intercanvien opinions; a continuació assisteix a una festa de promoció d'un llibre i finalment conversa amb tres llibreteres de la llibreria Atzavara, del carrer Escorial de Barcelona. Tots els participants i els seus col·laboradors recomanen un llibre pel dia de Sant Jordi.

  • Albert Hauf
    Veure vídeo

    Albert Hauf

    Albert Hauf a "Alexandria": "No hi ha Cervantes sense Tirant". El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València Albert Hauf visita "Alexandria" amb motiu de la publicació d'una nova edició de "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell. L'expert en clàssic medieval ha treballat durant molts anys per aconseguir aquesta edició anotada que consta de dos volums - un amb l'obra de Martorell i l'altre amb la versió de 1511 traduïda al castellà que va llegir Cervantes-, i un CD-ROM interactiu que conté tota la novel·la i totes les concordances lèxiques del Tirant. Hauf diu que creu que havia arribat l'hora de tenir un volum en què una persona interessada trobi tota la informació sense haver de tenir una biblioteca a l'abast. Va llegir el Tirant per primera vegada impulsat per Martí de Riquer i confessa que li va costar, però que ara li veu matisos que abans no va trobar. Ha descobert que es podria assimilar a una òpera bufa, que és una obra divertida. A l'hora de valorar la importància d'aquest clàssic cal observar que Cervantes va ser el primer a fer-ne bona premsa i fa dir-li al Quixot que el Tirant és "... el mejor libro del mundo: llevalde a casa i leelde". Hauf conclou que en el Tirant es veu perfectament que "la literatura és intertextual, que els llibres es fan de llibres" perquè pot demostrar tot el que Joanot Martorell va copiar, com i per què. Aquesta edició de Hauf sobre el Tirant té el mèrit d'haver estat recopilada per ell sol a diferència de les obres que aquest any, amb motiu del quart centenari del Quixot, han publicat altres estudiosos de l'obra de Cervantes. L'autor afegeix que és una edició crítica en el sentit que vol que sigui criticable i sobretot, ampliable. Admet que s'hi poden fer aportacions noves que agrairà perquè ja "hi ha massa gent que pontifica". Completa aquesta edició d'"Alexandria", una visita al Museu d'Història de la Ciutat on Josep M. Micó comenta amb Txell Bonet, els diferents llocs de Barcelona que se citen en el

  • Javier Cercas
    Veure vídeo

    Javier Cercas

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Maria Mercè Roca
    Veure vídeo

    Maria Mercè Roca

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Ignacio Martínez de Pisón
    Veure vídeo

    Ignacio Martínez de Pisón

    Ignacio Martínez de Pisón a "Alexandria": "Penso que ha arribat el moment de tancar les ferides de la guerra civil i que les cicatrius es tanquin definitivament." "Enterrar a los muertos", l'última obra d'Ignacio Martínez de Pisón, és un relat que es llegeix com una novel·la basada en fets reals. El protagonista és José Robles -traductor a l'espanyol i amic de John Dos Passos-, un republicà que va ser assassinat pels serveis secrets de Stalin l'any 1937 i del qual no s'han trobat les restes. Això va fer que Dos Passos iniciés una investigació que no va poder concloure, però que va determinar la seva evolució ideològica cap al conservadorisme i que va provocar el trencament de l'amistat amb Ernest Hemingway. Un dia Martínez de Pisón va saber que la filla de Robles, Miggie, vivia a Sevilla. No va dubtar a posar-s'hi en contacte per poder recopilar informació i ha treballat durant dos anys per aconseguir aquest relat de gran rigor documental. Durant el programa, ell mateix explica que li ha estat molt útil l'ús d'Internet, ja que li ha permès accedir a documents importants que hi ha en biblioteques nord-americanes. Fins i tot ha pogut treballar amb fotocòpies de les cartes que s'escrivia John Dos Passos amb Robles o amb Hemingway. Una altra curiositat d'aquest llibre, que no és una novel·la com les altres, són les fotos que hi apareixen, publicades sense peu per no distreure l'atenció del lector. També hi ha un apartat de notes on l'autor dóna una àmplia informació al marge per poder entendre millor els fets que es relaten. Completen aquesta edició: Lluís-Anton Baulenas, guanyador del Premi Ramon Llull 2005, amb la novel·la "Per un sac d'ossos", que explica la història d'una promesa feta a un home abans que l'afusellin l'any 1949. I la reportera Txell Bonet conversa amb Agustí Pons, Lluís Permanyer i Patricia Gabancho arran de la publicació de "La postguerra cultural a Barcelona 1939-1959", de la qual és autora.

  • Maria Barbal
    Veure vídeo

    Maria Barbal

    Maria Barbal a "Alexandria": "El que més m'interessa de les meves obres són els personatges". Maria Barbal visita "Alexandria" amb motiu del 20è aniversari de la publicació de la seva primera novel·la "Pedra de tartera", de la qual s'han fet 50 edicions, i La Magrana ho celebra amb una edició especial. L'autora manifesta tenir una relació especial amb aquesta obra, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Joan Crexells el 1985. És la història de Conxa, una jove del Pallars Jussà que explica la seva vida abans, durant i després de la guerra civil i com s'ha adaptat als canvis que les circumstàncies li han exigit. És una novel·la plenament local que aconsegueix ser global. Barbal comenta a Màrius Serra que va triar un argument molt sabut per molt viscut. També admet que "Pedra de tartera" la va obligar a preguntar-se si era escriptora o no, perquè quan la va escriure no tenia consciència de ser-ho. Afortunadament l'impuls narratiu de Barbal no va quedar en una sola obra, tot i que encara avui, és la més ben acollida pel públic. Des del punt de vista lingüístic Barbal també comenta que sabia que la protagonista havia de parlar pallarès, però d'una manera que l'entenguessin els lectors d'arreu dels Països Catalans. Valora la feina de Fabra, però considera que potser va recollir pocs elements lingüístics de ponent i del Pirineu. Joaquim Vilà i Folch va fer una versió teatral d'aquesta novel·la, un dels grans bests sellers de la literatura catalana, que es va representar. No va passar el mateix amb els intents de fer una adaptació d'altres obres com "Càmfora", "Mel i metzina" i "Carrer Bolívia". També participa en aquesta edició del programa Emili Rosales per explicar "La ciutat invisible" guanyadora del Premi Sant Jordi 2004 i Txell Bonet, que se'n va a Vilafranca del Penedès per parlar amb Quim Jubert del Premi "El lector de l'Odissea", que cada any convoca la llibreria l'Odissea.

  • Elvira Lindo
    Veure vídeo

    Elvira Lindo

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Isidre Grau
    Veure vídeo

    Isidre Grau

    Isidre Grau a Alexandria: "Els meus personatges mostren el rebuig a la dimensió corrent. Volen anar més enllà del que està manat". "Groc d'Índia" és la cinquena novel·la de la nissaga dels Benavent, que Isidre Grau va començar fa vint anys amb "Els colors de l'aigua" , Premi Sant Jordi 1985. "Groc d'Índia" tracta de les inquietuds posthippies de la Marina Benavent i el seu company Guillem. L'autor s'ha inspirat en l'experiència viscuda per una parella d'amics que van fer un viatge a l'Índia i amb els quals mantenia una intensa correspondència. Hi van anar per trobar l'espai interior i en van tornar havent descobert el que ja sabien. Al llarg de la novel·la, hi apareixen els noms i les experiències habituals d'aquella època: els llibres de Hermann Hesse, Krishnamurti i actitudcom ara renegar de la pàtria. En definitiva, Grau retrata aquella generació com una generació que va fer passar el que volia pensar al davant dels sentiments. I reconeix, com ells, que la infància no ho és tot, però reivindica que és molt. Grau va pertànyer al col·lectiu Ofèlia Dracs i, després d'admetre la diferència de la seva obra i la seva trajectòria amb les d'altres components del col·lectiu, afegeix que està demostrat que el fet de pertànyer a una generació no significa res. En aquesta edició d'"Alexandria" també hi participen Rafael Vallbona, que presenta el seu nou llibre "Els nens (i les nenes) del rock. Crònica sentimental dels anys del pop" i la reportera Txell Bonet, que visita l'exposició "Univers Terenci Moix" i conversa amb Anna Maria Moix, Marta Pessarodona i Inés González.

  • Alexandria - capítol 70
    Veure vídeo

    Alexandria - capítol 70

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Sebastià Alzamora
    Veure vídeo

    Sebastià Alzamora

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Pedro Zarraluki
    Veure vídeo

    Pedro Zarraluki

    Pedro Zarraluki a Alexandria: "La gent normal i corrent, hagi estat en un bàndol o l'altre, sempre perd la guerra". Aquesta podria ser la màxima que regeix l'ultima novel·la de Pedro Zarraluki, "Un encargo difícil", guardonada amb el Premi Nadal d'enguany. La història comença a partir de l'encàrrec que rep un personatge amb un passat fosc, de matar un doble o triple espia alemany, i l'autor l'aprofita per descriure la vida a l'illa de Cabrera els difícils anys 50. És un lloc petit, amb molt pocs habitants i tots amaguen una història cruel ja siguin vencedors o vençuts. Les protagonistes són dues dones que volen refer la vida tot i les dures condicions que han d'afrontar. Pedro Zarraluki considera que cal aprofundir molt més del que s'ha fet fins ara en la postguerra, sense por dels que consideren que ja s'ha dit tot. Pensa que aquesta època pot ser molt fructífera per a la literatura, i que la història demostra que encara s'han d'explicar moltes coses fins ara amagades. Al llarg de la conversa amb Màrius Serra, l'autor de "Retrato de família con catástrofe" i "La historia del silencio" explica la simpatia que li provoquen els personatges secundaris; per això, en les seves històries n'hi acostuma a haver molts, perquè li agrada treballar-los a fons i que tinguin poc paper, tot i que són els que suporten el pes de la narració. En la vida real, Zarraluki considera que tots som els secundaris dels altres. També explica per què ha deixat la narració curta de banda a favor de la novel·la i recorda la llarga relació que la seva família mantenia amb el Premi Nadal. Precisament completen aquesta edició de l'"Alexandria" un reportatge de Txell Bonet sobre la història del Premi Nadal i l'escriptor Jordi Soler, fill de catalans exiliats a Mèxic que acaba de publicar "Los rojos de ultramar", el llibre que Zarraluki recomana.

  • Joan Agut
    Veure vídeo

    Joan Agut

    Joan Agut a Alexandria: "Sóc un jove escriptor de més de 60 anys." Joan Agut ha viscut sempre relacionat amb la literatura, primer com a lector voraç, després com a director editorial i a partir dels 63 anys com a escriptor. El seu primer llibre, publicat el 1995, va ser un recull de contes titulat "El dia que es va cremar el Liceu" i el 2000 va quedar finalista del Premi Sant Jordi amb "Gombó i Míster Belvedere". "Rosa de foc" és l'ultima novel·la que ha publicat i la que l'ha dut a "Alexandria". Es tracta d'una història situada a Barcelona, on un jove de família benestant va descobrint la història de la seva família i l'origen del seu problema mental a causa de la mort del seus pares i les seves germanes en l'enfonsament del "Titanic". Així mateix relata un temps convuls --el de la Barcelona dels anys 20-, durant el qual el seu avi i un germanastre militen en bàndols contraris. En aquesta novel·la és fàcil comprovar perquè Agut diu que "quan em plantejo un personatge, m'agrada saber qui era el seu avi", de la mateixa manera que durant la conversa amb Màrius Serra explica com es documenta per donar versemblança a les històries. Agut també explica la seva gran passió per la lectura des de sempre i què el va impulsar a marxar a París quan tenia 25 anys. Completen aquesta edició del programa l'escriptor xilè Jorge Edwards, que acaba de publicar "El inútil de la família", una novel·la en què explica la història del seu peculiar oncle Joaquín, també escriptor, i Xavier Montanyà, periodista guanyador del Premi Octavi Pellissa 2002 amb el llibre "Pirates de la llibertat". Es tracta de la història del segrest del transatlàntic portuguès "Santa Maria", que l'any 1961 va dur a terme el DRIL, amb la intenció de recordar al món l'existència de les dues últimes dictadures feixistes d'Europa: la de Salazar i la de Franco.

  • Joan Margarit
    Veure vídeo

    Joan Margarit

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Giménez Bartlett
    Veure vídeo

    Giménez Bartlett

    IBM.Data.Informix.IfxClob

  • Eduardo Mendoza
    Veure vídeo

    Eduardo Mendoza

    Eduardo Mendoza a "Alexandria": "L'humor no té prestigi literari, li arriba més tard". Eduardo Mendoza és el convidat de la 64a edició del programa "Alexandria" del Canal 33, amb motiu de la posada en escena de la seva obra "Greus qüestions". Feia 14 anys que Mendoza havia escrit una altra obra de teatre, "Restauració", la qual considera que caldria "restaurar" alguna cosa. Durant la conversa amb Màrius Serra, l'autor de "La ciudad de los prodigios" i "Sin noticias de Gurb", explica com ha treballat el text de "Greus qüestions" i observa que l'ha influït força el fet de conèixer prèviament els actors que donen vida als personatges. En paraules de Mendoza, l'obra és un interrogatori breu però transcendental. A partir de les preguntes que fa un personatge poc estable, l'interrogat -que creia saber-se-les totes- descobreix que les preguntes són unes altres. "I si la moral fos una cosa tan senzilla i tan arbitrària com el reglament d'un joc?". Naturalment, Mendoza també opina sobre la seva obra narrativa, que va iniciar amb "La verdad sobre el caso Savolta" l'any 1975. A la pregunta de si fa paròdia o farsa, respon que la paròdia necessita un model que s'ha de conèixer perquè funcioni, mentre que a la farsa no li cal i funciona sempre. També explica que la seva visió del món no té l'humor afegit, sinó que el porta incorporat. Reconeix que Dickens és el seu autor preferit i recomana la lectura de "Les memòries d'ultratomba", de Chateaubriand. Completen el programa les opinions de Rosa Novell, directora del muntatge teatral de "Greus qüestions", l'actor principal, Jordi Bosch, i Sergio Vila-Sanjuan, comissari de l'Any del Llibre i la Lectura 2005.