Què triomfava per Sant Jordi fa deu anys, vint i trenta?

Ja sé que ningú de vosaltres perd la son per saber quins seran els llibres més venuts aquest Sant Jordi, probablement tots ja sabeu què voleu comprar o regalar i us és ben igual si el llibre triat és o no el més venut. Com a molt, potser us fa gràcia. Però és que a més a més els llibres més venuts només representen el 5% de les vendes, per tant, ben poca cosa. El de Sant Jordi segurament és un rànquing més, una nova llista de totes les llistes que es fan i es desfan i que serveixen com a divertiment, poc més. Però més enllà del divertiment, la llista dels més venuts de Sant Jordi té un rerefons purament comercial, i això potser està bé si tots en som conscients. Està bé que un sector com el de l'edició tingui un reclam comercial tan potent com el del 23 d'abril, però per vendre què, llibres o literatura? La veritat, si mirem enrere, és que molts dels llibres i autors que són els més venuts un any concret passen sense pena ni glòria els anys següents o fins i tot desapareixen del món literari, o potser hem de dir del món dels llibres, que no és exactament el mateix. I si no, mirem-nos què passava fa deu anys, vint i trenta. "Victus" va ser el més venut tant en català com en castellà, just fa deu anys, en plena efervescència del procés independentista Fa 10 anys, el Sant Jordi de Sánchez Piñol, Espinosa i Falcones L'efervescència del moviment independentista, que preparava la famosa Via Catalana, va fer que el Sant Jordi del 2013 fos l'any de "Victus", la novel·la d'Albert Sánchez Piñol que narrava la guerra de Successió espanyola com una novel·la d'aventures i que tenia com a plat fort el setge de Barcelona del 1714. Estava clar, doncs, l'èxit de "Victus" en català, però la sorpresa va ser que també va triomfar en castellà. Darrere de Sánchez Piñol, ara fa deu anys Sílvia Soler estava en el top 5 amb "L'estiu que comença" i Màrius Serra amb "Plans de futur." I si Sánchez Piñol s'ho enduia tot en català i castellà, tot i que mai va anar a firmar per Sant Jordi, li anava al darrere Ildefonso Falcones que, en castellà, era el segon més venut amb "La reina descalza". Era una altra novel·la històrica aquesta vegada ambientada a la Sevilla del segle XVIII que atreia els fidels lectors de "L'església del mar", publicada el 2006. Aquell 2013 els anomenats escriptors mediàtics menjaven a part. Per això, el supervendes Albert Espinosa amb "Bruixes que busquen somriures perduts" i Pilar Rahola amb "El carrer de l'embut" sortien en llistes paral·leles, amb la consegüent enrabiada, sobretot de Rahola. "La sombra del viento" va estar tres anys consecutius encapçalant els rànquings de Sant Jordi d'ara fa vint anys Fa 20 anys: els mediàtics Ahsa Miró i Buenafuente arrasen en català. Zafón i Cercas, en castellà El 2003 va ser un dels anys dels autors que sortien per la televisió i la ràdio. La popularitat d'Asha Miró i la seva història va fer que "La filla del Ganges" fos el número 1 aquell Sant Jordi. Fins i tot va superar el popularíssim Andreu Buenafuente, que va vendre el que no està escrit amb el seu "Què t'anava a dir". Però entre la llista que van encapçalar els mediàtics també s'hi podia trobar, més avall, Quim Monzó amb "El tema del tema" o Maria Mercè Roca amb "L'últim tren", dos autors que continuaven sent els preferits de manera reiterada des de feia deu anys. Ja veureu què passava el 1993. Ara fa 20 anys també ho van petar fort dos dels grans escriptors en castellà, Carlos Ruiz Zafón i Javier Cercas. Van ser els amos el Sant Jordi del 2003, amb la més que famosa "La sombra del viento" i amb "Soldados de Salamina", que era el tercer any consecutiu que totes dues obres acaparaven vendes milionàries. En el cas de "Soldados de Salamina", aquell 2003 gràcies també a l'adaptació al cinema que en va fer David Trueba. I és que des de finals dels 90 i fins ben entrat el 2000, la indústria editorial va canviar com un mitjó. A la dècada dels 90, com recorda David Guzman, director del programa literari de Catalunya Ràdio, "Ciutat Maragda", "el pes de les editorials dedicades a la narrativa literària era molt gran". Existia Quaderns Crema, Columna --abans de ser de Planeta-- o Empúries, "i tenien tot d'escriptors que formaven part d'un estil de literatura molt més rigorós, menys comercial. A finals dels 90 comencen a publicar llibres escrits per presentadors, gent mediàtica, i això fa que la indústria s'obri als perfils menys literaris." "El perquè de tot plegat" de Quim Monzó va ser un dels grans èxits del Sant Jordi del 1993 Fa 30 anys: regnen els narradors. Monzó, Roca, Pep Coll, Vilallonga i Gala El 1993 encara triomfava la narrativa. "Cames de seda", de Maria Mercè Roca, havia estat l'últim Premi Sant Jordi, i ja sabeu que sovint és dona aquesta associació del premi i la llista de vendes. També "El perquè de tot plegat" de Quim Monzó s'ho enduia tot. Deien els crítics, ja en aquell moment, que era la millor de les seves obres, una opinió que els anys han corroborat. Però darrere de Roca i Monzó, venien Pep Coll i les "Muntanyes maleïdes", que va suposar el seu primer gran èxit; Maria Barbal amb "Cànfora", i Ferran Torrent amb "L'any de l'embotit". Com veieu, el 1993 encara no hi havia mediàtics. En castellà, José Luis de Vilallonga venia sense control el seu llibre de converses "El rey", en un moment en què Joan Carles I encara tenia adeptes, admiradors i curiosos a Catalunya que volien saber-ho tot del monarca. Aquell any se'n van fer 300.000 exemplars. I també Antonio Gala, un altre dels escriptors de pes del moment, era un gran èxit amb la seva "Pasión turca", premi Planeta, de quan aquest premi encara tenia tirada entre els lectors catalans. I, aquest 2023? El dilema és el mateix cada any: fer o no fer les llistes dels més venuts. Hi ha qui pensa que Sant Jordi continuaria sent la magnífica festa que és sense una llista que ho redueix tot a un curtíssim èxit momentani i que no representa els milers de llibres que es venen en un sol dia. Hi ha qui creu, però, que és un sistema per esperonar el lector. El que sembla clar és que sovint no té res a veure el més venut per Sant Jordi amb el que majoritàriament llegim durant tot un any. Però com tot, també amb Sant Jordi, el que convé és l'equilibri i ara sembla que s'ha aconseguit amb l'aparició, als últims deu anys, de petites editorials dedicades en cos i ànima a la literatura més que no pas als llibres. Això, segons Guzman, "permet que es combini la literatura amb l'accent comercial que obre la porta a un públic que busca trames de best-seller, però que poden conviure perfectament".

Què triomfava per Sant Jordi fa deu anys, vint i trenta?

Si mirem la llista dels més venuts, tot i que només representen un 5% de les vendes per Sant Jordi, ens adonem que els fenòmens editorials desapareixen amb la mateixa rapidesa amb què van triomfar