← Tots els episodis El reportatge del "30 minuts" va agradar. Va tenir molt bona audiència: 821.000 espectadors de mitjana. Tota una satisfacció per a l'equip. L'èxit va anar acompanyat d'una sensació de solitud, l'emoció que queda sempre després d'haver-se dedicat durant mesos a treballar en cos i ànima en una història que s'acaba. Fins que un no s'oblida d'aquell fill i agafa un altre projecte, queda el buit. La mateixa nit de l'emissió, el 20 d'abril del 1997, un company d'Informatius que estava de guàrdia va rebre una trucada: "Em dic Sol Eldaz i soc l'actual dipositària del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor." Carles Porta va anar a veure la Sol a la seva botiga, al costat del mercat de Sant Antoni de Barcelona. Ella és l'única propietària del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor que va firmar el Ruben Castañer l'any 76 i estava disposada a fer-lo valer. El Douglas Watton, un dels anglesos d'Arinsal, li va deixar en herència quan va morir. Embolica que fa fort! Amb l'emissió, la cosa no s'acaba. Pocs dies després, tot l'equip és citat a declarar pel jutge de Tremp a instàncies de l'advocat Sapena, que vol reobrir el cas basant-se en les evidències mostrades al reportatge. Ruben i Gil José Una altra de les conseqüències de l'emissió és la reaparició de Ruben. Ell i en Carles Porta es troben en un bar de Barcelona. Amb el seu afany de notorietat, l'únic que vol és continuar desfogant-se. Diu que controla el contraban de tabac per Andorra i fins i tot que és el creador dels GAL. La conversa és surrealista. El Ruben salta d'un tema a un altre, cita noms de catedràtics, de notaris, de suposats membres de l'Opus, de gent de la ultradreta, de botigues d'antiguitats Carles Porta l'escolta amb un neguit enorme. Li agradaria comprovar el que diu perquè, en cas de ser veritat, seria increïble, però no és possible. Val més deixar-ho estar. Passen els mesos i, la tardor del 1997, Carles Porta torna a la Cerdanya a visitar el Gil José. Li han dit que ja ha sortit de l'hospital psiquiàtric i que torna a fer vida normal. Com més parla amb el Gil José, més convençut està que o va veure l'assassinat de debò o hi va participar. En tot cas, alguna cosa hi va tenir a veure. Després d'aquella trobada, no es tornaran a veure mai més.
