La finestra indiscreta

Les pel·lícules del Festival de Sant Sebastià passen pel sedàs d'Àlex Gorina (Segona part)

Àlex Gorina

L'Àlex Gorina, el nostre crític de referència, és al Festival de Cinema de Sant Sebastià per destriar el gra de la palla. Quins seran els directors que Gorina posarà en un pedestal o defenestrarà? Si sou cinèfils, no us perdeu el seu rànquing.

"A star is born", de Bradley Cooper (Perlak)  ★★★★★

Quarta versió del clàssic, en realitat "remake" de la tercera, on els protagonistes eren cantants. Lady Gaga fa de Barbra Streisand i Bradley Cooper fa de Jeff Bridges, que sovint ha fet de Kris Kristofferson. Ella molt millor que ell, molt amanerat. La millor contribució: identificar en els tics del so, moda i ús de la veu actuals la traïció a tots els valors d'una cantant sincera. Lamentablement, quan Lady Gaga ha de recuperar l'estil personal i desmaquillat de les primeres cançons no poden evitar fer-li imitar Whitney Houston, que és l'epidèmia massiva dels darrers 30 anys. Final anticlimàtic total.

"Entre dos aguas", d'Isaki Lacuesta (Secció Oficial a Concurs)  ★★★★

Els germans gitanos Gómez Romero del seu film "La llegenda del temps" recuperats per Lacuesta per a una nova aventura al límit del "cinéma vérité" i la ficció, envoltats de la bellesa de San Fernando, a Cadis, una cultura d'aigua i tatuatges, el destí final de tots els pirates de la història. Amb gairebé tot el seu equip clàssic, tota la llum als ulls i les sirenes dels "palos" més salats a les orelles, és un triomf de la imaginació i l'amor a la vida. Guanyar la Conxa d'Or, que mereix, té un problema: ja la va guanyar amb "Els passos dobles". Clar que Carlos Vermut també seria repetidor… i no se la mereix.

"Blind Spot", de Tura Novotny (Secció Oficial a Concurs) ★★★★★

Si voleu compartir la traumàtica experiència d'una mare que recull la seva filla del terra quan s'ha llençat per la finestra, fer amb ella el trajecte a l'hospital, l'espera a un passadís, el temps d'una operació i les notícies pocs esperançadores dels metges, aquesta és la pel·lícula que us recomano. Totalment concentrada en el rostre de l'actriu noruega Pia Tjelsa, premi a la millor actriu, gairebé garantit, plors, gemecs, mocs, histèria, incredulitat, ràbia, ofec, desmai. La pel·li és això, i només això. I per què no s'havia de filmar?

"El ángel", de Luis Ortega (Perlak)  ★★★★

Produïda per Almodóvar, dirigida per un fill de Palito Ortega, interpretada per l'apoteòsic Lorenzo Ferro i Chino Darín, aquest és el relat de matances, robatoris, balls, cançons i sensualitat masculina no gens hetero del mític Carlos Robledo Puch, l'"Àngel de la Mort", en presó a l'Argentina des de 1972. Descarada, brillant, ràpida de reflexes, un "Clyde and Clyde" que se sustenta en l'única condició del bon cinema, sigui el que sigui i com sigui: que no puguis desenganxar-te ni un segon del que veus a la pantalla.

"Oreina" (Ciervo), de Koldo Almandoz (Nous directors) ★★★★★

Un noi marroquí que parla euskera a la perfecció s'ha de sentir atacat com un invasor, mentre serveix de pont entre dos germans que viuen junts en un mas sense parlar-se perquè un d'ells és un homosexual "abominable". El director explica com estan les coses que ja no es poden canviar, tot i que alguns ho voldrien tot immòbil fins a l'eternitat, en un País Basc que ja es ven els caps de cérvol dissecats que han presidit les llars dels avantpassats als turistes japonesos. Modesta, sincera i meditada visió de país d'un jove cineasta amb sentit humà.

NOTÍCIES RELACIONADES