"Barcelona, any 39: arriba Franco"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3

"Barcelona, any 39: arriba Franco"

 El 26 de gener del 1939, ara fa just setanta-cinc anys, les tropes de Franco entraven a Barcelona i la guerra civil es donava pràcticament per acabada. La ciutat queia en mans dels nacionals sense oferir resistència.

    El 26 de gener del 1939, ara fa just setanta-cinc anys, les tropes de Franco entraven a Barcelona i la guerra civil es donava pràcticament per acabada. La ciutat queia en mans dels nacionals sense oferir resistència.

    El reportatge del "30 minuts" d'aquest diumenge aprofita l'efemèride per recollir alguns dels testimonis vius que encara recorden aquell dia, des de milicians que intentaven aturar l'entrada de l'enemic fins a totes aquelles famílies que es van quedar a la ciutat amb l'esperança que la guerra s'acabés. El gener del 39 es barregen els records de l'arribada dels soldats, de l'assalt als magatzems de menjar o de les misses de campanya multitudinàries. Mentre la por al feixisme impulsa la fugida de la ciutat de prop de mig milió de persones, a Barcelona una part important de la població esclata d'alegria, principalment pel final dels bombardejos i també pel retorn d'un cert ordre.

    Amb l'arribada de les tropes de Franco, arrenca la transformació de la ciutat. Barcelona, símbol de la República, del moviment obrer i del catalanisme, es converteix en una capital de província més de l'Espanya franquista, de "la nueva España", tal com proclamava la propaganda de l'època.

    Amb el desembarcament de les noves autoritats, comença també la repressió. El règim no només executa més d'un miler de republicans, també engega les campanyes per depurar funcionaris, mestres, professors universitaris, metges o advocats, que perdran la feina. Són casos com el de l'alcalde de Mollet, Josep Fortuny, que és afusellat al Camp de la Bota, acusat d'assassinar un dirigent carlista, o de personalitats com Josep Maria Boix i Raspall, director la Caixa de Pensions, que és apartat de la feina, multat i empresonat. El 1939 també comença la requisa dels diners, el català és eliminat de la vida pública i es retiren els monuments republicans i les plaques dels carrers. Els primers anys del franquisme seran anys de gana, però també seran els anys en què florirà el mercat negre de l'estraperlo. Una anys en què el règim imposarà l'estètica feixista de l'Alemanya nazi o la Itàlia de Mussolini.

El 26 de gener del 39 representa, per tant, el moment en què el nou règim posa els fonaments sobre els quals construirà els quaranta anys de dictadura. Tot i l'eufòria inicial d'alguns pel final de la guerra, la població s'adonarà ben aviat que mai abans havia perdut tantes llibertats individuals i col·lectives. El 1939 moltes famílies descobriran que certes opinions i actituds, així com l'ús del català, han quedat limitats a l'esfera privada, tancats a casa, i que, de cara enfora, per pura supervivència, el mutisme i la grisor seran les millors estratègies per tirar endavant.

ÚLTIMS PROGRAMES