El "Fora de camp" de Raimon i Terribas a Catalunya Ràdio!

El "Fora de camp" amplia el seu focus. Junqueras, Arrimadas, Mas, Ortega i Rigau, i ara també Raimon. La Terribas l'ha entrevistat a "El matí". Hem enquadrat i aquesta és la foto de tot el que no has vist!
Carles Pascual
Raimon amb Mònica Terribas a "El matí de Catalunya Ràdio"

"Hem pensat que ja està bé"... Home, no, Raimon, no ens facis això! I reprens: "Comencem a tenir una edat". Malgrat que les analítiques que dius que tens fetes et deixen com un xiquet de 78 anys, tu ens recordes que "ja està bé". Ens costarà deixar de sentir en directe la teva veu reivindicativa i crítica, malgrat que ens obsequies amb un macrorecital de 12 concerts gairebé consecutius al Palau de la Música. Avui, una vegada més, al costat de la Terribas, hem gaudit de les teves bromes, del teu somriure permanent, dels teus cabells blancs impol·luts i de les teves mans pigades. De les teves expressions, sempre atinades! "Encara fumes?, ja no s'estila, això", t'hem sentit dir a Quico Pi de la Serra. T'han convidat a un cafè, però tu has respost: "No, gràcies, ja l'he pres a casa". Has demanat "El Punt Avui", per posar-te al dia, tot i que estàs assabentat de tot i no et faria falta.

 

La teva presència a Catalunya Ràdio no genera l'expectativa mediàtica de les primeres espases polítiques que han passat per l'estudi 1. Cap càmera. Mala tria, perquè et fas escoltar, i molt. Ets polivalent, reparteixes joc i podries jugar en qualsevol lloc del camp. Possiblement no faries declaracions com les d'ahir de Luis Enrique al nostre company Jordi Grau. T'hem sentit posar pau, abans de trobar-te amb la Mònica: "Devia estar cabrejat". Ens has sorprès amb uns decasíl·labs d'Ausiàs March. Li dones voltes a la relació Catalunya-Espanya. Intentes ser "racional", però reconeixes que acabes amb la sensació que "no t'enteres de la missa la meitat".

El Palau de la Música et veurà 12 vegades consecutives. Tu, que tens entrades per als dotze concerts, segur que recordaràs els dies en què cantaves a les escales del vestíbul de la facultat d'Econòmiques, a Madrid. El 28 de maig, última funció. Però sempre ens quedarà la teva veu, aquesta que, quan la Mònica et posa la teva interpretació del poema musicat de Salvador Espriu, "Indesinenter", tu dius que, de vegades, no la reconeixes. Gràcies, mite!

I darrere de les teves ulleres de pasta de color groc marronós, els teus ulls vius continuen brillant. El teu somriure perenne no ens ha deixat durant tota la conversa amb la Terribas. Fins i tot, un cop fora, encara tenim temps per riure un altre cop. Et demanen una foto. I tu contestes: "Si voleu, en tinc una del carnet d'identitat." Gràcies, Raimon. Aquesta és la nostra foto amb dedicatòria per a tu!

L'entrevista sencera a "El matí"

"El meu últim concert és al Palau perquè és el lloc que més m'agrada, on més cops he actuat"