La finestra indiscreta

El top 5 del Festival de Sant Sebastià, segons Àlex Gorina

Rànquing del crític de cinema de Catalunya Ràdio amb els millors títols del certamen donostiarra, on Isaki Lacuesta ha guanyat la Concha d'Or a la millor pel·lícula
Fotograma d'"Entre dos aguas"

Fotograma d'"Entre dos aguas"

"Roma", d'Alfonso Cuarón (Perlak)  ★★★★★

El director de "Gravity" aconsegueix arrencar-nos de terra i fer-nos testimonis ingràvids de la història de la seva família l'any del divorci dels pares, del terratrèmol a Ciutat de Mèxic, de la massacre de manifestants al barri de Roma on vivien, i l'any també en què la seva adorada Cleo (la mainadera d'ell i els seus germans) els va salvar la vida al mar. Impossible descriure la bellesa infinita dels moviments de càmera en negre i blanc, impossible aconseguir un tan immaculat equilibri entre humor, melancolia i percepció de les relacions socials. Impossible no plorar i no agrair definitivament al cinema la seva existència. "Roma" serà la pel·lícula de l'any, i la de l'any que ve.

"Entre dos aguas", d'Isaki Lacuesta (Secció Oficial a Concurs)  ★★★★

Els germans gitanos Gómez Romero del seu film "La llegenda del temps" recuperats per Lacuesta per a una nova aventura al límit del "cinéma vérité" i la ficció, envoltats de la bellesa de San Fernando, a Cadis, una cultura d'aigua i tatuatges, el destí final de tots els pirates de la història. Amb gairebé tot el seu equip clàssic, tota la llum als ulls i les sirenes dels "palos" més salats a les orelles, és un triomf de la imaginació i l'amor a la vida. Guanyar la Conxa d'Or, que mereix, té un problema: ja la va guanyar amb "Els passos dobles". 

"El ángel", de Luis Ortega (Perlak)  ★★★★

Produïda per Almodóvar, dirigida per un fill de Palito Ortega, interpretada per l'apoteòsic Lorenzo Ferro i Chino Darín, aquest és el relat de matances, robatoris, balls, cançons i sensualitat masculina no gens hetero del mític Carlos Robledo Puch, l'"Àngel de la Mort", en presó a l'Argentina des de 1972. Descarada, brillant, ràpida de reflexes, un "Clyde and Clyde" que se sustenta en l'única condició del bon cinema, sigui el que sigui i com sigui: que no puguis desenganxar-te ni un segon del que veus a la pantalla.

"La noche de 12 años", d'Álvaro Brechner (Horizontes Latinos)  ★★★★

Els 12 anys de presó de José Mujica (Antonio de la Torre), Huidobro (Alfonso Tort) i Rosencof (Chino Darín) quan la Dictadura Militar de l'Uruguai després de la derrota dels tupamaros. La presó com a experiment científic calculat, per crear també un estat de terror sobre la població, amb un sadisme propi de l'extermini racial. Sílvia Pérez Cruz interpreta un paper i crea una nova i preciosa cançó.

"In fabric", de Peter Stickland (Secció Oficial a Concurs)  ★★★★

Sorpresa monumental i controvertida, la pel·lícula més inclassificable i inesperada del Festival. Ambientada en temps de grans rebaixes a uns magatzems, narra dues històries protagonitzades per un vestit vermell assassí, que competeix amb una rentadora Serial Killer. Té tots els ingredients visuals i musicals d'un autèntic Giallo italià dels anys 70, és massivament popera, fetitxista i perversa, i malgrat una llargada insensata, ha provocat les riallades més espontànies i un aplaudiment agraït dels crítics més severs. La veurem a Sitges amagada a les matinades: no us la perdeu.

TEMES:
Cinema

NOTÍCIES RELACIONADES