Entrar al temple del Monestir de Sant Cugat després d'un bateig, quan els pares i familiars s'estan fent les fotografies de record, és un moment perfecte per escoltar, amb la reverberació d'aquest espectacular espai, estossecs, cruiximents de la fusta, veus llunyanes i plors de nens petits.
A la Casa de la Música de Viena hi ha una exposició permanent sobre el so que es diu "Sonosphere" i que explica tots els secrets dels sons. Una de les sales explora els sorolls que surten de la boca en forma de veu i, gràcies a un programari informàtic, permet fer sonar tots els sons possibles variant les vocals i la forma del coll i la boca. (
Al mig del bosc, quan t'hi atures, a banda de sentir el vent i els ocells, apareix un so que personalment sempre m'ha fascinat i és el moviment dels troncs i les branques. És molt subtil, però convido l'oient a caçar-lo entre un munt d'éssers vius que a poc a poc van apareixent.
El programa "Paisatges sonors" vol ajudar a passar els nervis a tots aquells aficionats del Futbol Club Barcelona abans del partit (i potser també després). Aquesta gravació feta a la platja de Castelló d'Empúries està enregistrada amb microfonia binaural, que escoltada amb auriculars, pot ajudar a desconnectar d'aquests moments estressants.
Caminar per la muntanya a pas decidit és una bona activitat per adonar-nos dels sons que ens envolten. En el primer minut un avió comença a acostar-se a l'aeroport del Prat. Un so que desapareix ràpidament per donar protagonisme a les passes i sobretot a la cridòria dels ocells, que posen el segell sonor d'un espai que els pertany.
Aquest enregistrament demana un exercici atent d'escolta dels detalls sonors per al qual cal estar predisposat. A priori se senten pocs elements, però el fet que la gravació estigui feta en un camp molt proper a una zona urbana i també al costat del bosc, l'omplen de detalls. Alguns elements que reconec són l'home, els nens, els grills (més d'un tipus), les orenetes, els insectes, les tórtores i els cotxes.
A pocs metres d'on trenquen les onades a la platja de Sant Pere Pescador, s'aixequen les dunes, des d'on se sent, amb tots els sentits, la tramuntana. Aquest vent tapa el so dels surfistes d'estel i els pocs nens que juguen en un dels primers dies de la primavera.
A Catalunya Ràdio tot està informatitzat. Aquest so que es pot sentir també, i és el que fan les desenes d'ordinadors que hi ha a la sala de màquines més sorollosa de la ràdio. M'hi han deixat entrar per enregistrar un so que, amb el pas dels minuts, et deixa endormiscat.
Després de la pluja ve la calma però hi ha un temps abans no arribi que es buiden les canonades i l'aigua ressona amb la reverberació que permeten els carrers estrets. Si això passa a la nit i no hi ha cap cotxe que trenqui l'encant, l'efecte del so de les gotes pren una força molt característica i un soroll molt agut.