"Què he de fer perquè m'atengui el metge?" Qui ho pregunta és el Marwan, un home sense llar que viu a Barcelona. És un dels molts usuaris del Gimnàs Sant Pau, que ofereix servei de dutxes a persones que viuen al carrer. Arran d'aquesta iniciativa, el gimnàs ha detectat que moltes persones no tenen cap vincle amb el sistema de salut públic, començant per l'atenció primària. Aquesta mancança ha estat detectada en diversos punts de Catalunya i per això el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) reclama més recursos al Departament de Salut per poder atendre persones en situació de sensellarisme. "Existeixen barreres d'accés a l'atenció primària per a les persones que dormen al carrer", diu Maria José Fernández de Sanmamed, membre de l'entitat. El FoCAP demana solucions i insta Salut a actuar. "Ha d'explicar a tot el sistema sanitari públic que tothom té dret a una assistència sanitària pública". Fernández de Sanmamed insisteix que la salut de les persones sense llar és més fràgil que la d'una persona que disposa d'un lloc on viure. "L'esperança de vida d'una persona sense llar es veu reduïda entre 15 i 30 anys." Més de 3.000 peticions de targeta sanitària Fonts oficials del Departament de Salut defensen que l'atenció sanitària està garantida a Catalunya. Des de la conselleria argumenten que fins i tot en cas que les persones no estiguin empadronades o estiguin en situació de sense llar, poden obtenir la targeta sanitària a través del conveni existent amb la Creu Roja.  Segons dades oficials, el 2023 es van tramitar 3.588 sol·licituds de targeta sanitària a través d'aquesta via. "S'ha modificat el procediment per fer-lo més accessible als treballadors socials del sistema de salut", defensen les fonts consultades. Una persona sense sostre visita els serveis d'urgències tres vegades més (Matthew Woitunski, CC BY 3.0) Des del FoCAP, però, insisteixen que el problema principal no és l'atenció a les persones sense llar que arriben als CAP, sinó aconseguir que aquestes persones vagin a l'ambulatori per primera vegada. Des de l'entitat apunten que el desconeixement o la desconfiança en el sistema són els principals obstacles i és en aquest sentit que demanen més proactivitat a Salut perquè l'atenció sanitària sigui accessible per a tothom. El Departament de Salut respon que l'atenció primària ja té dins els seus objectius el treball comunitari i, per tant, arribar a aquests perfils forma part de la seva tasca. Les mateixes fonts apunten que aconseguir vincular les persones sense llar al sistema sanitari no pot dependre únicament de la Generalitat, sinó també, per exemple, dels ajuntaments. La importància del vincle Els professionals, però, insisteixen que cal més proactivitat de Salut per vincular les persones sense llar al sistema sanitari. En aquest context, els professionals de diversos CAP han tirat endavant diferents iniciatives per aconseguir aquest objectiu. Un exemple d'això és la col·laboració entre el Gimnàs Social Sant Pau i el CAP Raval Nord a Barcelona. "Ens vam trobar moltes persones que no sabien on anar i no sabíem on derivar-les", diu la seva directora, Lara Cáceres. Des de l'entitat reivindiquen la necessitat de garantir el dret a l'atenció sanitària de les persones sense llar i defensen que això té repercussió en el conjunt de la societat.  "Si no et fan controls mèdics periòdics, arriba un moment que t'han d'ingressar. I això és més car per a tots nosaltres." El Marwan, un dels usuaris, explica que diverses vegades l'han atès per cops o caigudes. "Venim aquí i ens ajuden amb medicació o consells", explica. "Aquí em fan les receptes que necessito. Ens hem de cuidar perquè, si no, la salut passa factura", diu l'Amadeo, un altre usuari.  Els professionals del CAP Raval Nord expliquen que les atencions més habituals són per patologies respiratòries, cardiovasculars o dermatològiques. "Vam veure que no tenien cap vincle amb cap servei de salut i no sabien on acudir", diu Maria Paz Loscertales, metgessa del CAP. "La manca de vincle provoca que no estiguin sotmesos a cap control", apunta Àngela Blasi, metgessa resident. Una de les primeres persones que els usuaris es troben quan arriben al Gimnàs Sant Pau requerint atenció sanitària és Marina Falquet, auxiliar administrativa. "Tenen desconfiança en el sistema perquè els han fet fora, però un cop fem el primer vincle tendeixen a tornar", explica. "Fem una feina preventiva per evitar que l'única relació que tinguin amb el sistema de salut sigui anar a urgències", conclou.