En la lluita contra la Covid-19, molts governs han fet servir eines tecnològiques i sistemes de vigilància per rastrejar persones i els seus contactes, i així controlar el contagi. Avui ens volem preguntar si, en un estat de pandèmia, tot està permès i tot és legítim... Què ha de prevaldre: l'interès públic o el privat? A "No hi ha drets", en parlem amb Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d'Irídia; Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret enal (UOC i UdL); Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica (UVic-UCC); Xavier Bernadí, director general de Dret i d'Entitats Jurídiques i doctor en dret, i Anna Badia, catedràtica de Dret Internacional Públic (UB).
A "No hi ha drets", parlem del projecte Educació 360, una iniciativa sobre el dret a l'educació també fora de l'aula. Ens acompanyen Yolanda Fresnillo, sociòloga i activista, i Fathia Benhammou, directora de l'Aliança Educació 360, que ha dit: "Les grans desigualtats educatives es donen fora de l'espai educatiu."
Parlem del projecte Lliures, una iniciativa de Coop57, ECAS i Òmnium Cultural que vol construir un fons econòmic i social estable per poder donar suport econòmic i tècnic a diferents projectes. Ens acompanyen la sociòloga Iolanda Fresnillo; Clara Naya, coordinadora de "Lola no estás sola", i Teresa Crespo, membre de la Vocalia de Pobresa d'ECAS.
L'economista Miren Etxezarreta i l'excoordinador de Marea Pensionista, Prudenci Vidal, han intervingut en aquest espai juntament amb la sociòloga i activista social Iolanda Fresnillo. Etxezarreta denuncia les veus interessades que qüestionen la sostenibilitat financera de les pensions de jubilació, i ofereix alternatives per millorar el model vigent.
Parlem de les deportacions al Senegal, una greu vulneració dels drets humans i que sovint suposen, a més, una vergonya per al deportat, que considera que ha fracassat. En parlem amb Sònia Calvó, periodista i màster en Comunicació de Conflictes i Moviments Socials; Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que ha estat 5 cops en un CIE; Diana Cardona, politòloga de l'Associació Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, i Bada Ndieye (per telèfon) que el van deportar el 2013 al Senegal.
És la definició del concepte "jujitsu" polític, que vol dir, segons Paul Engler, "aprofitar la força del teu oponent a favor teu". Per tant, "la majoria de les vegades la repressió i la violència contra un moviment de resistència civil provoca un efecte boomerang a favor del moviment". Paul Engler, que, juntament amb el seu germà Mark ha escrit "Manual de desobediència civil" (ed. Saldonar), ha explicat: "Tots els canvis igualitaris tenen lloc perquè la gent, fora de l'establishment, passa a l'acció". Engler ha puntualitzat: "Quan comences a posar el teu cos en joc, això converteix el tema en una cosa real i la gent sent empatia". I ha afegit: "Quan la gent va a la presó per una causa, llavors esdevé un tema sagrat".
A "No hi ha drets", amb la sociòloga i activista Iolanda Fresnillo, parlem de medicina i gènere. En les dones, la taxa de mortalitat per infart és del 18% mentre que en els homes és del 9%. Per què les dones tenen menys garantit el dret a la salut? Per què les dones tenen més malalties? Per què la investigació se centra molt en els assajos clínics d'homes? En parlem amb Carme Catalan, infermera i sociòloga, i membre de la Xarxa de Dones per la Salut.
Avui es compleixen 5 anys de la desaparició forçada de 43 estudiants d'Ayotzinapa, a l'estat mexicà d'Iguala. Un fet que va quedar eclipsat per altres informacions. A "No hi ha drets", en parlem amb Iolanda Fresnillo; Maricela Vázquez, advocada, i Yolanda Morán, a qui li va desaparèixer un fill el 2008 a mans de militars i que ara dirigeix el col·lectiu Búscame.
A "No hi ha drets", amb la sociòloga Iolanda Fresnillo, fem un repàs dels temes que hem tractat fins ara i pensem en els temes de la nova temporada. Cada 15 dies, a "No hi ha drets", parlarem de tots els col·lectius i persones que no tenen els drets garantits. També parlem amb la Harriette Domínguez, treballadora de la llar i cuidadora de gent gran.
A "No hi ha drets", amb l'activista i sociòloga Iolanda Fresnillo, parlem amb Julie Wark, politòloga i antropòloga que acaba de publicar, juntament amb Daniel Raventós, el llibre "Contra la caritat. En defensa de la renda bàsica". Julie Wark ha dit que "cal justícia més que caritat, i que el problema és polític i no econòmic". Wark ha afegit que "una renda bàsica és econòmicament viable". L'activista Iolanda Fresnillo ha assegurat que "la caritat no resol la supervivència dels més vulnerables".
A "No hi ha drets", parlem amb Núria Clavero i Aitor Palacios, realitzadors d'"Éxodo", un documental sobre la caravana migrant que va sortir d'Hondures l'octubre del 2018. Aitor Palacios i Núria Clavero han seguit la família de Yuri, una jove hondurenya embarassada de vuit mesos que ha recorregut més de 5.000 quilòmetres per intentar donar a llum als Estats Units
A propòsit de l'emissió, diumenge, 7 d'abril, del reportatge "Aïllament. La presó dins la presó", parlem sobre aquest règim especial d'internament penitenciari. Al "No hi ha drets", amb Iolanda Fresnillo, parlem amb Sònia Calvó, directora del documental "Aïllament: la presó dins de la presó", que s'emetrà al "30 minuts" aquest diumenge; Carlos Soler, subdirector general de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la Direcció General de Serveis Penitenciaris; Santiago Escoté, psiquiatre i director del Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Hospital de Vic, i Andrés García Berrio, advocat de l'Associació Irídia, centre per a la Defensa dels Drets Humans, que porta la causa de dos reclusos que es van suïcidar a la presó.
A "No hi ha drets", parlem amb Iolanda Fresnillo i David Karbala amb motiu del Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial i la manifestació contra el racisme que es farà a Barcelona aquest dissabte. Karbala ha dit que "s'ha de treballar contra el racisme des de molts nivells" i ha afegit que "la clau és fer grans manifestacions, però també cal tornar als barris".
A "No hi ha drets", aquest dijous parlem de discriminacions. Iolanda Fresnillo ha dit que "l'Estat espanyol falla perquè no tenim una llei per la no-discriminació. Està en tràmit des de l'abril del 2018". I ha afegit: "El 26% dels casos de discriminació que detectem és racisme institucional". Fresnillo ha dit: "Moltes vegades ens ha fet por reconèixer que hi ha racisme a Catalunya, però és la manera de visibilitzar-ho". Per telèfon, Míriam Hatibi, analista de dades i portaveu de la Fundació IBN Batuta, ha dit que "tot el que se surt de la suposada normalitat és objectiu d'aquest debat".
A l'espai "No hi ha drets", Yolanda Fresnillo, sociòloga i activista social, ens parla del consum responsable i recorda la llei de les 3 R, que va ser popularitzada per l'organització Greenpeace i que propugna la reducció, la reutilització i el reciclatge dels productes que es consumeixen. Yolanda Fresnillo afegeix una altra R: reparar. També ha explicat què és la petjada ecològica, que mesura quants planetes necessitem per sostenir el nostre nivell de consum, tant a nivell dels recursos que consumim pròpiament dit com de residus que generem. Segons dades del 2003, necessitaríem 6 cops el territori català per continuar consumint com ho fem.
A "No hi ha drets", tractem de la bretxa de gènere al món laboral. En parlem amb la sociòloga Iolanda Fresnillo i Iolanda Piedra, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de Pimec. Iolanda Piedra ha explicat que "la bretxa salarial no és només quan la dona està al mercat laboral". Ha dit que "quan la dona es jubila la bretxa es trasllada en una menor pensió i en un major risc de pobresa". Piedra ha conclòs que "l'exclusió i la pobresa tenen cara de dona gran, fruit de la seva trajectòria laboral". Segons Iolanda Fresnillo, "les dones cobren de mitjana un 23% menys respecte als homes". També han assegurat que les lleis de quotes no serveixen per a res si no van acompanyades de cap mesura que faci seguiment i avaluació dels plans d'igualtat.
La cohesió de grup i la confiança, el consens d'un model de convivència i l'establiment de mecanismes de presa de decisions i espais de cures, entre d'altres, són factors fonamentals perquè un projecte d'habitatge col·lectiu arribi a bon port. Parlem del dret a l'habitatge i de cohabitatges amb Iolanda Fresnillo, sociòloga, activista social i col·laboradora en l'espai "No hi ha drets", i David Guàrdia, que és coordinador de la cooperativa Sostre Cívic.