Només parlem el 4% de les llengües del món

El 96% de la humanitat només parla el 4% de les llengües mundials. L'Àfrica és el santuari de la diversitat lingüística. És el continent on es preserven més llengües. Aquesta diversitat té diferents causes. D'una banda, els africans estan acostumats a conviure amb moltes llengües i en parlen fàcilment quatre o cinc. Aprenen la del veí, la de l'amic, i el pare i la mare poden parlar llengües diferents. Maria Carme Junyent, professora de Lingüística a la Universitat de Barcelona i col·laboradora d'"El matí de Catalunya Ràdio", explica el que hi passava a l'època colonial: "Quan a l'Àfrica arribaven les llengües colonials, eren una més. En canvi, en les societats més homogènies, on estaven acostumats a funcionar amb una sola llengua, n'arribava una de colonial i abandonaven la que tenien. Aquesta és una causa que explicaria per què s'hi preserva la diversitat." No se sap quantes llengües es parlen a l'Àfrica. Més de 1.000, segur. (David Zorrakino / Europa Press) La segona causa és que a l'Àfrica la llengua colonial no va arribar a tothom. Per exemple, a Nigèria, quan es va independitzar els anys 60, la població que sabia anglès estava per sota del 10%. Llavors les llengües colonials eren les de les elits, i la resta vivia amb les seves. Dues polítiques lingüístiques dels imperis D'una banda, el sistema de colonització romànica (bàsicament francesos, portuguesos o espanyols) va seguir el model llatí: només una llengua és la bona i la resta no serveix per res. En aquest cas, els colonitzadors no es preocupaven per les llengües del lloc. L'altre sistema va ser el germànic, sobretot els anglesos, però també els alemanys, com explica Junyent. "Quan trobaves algun africà que encara havia viscut l'època colonial dels alemanys, tots sabien la seva llengua, perquè era el que ensenyaven a les escoles. No perquè els preocupessin tant les llengües sinó perquè creien que els africans no eren prou bons per aprendre l'anglès o l'alemany." En aquesta escola de Kampala, a Uganda, s'ensenya l'anglès (Europa Press) Anglesos i alemanys desenvolupaven les llengües locals, però alhora formaven un segment de la població que fos intermediària entre la colònia i la metròpoli, els anomenats intèrprets. En aquest cas, com que la llengua colonial no va arribar a tota la població, s'ha preservat més la diversitat lingüística. Tot i això, si al món més del 90% de les llengües estan amenaçades, les africanes en representen un 20-30%. Oceania, l'altre bastió de la diversitat lingüística Oceania també és un dels llocs del món on es parlen més llengües. Ara bé, si mirem la seva història, també n'han desaparegut moltes. Així, per exemple, a Austràlia, es calcula que quan van arribar els europeus fa prop d'uns 250 anys, s'hi parlaven unes 700 llengües. Ara els càlculs són que n'hi queden unes 250. Com a la resta del món, a Oceania si es deixa una comunitat viure tranquil·la i en pau, les llengües locals no perillen. Ningú es lleva un matí i diu que parlarà en una altra. Les llengües s'abandonen per causes bèl·liques, econòmiques, mediambientals, de desplaçament de població, per la globalització, i a Austràlia i a Nova Zelanda, sobretot per la força de l'anglès. També hi ha hagut tècniques perverses en el passat per fer desaparèixer les llengües indígenes, com explica al podcast Mapamundi David Valls, lingüista especialitzat en llengües austronèsiques i de Papua Nova Guinea: "Treien els indígenes de les seves famílies i els posaven en internats, on els adoctrinaven en anglès. Els feien oblidar la seva llengua i castigaven els que se'ls escapés alguna paraula en la seva. Un cop l'havien desaprès, els tornaven als llocs d'origen, però ja hi havia més persones que no es podien comunicar amb els seus pares." La humanitat té el repte de mantenir la diversitat lingüística Des que Colom va arribar a Amèrica, el nombre de llengües existents al món s'ha reduït a la meitat. Es calcula que el 95% de les 6.000 llengües que hi pot haver al món poden desaparèixer aquest segle XXI. No obstant això, és molt arriscat dir xifres en el cas de les llengües. El concepte de llengua és un constructe cultural que en moltes cultures no té cap mena de sentit. Així a les llengües bantu, a l'Àfrica, segons com es compten, en surten unes 200 i, segons com, 600. Maria Carme Junyent és directora del Grup d'estudis de llengües amenaçades, que fa 30 anys que funciona (Quim Olivares) Perquè les llengües es morin, calen quatre generacions, com explica Maria Carme Junyent: "La primera generació és monolingüe en la llengua X. A la segona li transmeten X, però ja aprèn Y. Ells transmeten Y als seus fills, però encara saben X o l'entenen perquè hi ha els avis, i la quarta generació ja és Y." Quan es perd una llengua, es perd una identitat, un coneixement i una visió del món. El totoli, en perill de desaparèixer A l'illa indonèsia de Cèlebes, a la regió de Tolitoli, hi trobem els 5.000 parlants d'una de les llengües en perill d'extinció: el totoli. Allà els pares ja no la parlen amb els seus fills. Els lingüistes de la Universitat de Còlonia enregistren els parlants de totoli (Maria Bardají) Maria Bardají, graduada en llengües i literatures modernes a la Universitat de Barcelona i doctorada a la Universitat de Colònia, ha estudiat sobre el terreny el totoli i explica al podcast Mapamundi: "Tal com estan les coses ara, d'aquí 40 anys la generació que parla totoli morirà i les següents generacions l'entendran però ja no el faran servir, perquè ja no serà la llengua en què se senten còmodes." La llengua totoli té característiques especials, com ara paraules específiques per sons. Així hi ha una paraula concreta que descriu el soroll de l'aigua que cau en un pot petit, una altra pel soroll de l'aigua bullent, una altra pel soroll de l'aigua que cau en un pot gros, o una paraula específica pel soroll del coco que cau a terra. Maria Bardají espera que el totoli, encara que tingui 400 parlants, sobrevisqui (Quim Olivares) Tota aquesta riquesa es pot perdre si desapareix el totoli, com explica Maria Bardají: "Quan mor una llengua no només moren les paraules, hi ha un saber popular que està lligat al totoli, com ara receptes, rituals o plantes aromàtiques o medicinals. És molt clar el que perdem quan perdem una llengua, només hem de pensar què perdríem si ja no poguéssim parlar la nostra." Si parlem del català, per David Valls, que també és professor de llengua catalana a secundària, hi ha zones on ja ha desaparegut o pràcticament ja ho ha fet: "A la Catalunya Nord la transmissió del català es va trencar fa anys i els parlants nadius de la llengua, els que la van rebre a casa, el més jove ja deu tenir 70 anys. Hi ha zones del País Valencià on el català també ja ha desaparegut. A la Catalunya autonòmica anem fent la viu-viu, però des d'un punt de vista demogràfic estem en minoria." Es considera que bàsicament hi ha tres fases de mort de la llengua: primària (bilingüització de la comunitat), decadència (interrupció de la transmissió intergeneracional) i mort de la llengua (quan ja només queden els darrers parlants). La Unesco només compta les dues últimes i, per tant, no contempla el català com a llengua amenaçada. El Raval de Barcelona és un dels epicentres de la diversitat lingüística a Catalunya (Quim Olivares) Hi ha farmacèutiques amb lingüistes a l'Amazònia Com més biodiversitat, més varietat de llengües. Ningú no dubta que cal salvar les balenes o les papallones per preservar la biodiversitat natural. La seva informació genètica pot contribuir a salvar vides. Amb les llengües passa una cosa semblant, com explica David Valls, que també col·labora a "Els viatgers de la Gran Anaconda", de Catalunya Ràdio, parlant de llengües: "Algunes farmacèutiques envien lingüistes a l'Amazònia no perquè els interessi les llengües en si, sinó perquè hi ha tribus que coneixen el seu entorn, sobretot plantes que poden curar malalties. Parlar amb ells pot servir a la societat occidental per curar malalties. Si es perden aquestes llengües, és molt probable que aquest coneixement també es perdi."

Només parlem el 4% de les llengües del món

La diversitat lingüística es redueix a marxes forçades i, si no es fa res, a finals de segle en quedaran menys de 300