Premis Gaudí 2021: el talent al cinema sobreviu, malgrat tot

El criteri d'exigència i la capacitat de crítica no s'han de perdre mai, I en cap circumstància. És cert i necessari, però confesso que aquesta vegada no puc menys que felicitar i aprovar tot el palmarès de XIIIena edició (xifra maleïda, i jo ja no sé si casual) dels Premis Gaudí. Grans finalistes, amb grans guanyadores i guanyadors. I els que no, també ho són. La situació del cinema català és terrorífica, però el resultat dels premis indica que el talent sobreviu. Nosaltres, ara, no podem fallar. Viatgem junts al mateix vaixell, atacats per totes bandes, i tots volem que el cinema continuïi ( i continuarà! Diversificat, millorat, sempre reinventant-se) perquè la seva realitat paral·lela ens ha fet així, ja forma part de la nostre substància i serà una herència extraordinària per la posteritat. Ara, toca remar! El que ens meravella dels gaudí i del cinema, de la A a la Z: Recollint un munt de noms i circumstàncies en una mà, i l'abecedari amb l'altre, jugarem només a afirmar, definir i recordar coses que ens meravellen, que ens sorprenen, que volem mirar a la cara després d'aquests Premis Gaudí 2021. A de Roy Andersson, l'il·luminat profeta de "Sobre lo infinito" que competia a Millor pel·lícula europea. No ha guanyat. Rescateu-lo, és un manà de supervivència. Un fotograma de la pel·lícula 'Sobre el infinito' (Golem) B de Francesc Betriu , que va ser Premi d'Honor fa un any i ja no tornarà a rodar. Gràcies pel teu amor a la gent de no res, herois del teu univers cinematogràfic. C de "Camino incierto", el documental de Pablo G. Perez de Lara que he trobat a faltar als finalistes, lligant Apichatpong i Oliveira amb el Requiem d'Eddie Saeta, que tant enyorem. D de Jonathan Darch, absent Mestre dels sons i silencis de "My mexican Bretzel", la banda sonora més enigmàtica, currada i imponent de la historia del cinema català. 'My Mexican Bretzel', de Núria Giménez Lorang E de Elisenda Ribas, present a l'In Memoriam, sempre divertida, sempre a la seva, sempre perfecte, sempre espatarrant, per a qui hauríem d'inventar un premi honorífic en flashback. F de Jaume Figueras. Cóm es pot permetre aquest país (una vegada més) desaprofitar l'humor i coneixements insubstituïbles d'un savi com ell? Vergonya col·lectiva. Jaume Figueras als estudis de Catalunya Ràdio G de Guillem Agulló i Salvador,doble guanyador gràcies a "La mort de Guillem" i "Ni oblit ni perdó", més necessari que mai, tal com venen donades. Guillem Agulló H d'"Herois", que són els espectadors emmascarats, que un dia i l'altre no renuncien d'anar als cinemes, enlloc de conformar-se amb qualsevol cosa a qualsevol hora i a qualsevol sofà. I de Isona, a la recerca d'una Dona del cinema català per presidir l'Acadèmia, i a qui recomano produir un film pel lluïment d'un tot terreny sideral, l'Enric Cambray. Que no s'escapi! J de "Josep": No teníem cap llarg d'animació per premiar, i "Josep" no competia per no ser prou catalana? Cal ser més flexibles: s'afegeix un Gaudí Especial i quedem com uns senyors!! Fotograma del film 'Josep', dirigit per Aurel K de Paravadin Kanvar Kharjappali. Sota la seva il·luminació "My mexican Bretzel" ha fet la Santíssima Trinitat, amb Nuria Lorang enmig del Pantocrator, els seus avis a banda i banda i l'ull de Kanvar presidint el Temple. L de Laia Aubia. De l'Acadèmia tothom coneix la Isona Passola, Presidenta, però qui dirigeix i es multiplica també per arribar a l'impossible és ella. We love you, Laia! M de "La mami", una persona espectacular al fons d'un cabaret, i un documental magnífic rodat a Mèxic que només ha tingut la mala sort de competir amb un bretzelmexicà. N de Néstor Almendros. La directora de fotografia de "Las niñas", Daniela Cajías, s'aixopluga sota la seva llum i jo crec que el Gaudí a la millor fotografia hauria de dur el seu nom. 'Las niñas', protagonitzada per Andrea Fondos O de Neus Ollé, perquè diuen i diuen i diuen que per primera vegada ha guanyat una directora de fotografia i s'obliden de la Neus, premi amb el Jimmy als primers Gaudí per "El cant dels ocells". P de Francesca Piñón. No sé si m'agrada més la Sor Engracia de "La vampiral del Barcelona" o la Madre Consuelo de "Las niñas", però la Cesca Piñón mereixia el somriure dels acadèmics. Q de ¿Què se n'ha fet de "L'Orgia" i de Francesc Bellmunt, ara que la Carme Elías i la Silvia Munt i la Vicky Peña i l'Assumpta Serna i el Juanjo Puigcorbé podrien pujar a l'escenari per recordar que l'Institut del Teatre va transtornar i transformar Catalunya? R de Marc Recha, que va empènyer la carrera del muntador Cristóbal Fernández, en companyia de Farnarier, Sotorra, Laxe, Orbe... Recha no té encara Gaudí, però no us perdeu el cicle imminent a la Filmoteca! Marc Recha (ACN) S de Milena "Smit". Ara sí que ho diré. La ceguesa de tots els premis de la temporada davant el debut orgasmàtic d'aquesta noia és total. Visca la renovació, Milena ! T de "The bird yellow", que és el pseudònim de Gerard Vidal quan fà música, el co-director i compositor de "Les dues nits d'ahir". Això és música i això és banda sonora, collons!! U de UPF, perquè no només d'ESCAC viu el Cinema Català. També Banda a Part, Llull, i altres fonts d'inspiració destil·len les grans noves generacions que han fet néixer onades com la de "Les dues nits d'ahir". V de Rosa Vergés. Les dones conquereixen el Cinema Català, però als Premis Gaudí els urgeix reconèixer la directora que va haver de lluitar tota sola en temps menys desmasculinitzats!! Rosa Vergés i Àlex Gorina (CCMA) Z de "Zumzeig i més". Ha estat la Gala d'Homenatge a les Sales. Vull solidaritzar-me, sobre tot, amb gent com la del Zumzeig, i el Girona, i el Boliche, i el Maldà, i el Truffaut i el Verdi, i tots els Petits de Catalunya que quan els grans seguien tancats insistien a jugar-se-la per una passió sensacional: el cinema als cinemes, llums a la foscor, immensos, concentrats on el cinema ens abraça amb la seva majestuosa via làctia. Gràcies, sou avui els nostres líders. I fins l'any vinent. No podran amb nosaltres.

Premis Gaudí 2021: el talent al cinema sobreviu, malgrat tot

Tot el cinema català és reconegut en aquesta edició, perquè la dinàmica d'unitat i respecte, de continuar endavant junts, és l'única que brilla